TRIBUNA / PHIL CONNORS.
Dies de pluja i obres
[dropcap]H[/dropcap]i ha una dita que afirma que mai plou a gust de ningú. I és cert. Tant pel que fa a la literalitat com a la intencionalitat de la frase.
Aquests dies plou, i benvinguda sigui l’aigua que, amb mesura, sempre fa falta i mai sobra. Però per allò de fer bona la dita ha anat a coincidir quan es fan obres de reasfaltat al municipi.
Ja ho tenen això, de fer obres, els Ajuntaments. I com la pluja, benvingudes són, ja que acostumen a ser sinònim de millores urbanes.
Les obres i la pluja no resulta un bon binomi tant pels veïns que les pateixen, les obres primer sempre es pateixen i després, si per cas, es gaudeixen, com pels treballadors que les executen i també, en certa mesura, pateixen.
Però la professionalitat, mai prou lloada ni reconeguda, d’aquest personal és inqüestionable. I ja pot ploure que les obres no aturen ritme ni avenç.
Estem en un país on sempre s’ha considerat més els treballadors de coll blanc que els de coll blau. On s’ha valorat més qui té carrera que qui té ofici. La formació universitària abans que la formació professional.
I aquesta supèrbia fa que un país no avanci, ja que demostra una discriminació malaltissa. No ets prou bo per la meva filla, es deia i encara es diu quan l’empresari, advocat o banquer de torn té davant un xicot eixerit i amb empenta, però que només pot acreditar que treballa en un taller de xapa i pintura.
Els treballadors de coll blau són professionals, formats i preparats per la seva feina i fins i tot més necessaris per a la societat que molts de coll blanc que només són on són per endoll i no per meritocràcia.
En les obres de reasfaltat d’aquests dies s’ha pogut veure la puntualitat en l’arribada de persones i màquines, la perfecta organització que fa que tothom atengui la seva funció i la precisió amb què, tot i treballar simultàniament, encadenen la seqüència dels processos sense una passa enrere.
Si l’equip d’un projecte informàtic, posem per cas, d’una gran empresa, tingués el mateix nivell de responsabilitat individual, la mateixa organització i la mateixa capacitat de treball en equip, ni els projectes s’allargarien en el temps ni en diners, però aquests tenen les desviacions pressupostàries ja assumides i els subcontractats ja descomptades.
I és que tenir carrera, segons quina, està sobrevalorat. I tenir un màster, en segons quins casos, només demostra tenir poder adquisitiu.
I la diferència més gran entre els de coll blanc i els de coll blau és que uns miren la pluja des de la finestra, mentre sostenen un vaset de material reciclat amb cafè, i els altres fan anar maquinària pesada i escombres i pintures sota la pluja, que no para de caure, per deixar el carrer ben asfaltat el més aviat possible, doncs els de coll blanc, quan pleguin, voldran passar-hi amb el seu cotxe.
