Divendres,29 març, 2024
IniciA PORTADADijous 17 d'agost de 2017: La barbàrie arriba a Barcelona i Cambrils

Dijous 17 d’agost de 2017: La barbàrie arriba a Barcelona i Cambrils

· En memòria de les 15 víctimes mortals i dels ferits a l’atemptat terrorista del dia 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils.

EDITORIAL/OPINIÓ/TRIBUNA. Avui, encara de vacances al diari, no voldria posar-me en contacte amb vosaltres per el fet que em porta a escriure aquest article especial d’opinió. M’hagués agradat més explicar-vos quelcom menys trist i dolorós, però el destí i la desraó d’uns assassins sense pietat, ha volgut que sigui així i el meu cor m’ha demanat, en honor a les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils, que els fes un homenatge en la seva memòria.

El divendres dia 18, vaig tornar content de passar unes bones vacances i descansar una mica, per tal de tornar amb més força i afrontar una altra vegada la vida quotidiana.

Però en arribar a casa, em vaig topar amb la crua realitat que em va deixar un sabor ben amarg en la meva persona i va enterbolir aquests dies de descans. Vaig cercar informació als medis per posar-me al corrent dels fets de l’atemptat contra la meva ciutat natal, Barcelona, ja que a França les notícies que sentíem podrien no ser exactes o estar tergiversades.

Em vaig quedar molt dolgut en veure la barbàrie produïda per uns éssers que jo no considero humans, que assassinen a altres persones per no res, per tèrboles conviccions religioses que algú els ha ficat al cap, equivocadament.

El que em va copsar més, va ser quant la meva filla em va dir que una nena de tres anys, germana d’una amiga seva i companya de la universitat, juntament amb el seu oncle, van morir al terra de les Rambles, per res; només per al caprici d’una bèstia sense sentiments que es va creure que era Déu i podia arrabassar la vida de les persones que passejaven tranquil·les per un passeig tan estimat com és la Rambla de Barcelona. Igualment m’ha copsat el pobre nen Australià que també ha patit la mateixa mala sort que la resta de víctimes.

Quina mena d’ésser pot llençar una furgoneta a tota velocitat en un passeig ple de gent i emportar-se per davant a nens, avis, dones, homes, joves…? Que ha sentit aquesta bèstia quant baixava per les Rambles atrapant a qui podia? El meu cor no ho pot assimilar, com de ben segur qualsevol cor de les persones que llegiu aquest article.

Després d’intentar pair-ho, cosa que encara no he pogut fer, he vist als mitjans de comunicació les manifestacions del poble Barceloní i de gent d’arreu del món que cridava “no tenim por”, i d’altres que cridaven a favor de la integració i el respecte a les altres religions, com pot ser la musulmana…

Jo m’aturo a pensar i faig la reflexió del que he vist: crec que estan equivocats; aquestes bèsties que han atacat la nostra ciutat i d’altres per tot el món, sembrant el terror i l’odi, no entenen aquestes respostes de pau. No són musulmans. No són persones. No parlen el nostre llenguatge. El seu llenguatge són les armes; són assassins, no raonen com nosaltres. Son diferents a la resta de la especia humana.

NO TIC POR!.

BARCELONA

NO TE POR!

Hem d’entendre que no és un problema de religions; és un problema de gent tarada que només pensa a fer mal i dominar al món sencer, imposant la seva equivocada dictadura i la seva equivocada religió, o més ben dit; la seva versió d’una religió que no predica aquests actes salvatges.

Per tant, no serveix de res explicar-los que això no es fa, que s’han d’integrar a la societat moderna, com molts milions de musulmans ho estan fent; se’ls ha de combatre amb contundència i abàtrels a trets, com han fet els mossos exemplarment en aquests dos atemptats. Per ells la vida no té importància; es poden immolar i tan contents!

Tal vegada m’equivoqui, però si no ens unim tots els països afectats i fem quelcom més enllà de queixar-nos sense combatre l’arrel d’aquesta violència innecessària, estarem ben fotuts.

Avui he baixat a les Rambles i he copsat la ràbia, la impotència, la tristor, la solidaritat, l’emoció, i l’esperança. Persones de totes les nacionalitats i colors, passejaven amb cares tristes i s’aturaven al costat dels diferents altars amb flors, espelmes, escrits de condol, i el que més m’ha impressionat, un osset i uns gossos de peluix que algú ha posat al costat de les ofrenes, per recordar els infants que la barbàrie sense sentit els hi ha pres el seu futur.

I em queda l’esperança de que en un futur no es puguin reproduir aquests fets tan lamentables que ennuvolen la brillantor i l’esperit de la meva ciutat.

El meu més sentit condol a els familiars de les víctimes de l’atemptat i l’agraïment al cos de Mossos d’Esquadra per la seva brillant actuació en aquest acte horrible, que ha evitat una gran tragèdia de dimensions desconegudes.

En memòria de les persones que van perdre la vida el fatídic dijous 17 d’agost, com a Editor del diari i com a barceloní, els hi dedico aquestes fotos amb l’esperança d’un món millor.

DIARI SANT QUIRZE NO  POR!!!

JO NO TIC POR!!!

 

Article i fotografies: Carles Viñals

- PUBLICITAT -
anun2
anun22
previous arrow
next arrow

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
ARTICLES RELACIONATS

El més llegit

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies