Divendres,29 març, 2024
IniciA PORTADA"Disfresses sacramentals", per Phil Connors

“Disfresses sacramentals”, per Phil Connors

TRIBUNA / PHIL CONNORS

Disfresses sacramentals

[dropcap]T[/dropcap]ots els sagraments van amb vestit incorporat. Cada parella, sagrament i vestuari, responen a un ritu visible que en la seva celebració porta la seva aquiescència: ex opere operato, o sigui que el sagrament actua indistintament de la predisposició del creient.

Baptisme, confirmació, eucaristia, casament… i així fins a l’extremunció vesteixen la fe amb deferència i obediència deguda.

Semblaria que al darrere d’aquesta parafernàlia hi hagués un negoci de confecció doncs queda clar que la fe suposa una despesa econòmica important, vestint cada sagrament com Déu mana.

En temps passats a les escoles públiques, les privades sempre han tingut uniforme propi, se’ls exigia decòrum en el vestir del seu alumnat. I d’un temps cap aquí se senten veus d’origen dretà que reclamen major severitat en el tema. No en va l’escola és el temple del saber i en els temples, ja és sabut, l’honor es correspon honrant. Encara hi ha qui pensa que l’albir de la tira d’un tanga és incompatible amb la comprensió de conceptes de física quàntica.

També en algunes empreses hi ha uniforme: vestit i corbata en homes i faldilla o vestit per sota genoll, herència d’escoles franquistes i preceptes religiosos, en fèmines. I també ara hi ha directius, amb pensaments retrògrads, que, alarmats pel gir casual en la vestimenta del seu personal, voldrien normativitzar el vestuari.

Disfressa pagana per Cap d’Any

I és que els sagraments, l’ensenyament i el treball precisen de distintius que reflecteixin la posició de cadascú i especialment identifiquin qui mana. Si la decisió estigués en les seves mans, tothom vestiria amb roba militar per detectar la graduació. Una uniformitat que despersonalitzi, com a les presons, i anul·li la idiosincràsia individual en nom d’una consciència col·lectiva.

L’entrada de nous grups polítics als parlaments amb pentinats diferents i roba diferent, no ha estat exempta de polèmica. Però ja que fins ara els anteriors polítics tampoc han lluït per la seva gestió, és bo intentar veure si pel càrrec és millor portar corbata o aportar criteri i intel·ligència. Atès que l’honradesa es demostra en els actes i no en les etiquetes de la roba, quin preu pot determinar la capacitat adquisitiva de qui la vesteix o també quan agraïment hi ha en la persona que la regala.

Ara ve Nadal i ja no matarem al gall, si per cas es comprarà envasat o precuinat, però tothom vestirà roba de mudar. I per Cap d’Any, roba interior vermella que no és una disfressa sacramental sinó pagana; i és que no creiem en supersticions perquè porta mala sort…

Bones festes i fins l’any que ve!

 

- PUBLICITAT -
anun2
anun22
previous arrow
next arrow

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
ARTICLES RELACIONATS

El més llegit

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies