slider cabecera autocares fuentes logo
slider cabecera autocares fuentes 3
slider cabecera autocares fuentes 2
slider cabecera autocares fuentes 1
Inici » a-ultimesnoticies » “DONANT LA NOTA”. Beethoven, 4a part
sliderdiari DENTAL-SANT-QUIRZE1
sliderdiari Rebost-de-Vallsuau1
Sliderdiari segurosbilbaodef1
sliderdiari Autocares-Fuentes-actual1
sliderdiari-Art typing1
sliderdiari immo sq1
sliderdiari-Taller C58 1
sliderdiari Infinity1
slider portada 600x194 mis finques

“DONANT LA NOTA”. Beethoven, 4a part

Amics de la Música: “DONANT LA NOTA” Programa de Ràdio Sant Quirze.

CULTURA / MÚSICA. És un plaer acabar pràcticament  aquesta temporada de tardor amb un quart programa, que havia de ser l’últim, dedicat a la commemoració del  250è aniversari del naixement de Beethoven, i  que a causa de tanta informació que hem aconseguit sobre el gran mestre,  hem decidit de fer-ne encara un cinquè.

Ja us hem  comentat que al llarg de tot aquest 2020 s’havien programat, a tot el món, infinitat d’esdeveniments relacionats amb Beethoven. La majoria d’aquests actes, sobretot els concerts en directe, s’han hagut de suspendre o de fer per via telemàtica.

Tanmateix, aquest 250è aniversari ens ha portat a descobrir molts aspectes i curiositats relacionats amb Ludwig Van Beethoven, que avui volem compartir amb tots els Amics de la Música.

També us volem oferir, en aquest programa, algunes composicions que ens han demanat alguns dels  nostres seguidors i que encara no havíem inclòs en els tres primers programes. Alguns d’ells han coincidit en sol·licitar-nos el Concert per a piano número 5, Donant la Nota, en Mi bemoll major, també anomenat “Emperador”  en honor de Rodolf d’Àustria, protector de Beethoven. Tot i que a la ràdio no ho podeu veure, us expliquem que és un vídeo molt especial, interpretat al Palau de la Música de Barcelona, per l’OSSBV, és a dir per l’Orquestra Simfònica Simón Bolivar, dirigida pel jove i molt conegut Gustavo Dudamel, en el marc de la seva Gira Europa 2017 i en el cicle “Viva Beethoven”.

Per altre costat, el vídeo mostra tres imatges, una, amb detalls de l’orquestra i director; la segona correspon al contrabaix principal, Freddy Adrian, i la tercera se centra en el segon contrabaixista. El text, per sota del vídeo, ens explica que és un dels moviments més exigents pels contrabaixistes i, en general, una simfonia plena de dificultat interpretativa. 

(Duració 6:04)

Ara, entrant en matèria, us parlarem dels aspectes i curiositats relacionats amb Beethoven.

El primer  que segur us sorprendrà, tant com a nosaltres quan ho vàrem veure reflectit en mitjans de comunicació, és la reivindicació de què Beethoven era, Donant la Nota, de raça negra. SÍ, SÍ, heu escoltat bé, segons aquestes publicacions, Beethoven era negre, més ben dit, no era del tot negre,  era mulat.

Aquest rumor té diferents orígens, però nosaltres ens centrarem en l’amistat de Beethoven amb el violinista i compositor mulat George Bridgetower al que li va dedicar la sonata, avui en dia coneguda com a Sonata Kreutzer.

Aquesta especulació sobre la negritud de Beethoven, s’ha transmès durant anys i anys, i avui dia, sobretot a través d’Internet, intentant fer justícia als africans i afroamericans que han estat oblidats per la història oficial, sobretot en l’àmbit de la música clàssica.

Com que la família de Beethoven era d’origen flamenc i els països baixos havien estat ocupats pels espanyols durant més de cent anys, diuen que  algun avantpassat o la mateixa mare de Beethoven podia haver mantingut relacions amb algun espanyol d’arrels africanes. Déu n’hi do, oi?

No hem d’oblidar que Espanya va regnar també als Països Baixos des de 1550 fins a l’any 1714. Data aquesta de 1714, que  nosaltres tenim molt present aquí a Catalunya. Més tard, tornarem al 1714 amb més teories dels orígens del gran mestre.

Per altre costat, en una de les biografies de Beethoven se’l descriu com amb nas ample, boca una mica aplanada, pell bruna, ulls negres i cabell arrissat.   Per acabar d’adobar-ho, al jove Ludwig,  a la ciutat de Bonn, de petit li deien “l’espanyol” i segons alguns, li deien “l’espanyol negre”.

Bé, anem ara als Estats Units; a la passada dècada dels anys setanta, el mantra de “Beethoven era negre” es va convertir en part de la lluita pels drets civils de Malcom X. I ara, al 2020, aquesta llegenda ha retornat amb força, també en el moviment Black Lives Matter, és a dir “la vida dels negres importa”,  arran de la mort de George Floyd a trets per la policia a Pennsilvània.

De totes maneres, nosaltres hem de ressaltar que, com es diu en quasi totes les publicacions, ningú no va dir negre a Beethoven en tota la seva vida adulta i els vienesos eren coneixedors, tant dels otomans com dels mulats, i del famós violinista mulat que ja hem mencionat, George Bridgetower, que va col·laborar amb Beethoven.

Segons la Viquipèdia, George Bridgetower nasqué a l’est de Polònia l’any 1778, és a dir, que era vuit anys més jove que Beethoven. El pare,  Joanis Fredericus d’Augustus, era d’ascendència africana i la seva mare, Maria Schmid, era germano-polonesa. A la biografia de Bridgetower, que podeu trobar avui en dia bastant actualitzada a la Viquipèdia, sobretot en anglès, es diu que  després de visitar la seva mare malalta a Dresden, va arribar a Viena l’abril de 1803, convidat pel príncep Lobkowitz, un dels mecenes de Beethoven, perquè toqués en els concerts del gran mestre.

Beethoven i Bridgetower van connectar a primera vista. Els gravats que s’han conservat dels dos músics són molts semblants en l’aspecte físic i ambdós tenen en comú ser uns nens  prodigis amb uns pares abusius, amb interessos crematístics envers els seus fills. A més i més, ambdós tenien un gran talent per a la composició, amb un dot interpretatiu capaç d’emocionar al públic des del primer moment.

Després d’escoltar a Bridgetower, Beethoven va decidir escriure una sonata per tocar junts. A més i més, van començar a sortir a les nits, a beure i a comportar-se com “adolescents”. Podríem dir que Bridgetower va treure el costat més alegre i, fins i tot, una mica obscè del gran mestre.

Després del concert en què varen tocar una sonata, no del tot acabada, ni del tot assajada, Bridgetower va impressionar tant al mestre amb les seves improvisacions al violí, així que Beethoven li va escriure una dedicatòria en la mateixa partitura:  “Sonata mulata composta pel mulat Bridgetower, gran llunàtic i compositor mulat”.

Escoltem ara aquesta sonata, avui en dia coneguda com a Sonata Kreutzer:

(Duració 11:23 minuts)

La relació entre Beethoven i Bridgetower va acabar de forma brusca, quan una nit,  aquest va fer un comentari grosser sobre una dona que el mestre admirava. Es varen barallar i Beethoven li va retirar la dedicatòria de la partitura, i sembla que mai més no es van tornar a veure.

Hi ha una altra versió d’aquest fet i que pot ser encara més creïble. Sembla que aquesta dona que el mestre admirava, feia més cas al jove mulat que al mateix Beethoven, que va tenir un atac de gelosia i va passar ratlla a la dedicatòria de la partitura, com també va fer en la dedicatòria de la Tercera simfonia, esborrant el nom de Napoleó de la partitura original. 

Després va dedicar la sonata al gran violinista francès Rudolphe Kreutzer, considerat en aquell temps com el millor violinista del món.  Donant la Nota us comentem que Kreutzer va descriure la sonata com “escandalosament inintel·ligible” i va dir que “Beethoven no entenia el violí”; tanmateix mai la va voler tocar en públic. 

Tenim els estudis fets per la professora de la Universitat de Michigan, Kira Thurman, que ha estudiat els músics negres de tot Europa i que ens diu el següent: “Francament no necessito més debats sobre la negror de Beethoven, però necessito que la gent conegui i toqui la música de George Bridgetower”.

Nosaltres, no hem trobat un vídeo representatiu de George Brigdetower, però sí que n’hem trobat un, a parer nostre molt interessant, sobre un altre músic mulat, també gran violinista i compositor,  contemporani de Mozart, de Beethoven i de Bridgetower, no massa conegut del gran públic, que avui us volem oferir a Donant la Nota. A veure què us sembla aquesta troballa musical:

(Duració 8.16)

Heu escoltat una composició de Joseph Bologne de Saint-George, més conegut amb el sobrenom de Chevalier de Saint-George. Es tracta de la seva Simfonia concertant en SOL major, que en aquest vídeo de 2012 està interpretada per la Buskaid Soweto String Ensemble.

Per tots els que escolteu la ràdio, us diem que tots els músics d’aquest conjunt són negres del marginal  barri de Soweto de Johannesburg, a Sud-àfrica.   Entre altres esdeveniments, en aquest barri va néixer Nelson Mandela i on la policia de l’apartheid va matar a trets més de cinquanta escolars que feien una protesta en contra d’una llei d’educació.

Esperem que us hagi agradat aquesta sorpresa musical, no directament relacionada amb la música de Beethoven, més bé amb la de Mozart,  però és la nostra petita aportació a la música clàssica composta per gent de color. Ja sabeu que per nosaltres, el color de la pell no té massa importància, la música SÍ.  Si voleu buscar també més informació sobre Chevalier de Saint-George, ja sabeu que avui en dia gairebé tot es pot trobar a la Viquipèdia.

Ara, i també Donant la Nota de nou, us comentem un article que ens hem trobat a Internet: El titular en castellà, diu exactament això: “El último delirio antiblanco: prohibir a Beethoven”.

 L’article publicat al periòdic digital “El Manifiesto.com” tot i que té detalls no massa rigorosos, creiem que val la pena comentar-ho, perquè veieu que el gran Geni no deixa indiferent a gairebé cap persona.  Curiosament, sobre el moviment Black Lives Matter que hem comentat abans, nascut aquest 2020, arran de la mort de George Floyd per la policia a Minneàpolis, que reivindicava la negror de Beethoven, es veu que algunes persones del moviment, a part de trencar estàtues i monuments de personalitats racistes, també estaven en contra de la música clàssica elitista tant de Beethoven com d’altres músics blancs.

Segons el mateix article d’aquest diari digital, el primer atac contra Beethoven i la música clàssica, data de 1980 i procedeix de la musicòloga feminista Susan McClary que va comparar la Novena simfonia amb “la violència d’una violació”, o alguna cosa semblant.

Podeu trobar informació a Internet sobre aquesta musicòloga, que ha fet treballs molt interessants sobre la música i on reconeix que la frase no era del tot encertada. Tot i això, ella i altres musicòlegs opinen que la música clàssica ha sigut sempre masclista i elitista, i que reforça el poder dels homes blancs i reprimeix les veus de les dones, dels negres i de la comunitat LGTBI. Segons ells, fins i tot s’hauria de prohibir a Beethoven i la seva  música, que és  “la banda sonora del privilegi blanc”. 

Hi ha gent i opinions de tota mena i a nosaltres, solament ens resta per dir, com en altres ocasions, que no ens importa el color de la pell, si és blanc, negre o mulat, ni si és home, dona o LGTBI, que el que verdaderament ens importa als Amics de la música, és la Música!

Podeu observar que ens hem allargat una mica sobre aquest tema i ens queden encara moltes més curiositats, algunes de proximitat, com per exemple, que segons alguns musicòlegs, l’àvia de Beethoven, de nom Maria Josepha Poll, tenia orígens catalans, és més, podia haver nascut a Catalunya el 1714 i la família haver emigrat a Viena després de la derrota del bàndol austriacista. US HA SORPRÈS, SEGUR QUE MOLT. A NOSALTRES TAMBÉ.

Ja veieu que Beethoven dóna per molt i en el cinquè i últim programa us explicarem  més detalls i curiositats de proximitat sobre el que ha estat considerat com un dels més grans músics de tots els temps.

Acabem ara el programa escoltant una altra de les peticions que ens han fet un Amic de la Música. Es tracta de les Variacions Diabelli de Beethoven. Escoltem la Variació 31, a càrrec del gran pianista Claudio Arrau.

(Duració 5:20)

Desitgem que aquesta variació 31 hagi agradat tant al peticionari com a tots vosaltres. Aquestes 33 Variacions per a piano en DO MAJOR, Donant la Nota, més conegudes com les Variacions Diabelli, són un conjunt de variacions per a piano escrites per Beethoven sobre un vals del músic, compositor i editor Anton Diabelli.

Es veu que Diabelli va enviar el seu vals a molts músics demanant-les que escriguessin una variació. Beethoven, en lloc d’escriure’n una, va veure tantes possibilitats al vals, que en va escriure no una, sinó trenta-tres.

Diabelli va publicar íntegrament les variacions de Beethoven per separat i actualment són considerades com unes de les més grans composicions per a piano de l’autor.

El programa d’avui ha estat  un treball conjunt, amb idea i redacció de José Ourille i amb correcció lingüística i locució de Rafael Güell. Hem d’agrair al tècnic de ràdio Sant Quirze, Carles Serqueda, el seu teletreball de muntatge i posada a Internet, ja que a causa de la pandèmia encara no es poden enregistrar programes presencials a l’estudi de l’emissora.

Ah, recordeu que també podeu escoltar els nostres programes, sempre que vulgueu, al web: radiosantquirze.cat i també en el nostre Facebook: Amics de la Música SQV.

BONA TARDA I BONA MÚSICA PER A TOTHOM! 

2020-12-07
02_Carta_agente_cast_SCO_03
02_Carta_agente_cast_SCO_03
previous arrow
next arrow

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator