J. A. AGUADO/CULTURA
Donizetti al Liceu de Barcelona
[dropcap]D[/dropcap]
e Gaetano Donizetti (1797-1848) es conserven 66 òperes estrenades amb les seves partitures, entre elles La favorite que aquests dies ocupa l’escenari del Gran Teatre del Liceu. Aquesta òpera és un exemple més del melodrama romàntic. Els llibretistes van ser Alphonse Royer, Gustave Vaëz i Eugène Scribe. El llibret es basa en una òpera anterior, L’Ange de Nisida, que també tractava dels amors furtius del rei. És molt coneguda la versió italiana de l’òpera, però al Liceu es representa la versió original en francès.
Al segle XIX els mites grecs i romans se substitueixen pels mites autòctons, sobretot les històries i llegendes medievals, reals o inventades de cada nació. En aquest context apareix la història de Leonor de Guzmán amant del rei. El rei Alfons XI de Castella havia tingut com a amant a Leonor i aquesta manté un triangle amorós amb Fernando, un jove novici. Dels amors entre el rei i la jove noble va néixer el futur Enric II, primer monarca de la casa dels Trastàmara. Som l’any 1340 i el monarca acaba d’alçar-se victoriós en la Batalla del Salat, que va enfrontar els exèrcits de Castella i Portugal amb els benimerins nord-africans en un dels últims episodis de la Reconquesta.
En aquesta ocasió l’escenografia i el vestuari és de Jean-Pierre Vergier i amb la direcció d’escena de Derek Gimpel, qui va reestrenar el muntatge al febrer passat a l’Òpera de Florència. Musicalment destaca Viens, Un ange, uneix femme inconnue, Ange si pur, o l’ària de Leonor Oh! Mon Fernand. Sens dubte aquest muntatge aposta per les veus com a reclam principal. Les mezzosopranos Clementine Margaine, Eve-Maud Hubeaux i Daniela Barcellona defensen Leonor, mentre els tenors Michael Spyres i Stephen Cotello interpreten el novici Ferran, que lluitarà per restaurar el seu honor a la cort davant del rei Alfons XI encarnat per Markus Werba i Mattia Olivieri .
La favorite va ser una de les últimes òperes compostes per Donizetti i sens dubte és el títol favorit dels programadors del Liceu, ja que es van acostant a les 300 representacions. L’òpera té la virtut d’explicar una història emotiva amb la força de la música i les veus. El malentès o embolic que consisteix en una informació que el públic coneix i una part dels personatges desconeixen tot formant un nus que a poc a poc es va deslligant fins a arribar al tràgic final com en tot bon melodrama romàntic. Aquesta òpera francesa a la italiana tanca el curs operístic del Liceu que ha estat notable, amb grans estrenes, sorpreses de gran calat i, sobretot, qualitat per a un espai que carregat de poètica i lírica que gràcies als grans pressupostos que tenen les posades en escena sempre mereixen la pena encara que simplement sigui per veure com un gegant es mou.
La primera òpera que es podrà veure a la tornada de les vacances el 5 d’octubre, serà I puritani de Vincenzo Bellini protagonitzat per Pretty Yende i Javier Camarena, una història de bogeria i amor que obre la temporada vinent.
J. A. Aguado
