OVER-SEAS LEAGUE
FRANCESC BOVÉ ÀLVAREZ
17/5/2023 | 15:50:32
Desgraciadament la guerra no es un fet aliè al segle XXI, i després de més d’un any del dramàtic degoteig de noticies sobre atacs i sagnants combats a Ucraïna, tristament el xiulit de les bales ressona a un altre racó del món. El Sudan sagna amb una nova guerra, i al cor d’aquest conflicte hi trobem dos militars enfrontats. Per una part, el cap de l’exèrcit, el general Abdel Fattah al-Burhan; i per una altra part, el tinent general Mohamed Hamdan (més conegut com a Hemetti), el qui encapçala un grup paramilitar, molt més petit però molt poderós, anomenat Forces de Suport Ràpid.
Per comprendre aquest conflicte ens cal remuntar fins l’any 2019, quan desenes de milers de sudanesos es van concentrar a les portes del quarter general militar del país i que, finalment, van forçar l’expulsió del governant del país durant 30 anys, Omar Hassan al-Bashir. Tant el general Burhan com el general Hamdan, fins aquell moment dos dels sequaços més propers del president Bashir, van donar suport a la revolución, ajudant a expulsar-lo del càrrec.
Durant aquest anys, el Sudan ha anat avançant en matèries com els drets de les dones, dissolent la policia de la moral; en la llibertat d’expressió; i en general en la creació d’un nou sistema polític. En aquesta transició, aquests dos homes forts de l’exercit havien promès que volien formar part d’aquest nou Sudan i que ajudarien a guiar el país cap a unes eleccions lliures i justes. Per a garantir i supervisar al país durant aquesta transició de l’autocràcia a la democràcia es va crear l’anomenat Consell de la Sobirania, un òrgan format tant pels líders civils com militars del que formaven part el dos generals. Durant aquests anys, el general Burhan, en la seva posició de cap de l’exèrcit, ha actuat com a president de facto i com a cap d’estat, mentre que Hemetti, ha estat relegat a un segon terme.
Respecte la figura de Hemetti, cal destacar que aquest “novell” va guanyar rellevància dirigint una milícia que era coneguda per les seves tàctiques de terra cremada durant el genocidi a Darfur als anys 2000. Després de transformar-se la milícia en les anomenades Forces de Suport Ràpid, aquestes s’han anat convertint en una institució de poder dins del propi Sudan, ja que ha acumulant grans quantitats de riquesa i influència.
En l’esfera internacional aquest conflicte ha precipitat una allau de, ja que el Sudan no solament és el tercer país més gran d’Àfrica sinó que té una posició estratègica al Mar Roig. Després de dècades d’aïllament i sancions internacionals semblava que els països occidentals volien establir bones relacions amb el nou govern democràtic. Tanmateix, en quan a la situació al continent africà en que els xinesos han anat guanyant influencia arreu del continent africà i on els russos comencen a establir-se, molts països, entre ells els Estats Units, volen assegurar-se que en aquest moment tan fràgil de transició fossin ells qui es garanteixen una major influència en el futur govern del Sudan.
L’exèrcit del general Burhan està utilitzant el seu principal avantatge, la força aèria en aquesta batalla per controlar Khartum i la totalitat del país. Però en els últims dies, una escletxa d’esperança s’ha obert pels milers de desplaçats que fugen de les bombes entre escenes de morts, ferits i destrucció. Les primeres converses oficials, baix el paraigües dels Estats Units i Aràbia Saudita, han culminat amb el compromís de les parts de protegir els civils, garantint tant l’accés d’ajuda humanitària com la sortida dels civils de les zones de conflicte. Veurem en les pròximes setmanes si aquests primers acords son respectats per les parts, però segons els oficials nord-americans presents en les converses, les posicions de les dos parts continuen molt distants.
