Inici » a-ultimesnoticies » EDITORIAL: Del benestar personal i la fragilitat de la nostra salut

EDITORIAL: Del benestar personal i la fragilitat de la nostra salut

CARLES VIÑALS/EDITORIAL. El nivell de vida del que gaudim molts de nosaltres dins la societat on vivim, és directament proporcional a l’estat de salut personal, principalment i a banda d’altres factors condicionants aliens a la nostra persona.

Això vol dir que un nivell de vida bo (no em refereixo expressament a la nostra situació econòmica), és assolit en primera instància, quan la salut física i mental són bones. Això fa que afrontem la vida amb optimisme i ens dóna forces per tirar endavant en aquest món ple d’obstacles que és la nostra vida.

Aquesta reflexió em va venir al cap ja fa unes setmanes, quant estava convalescent a l’hospital per un accident greu, que em va costar dues vèrtebres malmeses i una costella, a banda de les diverses contusions derivades de l’accident.

La recuperació va ser molt dolorosa; al cap de dues setmanes, el procés del meu estat va anar enrere i vaig haver de tornar a ingressar de nou a l’hospital per operar-me i immobilitzar les vèrtebres malmeses.

Un altre cop em vaig quedar immobilitzat al llit uns quants dies, amb molts calmants i molt de dolor, cosa normal en aquest tipus de cirurgia i que no li desitjo a ningú.

A les llargues hores immobilitzat al llit de l’hospital, el teu cap és el membre del cos que millor et funciona; tens molt de temps per a pensar (per sort o per desgràcia).

Llavors, pensava que feia pocs dies, estava corrent per al carrer, sense cap mal i feliç i de cop, pam!, un cop de mala sort i la fràgil salut se’n ressent i ja et converteixes en una altra persona. Que fràgil que és la línia que separa el benestar de la desgràcia! I que ràpid es passa d’un nivell de vida saludable a un altre menys desitjable!

Tot això que he comentat fins ara, porta a l’arrel d’aquest article, que em va marcar molt, tant per la magnitud del fet en si, com per fer-me solidari amb els pacients d’un hospital de Síria, malalts i ferits protagonistes d’aquesta història.

Vaig veure a les notícies que l’aviació russa va bombardejar un hospital a Síria fa uns dies, fet que s’ha repetit diverses vegades a altres hospitals del país.

I jo em pregunto: pot existir un pilot d’un avió militar que li donin l’ordre de deixar caure bombes o míssils sobre un hospital i ho porti a terme, sabent el mal que causarà? Podrà prémer el botó que farà que l’infern s’obri dins l’hospital, matant a nens, homes, dones, metges, infermeres, gent innocent i que està patint dolor i personal sanitari que ajuda fins a l’extenuació a aquestes víctimes d’un conflicte sense sentit?

Doncs per al que sembla, sí que existeix un o uns monstres que són capaços de fer-ho, manats per altres monstres més malignes que no han tingut mai sentiments i no els importa gens sobreposar l’interès econòmic als sentiments humanitaris.

I la resta de nacions, sembla que mirin cap a una altra banda en el que fa referència a aquesta guerra. S’han implicat dues nacions poderoses: Rússia i els Estats Units, però em sembla que el que els ha mogut a fer-ho, més que les raons humanitàries tal com ho vesteixen, prioritzen els interessos econòmics de les grans indústries armamentístiques, que moltes vegades controlen l’economia d’aquestes nacions i fins i tot als governs d’aquestes.

Tal com estan les coses, sembla no tenir solució aquesta guerra; almenys fins que algun dels implicats en el conflicte així ho decideixi o s’hagi omplert bé les butxaques, cosa improbable.  Mentrestant, el món sencer té per a contemplar el drama dels refugiats i els milers d’innocents que moren cada dia per res, només perquè el destí els ho ha imposat.

Això, vist des del llit d’un hospital, fa magnificar la desgràcia i et fa ser solidari amb aquests pobres que ho pateixen.

No puc imaginar-me que seria si ara, de cop, comencessin a caure bombes a l’hospital i tot quedés malmès. Quin horror, això sí que fa por de veritat; veure la fragilitat d’aquestes persones en uns moments de dolor i que encara els en vindrà més, o pitjor encara; no se’n sortiran.

I mentrestant, els bombardejos als hospitals segueixen…

Carles Viñals

Editor

2018-04-13

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator