EDITORIALS. Avui he sortit a estirar les cames per als vols del poble, per fer exercici i per respirar aire pur i gaudir de la natura, com faig moltes vegades i que m’ajuda a ser una mica més feliç, per tal de poder contemplar i gaudir d’aquest entorn natural tan bonic i privilegiat que tenim a Sant Quirze.
Però no tot són flors i violes; hi ha gent entestada a mantenir un entorn brut i ple d’escombraries, com si això poses un toc de color que manca en la decoració paisatgística del nostre poble.
Concretament, avui li toca el torn al Camp del Mig, un entorn privilegiat al peu de la serra de Galliners i que és un antic camp de conreu de forma quadrada amb un vell roure al mig, del que penja un gronxador que fa passar bones estones als petits (i no tan petits també) que hi van a passar una estona d’esbarjo a la muntanya.
En arribar al costat del roure, he tingut la desagradable sorpresa de trobar-ho tot ple de les restes d’una macro-botellada, suposadament de la matinada d’avui divendres, amb un autèntic mar d’escombraries, llaunes, papers, i el pitjor; botelles de vidre de cervesa, vi i begudes alcohòliques trencades i amb els vidres escampats al voltant del vell roure, que si pogués parlar, de ben segur que en diria de molt grosses dels autors d’aquesta “festa” incívica.
Les fotografies i el vídeo que podeu veure, parlen per si sols del desagradable espectacle que m’he trobat i que m’ha tret, per un llarg moment, la il·lusió que tenia d’estar en un entorn natural privilegiat, com és el nostre estimat Sant Quirze.
I intentant reflexionar: que en treuen aquests personatges incívics que no respecten el seu propi poble? Si a vegades volen anar a passar una estona al bosc amb els amics, de ben segur que els agrada trobar l’espai ben net, oi?
Us imagineu que dins de casa vostra estigués ple de papers, botelles trencades, restes de menjar, etc.?, segurament que no us ho imagineu i que cuideu el vostre espai, oi? Doncs també sigueu més cívics i cuideu el VOSTRE espai al bosc, que és de TOTS i ens agrada veure’l en bon estat de salut, per gaudir d’ell. En sortireu guanyant, segur!
Un altre tema que també té com a protagonista l’incivisme al nostre entorn natural, és la gran quantitat de deposicions dels gossos que passegen amb els seus amos per als camins. Tant costa educar al gos de què no faci les deposicions al mig del camí?
I si el pobre animal no es pot aguantar i deixa el seu “regal” al ben mig del camí, a l’amo del gos no li costa gens a apartar els excrements fora del camí?
És una feina senzilla i que si hi col·laborem tots, podrem passejar per al bosc i contemplar l’entorn sense haver de mirar constantment a terra per tal de no trepitjar una d’aquestes desagradables “sorpreses”.
Carles V.
Els alumnes de 2n de batxillerat de l’institut van celebrar la seva graduació dijous a la tarda i la gran majoria van quedar allí (n’hi diuen “l’arbre solitari”) per fer una festa. Soc la mare d’un dels alumnes, el meu fill no hi va anar perquè no es trobava bé. El meu fill ha rebut fotos de divendres en fer-se de dia, quan els seus amics encara eren allí.