Aquest diumenge tenim eleccions municipals. Votar a les eleccions és un dret a exercir i un deure a complir de manera responsable. És una cosa tan important com encomanar el bon govern d’un país (o d’una porció) a legisladors i governants que hauran d’organitzar i promoure el bé comú (que existeixin unes condicions polítiques, socials i econòmiques que facin possible que cada persona es desenvolupi profundament d’acord amb la seva dignitat).
Votar és un dret. És una alegria que ho sigui, després de tant d’esforç de tantes persones. Només cal recordar que fins fa escassos 200 anys no es podia votar en absolut a Espanya. I fins el 1933 -fa menys de 100 anys!- no van poder votar les dones. A més, durant la dictadura franquista, i més enllà, no hi va haver eleccions a Espanya: des de 1939 a 1979, 40 anys! A Sant Quirze, només hem votat 11 vegades alcalde o alcaldessa. És, doncs, un dret pel qual molts han lluitat, i que s’ha excercit en comptades ocasions.
Cal exercir aquest dret amb lucidesa i ponderant amb sentit crític les propostes i les promeses. Hem d’esforçar-nos per conèixer la veritat de les persones i dels programes. Els candidats i els mitjans de comunicació tenim l’obligació moral de facilitar als votants el coneixement de la veritat dels programes i dels propòsits dels diversos partits. Per la nostra part, des del Diari, hem intentat, en la mesura de les nostres possibilitat i temps, deixar parlar als candidats i intenter assenyalar les preocupacions que hem copsat.
Votar és també un deure. És comprensible que alguns se sentin inclinats a abstenir-se d’emetre el seu vot, quan comproven que cap partit no ofereix el programa que ells desitjarien, o quan estan desencantats de la política, després d’uns anys de votar i veure que “tots els polítics son iguals”. Encara que cap de les ofertes polítiques ens agradi o no ens semblin prou òptimes, algunes ho són més i altres ho són menys. És necessari fer un esforç i optar pel bé possible.
Votar és un exercici altruista on contribuïm amb el vot al bé comú. És una manera de cercar el bé dels nostres veïns, per això és valuós fer-ho, fins i tot quan suposa sacrificis personals. Reflexionar sobre el bé comú real, profund, és un primer pas, i votar, el segon. Hi ha centenars de temes (la persona, la familia, la societat, els vulnerables, l’educació, l’habitatge, la feina, l’economia, la cultura, la convivència, la solidaritat, el medi ambient, etc.) que es recullen als diferents programes. La nostra consciencia ens dictarà quin és el vot més adequat.
Lògicament, la democràcia no pot ser dipositar un vot i oblidar-se durant els propers quatre anys. La consciencia cívica ens ha de portar a participar, cadascu en la mesura de les seves possibilitats, també en pro del bé comú. “No pensis què pot fer el teu país per tu. Pensa què pots fer tu pel teu país”, va dir el Kennedy en el seu discurs d’investidura, l’any 1961. Segurament, després d’uns anys de democràcia, tots tendim a defugir les nostres responsabilitats com a ciutadans. Son més sanes les societats on cadascun dels ciutadans, sol o amb grup, té iniciativa. A Catalunya la societat civil ha portat a crear, en el passat, i també avui, grans iniciatives. És un tresor que no hem de perdre.
La democràcia, el bé comú, aconseguir unes condicions per una vida digna, no és cosa d’un dia, ni d’un vot, però el vot hi ajuda. Siguem seriosos: que no guanyi l’abstenció.
