Slider
Inici » a-ultimesnoticies » Edward Hirsch. La poesia com a mediació de la consciència
Slider

Edward Hirsch. La poesia com a mediació de la consciència

EL RACÓ LITERARI / CRISTINA GONZÁLEZ

Edward Hirsch. La poesia com a mediació de la consciència

“Píndoles de justicia poètica” per Cristina González

Hirsch és d’aquestes figures que semblen estar i ser referència per a tots en diferents àmbits. Aquesta presència només és possible quan un s’ofereix a la vida amb passió creient amb fermensa en què fa. És una de les principals figures de la poesia nord-americana actual i ha estat professor universitari i col·laborador assidu en periòdics i revistes de literatura. Des dels seus inicis ha declarat que la poesia té un valor essencialment comunicatiu en l’expressió de l’essencial de manera minimalista.

Analitzant les seves afirmacions una evidencia que és així: malgrat que els recursos poètics el missatge sempre és directe, ajustat a allò que realment ha de travessar al lector. En la seva escriptura Hirsch reflexiona sovint sobre la condició humana, una cosa difícil que encara fa més complex en extrapolar la seva experiència en situacions generals per a derivar l’atenció i el protagonisme en el lector i fer-lo reflexionar sobre si mateix.

Les vies dividien el campus en dos
I de nit t’ajeies a la llitera estreta
I escoltaves el xiulet solitari
D’un tren travessant el prat en la foscor.

 

Segons Edward el poema és una excusa per a pensar. Ell pren aquesta pretensió com a una obligació fent de cada poema el resultat d’un procés d’indagació profunda sobre la vida moderna en l’àmbit filosòfic, social, religiós… aconseguint així una poesia plena de matisos, de capes. Pot ser considerat un poeta profund, considera la vida com una “càrrega” des del naixement, però no d’una forma pessimista, ja que la veu com una càrrega de responsabilitat que s’ajusta a les mateixes possibilitats. La persona per tant ha de donar el valor més gran a la seva vida, ha d’esprémer-la per a donar-li sentit. Cadascun càrrega amb les seves responsabilitats i potser amb les quals els imposen els altres.

L’hora deserta i intempestiva de la nit.
Urna vacilant de buidor.
Patrona dels planetes morts i dels vastos
Espais incontrolats que es desfan en boires.
Collaret de constel·lacions esmicolades
Aviat les estrelles s’estingiran.
He viscut entre el cor i el cap
Com un matrimoni malavingut.
He viscut entre el braç esquerre, que es ràpid
I sinistre, i el dret, que és dreturer.
He viscut entre la rialla i la ganyota
I he votat en contra meu, un sistema bipartidista.

 

Des de la seva perspectiva, la poesia és el reflex de la veu interior que tenim tots, la qual cosa projectem cap a l’exterior amb la intenció de donar-lo a conèixer conscientment o inconscientment: els desitjos, les pulsions, les expectatives… moltes vegades allò que no acabarem mai d’aconseguir, però que li dóna sentit a què fem.

Així la poesia ensenya i consola, fa de mediadora entre la realitat que és la que és i nosaltres per a permetre’ns entendre i acceptar el que succeeix i que no podem evitar. Els versos d’una poesia són escrits, segons Hirsch entre la ment i el cor.

Estem davant un autor actual que entén que la realitat és tan ràpida i ens ofereix tanta informació que, en moltes ocasions, ens deixa aclaparats. L’escriptura ens permet aquest temps de reflexió per a anar analitzant i entenent els missatges i per a fer un diàleg amb nosaltres mateixos i comprendre com ens sentim i ens adaptem a tot això. La poesia ens permet també entendre el que pensen i senten els altres, no sols ara també fa dècades, segles o fins i tot mil·lennis per a adonar-nos que no estem sols, ni som receptacles estancs.

Vaig baixar al mar de bon matí
Després  d’una llarga not d’insomni.
Em vaig enfilar a les roques inmenses del color
De gavina i vaig deixar enrere els arbres,
Alts ballarins que feien estiraments
I escalfaments en la llum blava.
Vaig entrar a l’aigua salada, un penitent
Amb el cos tacat,
I vaig nedar a un estel roig que apareixia
Per l’est, regi, vestit de porpra.

 

Hirsch és un enamorat de la poesia. Dels clàssics com a base nutricional de la mateixa escriptura. Relaciona la música (sobretot gèneres com la clàssica o el jazz) amb la poesia com han fet molts altres autors “la principal diferència és que la poesia es fa amb paraules i encara que tingui qualitats musicals té sobretot qualitats de significat: dóna sentit”. La seva trajectòria com a escriptor ha estat un procés de cerca sobre com explicar històries sense apartar-se de la lírica, com trobar el llenguatge per a tractar l’interior d’un mateix. No busca realitats ideals, si no fets viscuts que són allò amb què el lector pot identificar-se plenament.

El secret del seu estil és la naturalitat. Una naturalitat que ens desconcerta, però ens fa examinar i ens porta cap a l’autoconsciència.

La cultura ens permet viure el moment i analitzar-lo i traspassar el nostre temps i traslladar-nos al passat o perdurar en el futur compartint el que van pensar uns altres i traspassant les nostres reflexions a aquells que ens llegeixin posteriorment.

Cristina González
2021-04-29

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator