Inici » a-ultimesnoticies » El bloqueig de l’escriptor. Quan apareixen els dubtes
seguros bilbao slider nuevo 2022_900x300
sliderdiari DENTAL-SANT-QUIRZE1
sliderdiari Rebost-de-Vallsuau1
sliderdiari Autocares-Fuentes-actual1
sliderdiari-Art typing1
sliderdiari immo sq1
slider portada 600x194 mis finques

El bloqueig de l’escriptor. Quan apareixen els dubtes

EL RACÓ LITERARI / CRISTINA GONZÁLEZ

El bloqueig de l’escriptor. Quan apareixen els dubtes

“Píndoles de justicia poètica” per Cristina González

Qui no sap concentrar-se, mai sabrà escriure. NICOLAS BOILEAU.

A vegades la pàgina en blanc és una sensació que pot arribar a esglaiar. L’absència de paraules per a iniciar, fins i tot per a desenvolupar les idees que s’amunteguen al cap de la forma adequada pot allargar-se dies o setmanes convencent-nos de què no som capaces d’extreure gens interessant o digne de llegir. Potser és aquesta falta de confiança en un mateix el que realment ens manté incapaços de passar a l’acció i decidir que la incertesa i la possibilitat de fallada estan implícits en totes les accions. Bloquejar-se és part de la rutina, és inevitable.

Però aquest bloqueig ocasional també pot ser un senyal que hem estat escrivint massa temps en automàtic sense qüestionar-nos sobre que hi ha darrere d’aquesta inseguretat, d’aquesta por constant a exposar-nos. A vegades dubtar i no saber triar les paraules adequades ens revela crisis psicològiques i vitals o ens indica que hem d’evolucionar i canviar la forma que tenim de fer les coses. Fins i tot pot ser indicatiu que necessitem un període de meditació i reflexió sense escriure per a agafar energia i altres idees en un moment més indicat.

Escriure és conèixer-se, i també és un bon camí per a la consciència. És ser un déu i guanyar-li a la mort. CRISTIAN CANO.

Res ocorre perquè sí. La pàgina ni tan sols està en blanc. És la mateixa pàgina que s’omplirà d’idees equivocades i encertades quan calgui. És la mateixa pàgina que tal vegada suposa el suport d’una de les millors històries futures que transmetrem.

Però per a això primer hem de tenir paciència i respecte cap a nosaltres mateixos. Hem de saber escoltar-nos i entendre el que ens estem explicant. Som els nostres primers lectors, aquells que escolten fins i tot les idees i les històries que no escriurem, els que realitzen el primer sedàs als nostres projectes. Sense aquesta observació i comprensió malgrat escriure el bloqueig no disminuirà.

Presonera d’un full de paper i escriu aquí els teus dubtes, les teves idees, els teus problemes. Tanmateix de manera interrogativa, perquè puguis veure-ho des de fora i aclarir-te. VALERIE TASSO.

Aquest bloqueig sovint està motivat per moltes variables alienes a la mateixa escriptura o a la falta d’idees de l’escriptor: pot ser causat per diverses negatives, per la falta de suport i reconeixement, per la sensació de solitud i incomprensió. No obstant això, cedir a la temptació de posar la responsabilitat en les condicions externes és abandonar la responsabilitat de la persona sobre el seu treball. Aquests elements s’introdueixen a l’interior, així i tot només poden afectar-nos de forma continuada si els deixem quedar allí provocant-nos por i paràlisi.

Del bloqueig se surt sense esforç: observant, canviant la perspectiva, deixant-se portar per a aprendre i acceptant que en algun moment tornaran a aflorar les idees i les paraules per a expressar-les. La millor història és aquella que se sustenta en la realitat, aquella que es basa en els detalls que es mantenen i adquireixen un significat especial encara quan no siguem capaços d’entendre’ls en un primer moment.

Aprendre, acceptar l’error com a base d’un camí de millora i ser constant ens ajudaran a entendre aquests períodes de baixa productivitat com a oportunitats complementàries a la tasca de narrar: observar, consultar a companys, formar-se, observar-se… Els dubtes arriben i s’instal·len, però són lliures d’anar-se’n si mantenim la porta oberta.

Si no m’enganyo, em sembla bona la següent proporció: cinc parts de lectura, quatre de meditació, tres d’escriptura que la llima reduirà a dues, i d’aquestes dues treure només una a la llum pública. LLUIS VIVES.

Cristina González.

2022-04-13

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator