EL RACÓ LITERARI / CRISTINA GONZÁLEZ
El bloqueig de l’escriptor. Quan apareixen els dubtes
“Píndoles de justicia poètica” per Cristina González
Qui no sap concentrar-se, mai sabrà escriure. NICOLAS BOILEAU.
[dropcap]A[/dropcap] vegades la pàgina en blanc és una sensació que pot arribar a esglaiar. L’absència de paraules per a iniciar, fins i tot per a desenvolupar les idees que s’amunteguen al cap de la forma adequada pot allargar-se dies o setmanes convencent-nos de què no som capaces d’extreure gens interessant o digne de llegir. Potser és aquesta falta de confiança en un mateix el que realment ens manté incapaços de passar a l’acció i decidir que la incertesa i la possibilitat de fallada estan implícits en totes les accions. Bloquejar-se és part de la rutina, és inevitable.
Però aquest bloqueig ocasional també pot ser un senyal que hem estat escrivint massa temps en automàtic sense qüestionar-nos sobre que hi ha darrere d’aquesta inseguretat, d’aquesta por constant a exposar-nos. A vegades dubtar i no saber triar les paraules adequades ens revela crisis psicològiques i vitals o ens indica que hem d’evolucionar i canviar la forma que tenim de fer les coses. Fins i tot pot ser indicatiu que necessitem un període de meditació i reflexió sense escriure per a agafar energia i altres idees en un moment més indicat.
Escriure és conèixer-se, i també és un bon camí per a la consciència. És ser un déu i guanyar-li a la mort. CRISTIAN CANO.
Res ocorre perquè sí. La pàgina ni tan sols està en blanc. És la mateixa pàgina que s’omplirà d’idees equivocades i encertades quan calgui. És la mateixa pàgina que tal vegada suposa el suport d’una de les millors històries futures que transmetrem.
Però per a això primer hem de tenir paciència i respecte cap a nosaltres mateixos. Hem de saber escoltar-nos i entendre el que ens estem explicant. Som els nostres primers lectors, aquells que escolten fins i tot les idees i les històries que no escriurem, els que realitzen el primer sedàs als nostres projectes. Sense aquesta observació i comprensió malgrat escriure el bloqueig no disminuirà.
Presonera d’un full de paper i escriu aquí els teus dubtes, les teves idees, els teus problemes. Tanmateix de manera interrogativa, perquè puguis veure-ho des de fora i aclarir-te. VALERIE TASSO.
Aquest bloqueig sovint està motivat per moltes variables alienes a la mateixa escriptura o a la falta d’idees de l’escriptor: pot ser causat per diverses negatives, per la falta de suport i reconeixement, per la sensació de solitud i incomprensió. No obstant això, cedir a la temptació de posar la responsabilitat en les condicions externes és abandonar la responsabilitat de la persona sobre el seu treball. Aquests elements s’introdueixen a l’interior, així i tot només poden afectar-nos de forma continuada si els deixem quedar allí provocant-nos por i paràlisi.
Del bloqueig se surt sense esforç: observant, canviant la perspectiva, deixant-se portar per a aprendre i acceptant que en algun moment tornaran a aflorar les idees i les paraules per a expressar-les. La millor història és aquella que se sustenta en la realitat, aquella que es basa en els detalls que es mantenen i adquireixen un significat especial encara quan no siguem capaços d’entendre’ls en un primer moment.
Aprendre, acceptar l’error com a base d’un camí de millora i ser constant ens ajudaran a entendre aquests períodes de baixa productivitat com a oportunitats complementàries a la tasca de narrar: observar, consultar a companys, formar-se, observar-se… Els dubtes arriben i s’instal·len, però són lliures d’anar-se’n si mantenim la porta oberta.
Si no m’enganyo, em sembla bona la següent proporció: cinc parts de lectura, quatre de meditació, tres d’escriptura que la llima reduirà a dues, i d’aquestes dues treure només una a la llum pública. LLUIS VIVES.
Cristina González.
