CARTES AL DIARI.
Abans s’hauran produït com prova d’eleccions post-COVID en País Basc i Galícia, però ja les municipals de França i les properes en novembre en els EUA, presentaran unes característiques comunes que determinen una tendència: el vot en les eleccions després de la pandèmia tindrà uns clars efectes sobre la decisió dels votants, per això es preveu que també tindrà efectes a Catalunya.
No es tracta de saber només a quins partits o ideologia afectarà en positiu o en negatiu, el que és important és que en moltes coses seran diferents i per tant també els resultats. Les eleccions abans de la COVID 19 i de després no seran iguals.
Parlem d’efectes sobre els votants, des de major o menor participació electoral, buscant l’empara dels governs o desesperançats precisament no només per les actuacions dels polítics, de la situació dels serveis de salut i de la protecció econòmica dels afectats. Hem vist des d’actituds negacionistes en els EUA o Brasil, a veure deficiències greus dels sistemes de salut públic.
L’evidència de com la pandèmia ha estat relacionada amb el debat mediambiental i que les mesures de confinament disminuint les emissions de gasos aviació, vehicles, indústries, han posat n’evidencia la necessitat d’actuar en aquest sentit. Tots hem vist els efectes del confinament en la menor contaminació, dofins en el mar en lloc de creuers turístics i molts altres efectes.
Però l’alternativa de transició ecològica, tornar a reindustrialitzar per rebaixar la dependència de XINA i el consum energètic, són reptes que obliguen a estar dins dels blocs polítics existents, no aparèixer ara com si fóssim un poble diferent i pretensiós.
Hem deixat per al final, però potser s’hauria de posar al principi dels efectes de la pandèmia, la indefensió i la por davant d’un virus, que encara avui no hi ha ni vacunes, ni tractaments garantits, afectant sobretot a les persones amb altres condicionants de salut, però el sentiment de veure que els seus efectes i la facilitat de contagi, ens han fet a tot@s vulnerables i desarmats.
Les conclusions en l’àmbit personal, ja no solament les expressades per les depressions associades, arriben a què tots valorem les nostres expectatives del que hem fet i del que volem arribar a ser i passarà que algunes coses que assenyalàvem com importants ho seran menys i això s’expressarà també en canvis en els hàbits dels votants (participació, fidelitat als partits, tot es mourà).
Les qüestions evidents de com a Catalunya s’ha expressat la lluita contra la pandèmia i l’enfrontament permanent del Govern de la Generalitat contra el Govern espanyol. L’inicial i repetit confinament total per Catalunya, ocurrència diferenciadora i partidista del senyor Torra en solitari, que per sort no es va posar en pràctica.
Per contra hem conegut actuacions polítiques i sanitàries dels 16 lands en Alemanya, de les 20 regions en Itàlia, de les 18 regions en França o dels 50 estats en els EUA, però no hem escoltat d’ells cap exigència d’independència, al marge de les seves constitucions. Molts d’ells són territoris també amb llengües pròpies, que en molts casos SI han sigut independents, però en cap cas han considerat que en el segle XXI s’aixequin més fronteres.
Poca credibilitat han tingut els portaveus de què si haguéssim sigut independents, hi hauria menys morts, és un argument que sols serveix als convençuts, que n’hi ha, ja que són els que han fet de la seva vida aquesta il·lusió o objectiu i ho mantindran sempre, encara la realitat els hi demostri que és impossible en Europa i en el segle XXI.
Són els que proposen tornar la confrontació contra Espanya, no reconèixer l’existència del 50% o més de catalans contraris a les seves imposicions de: república, independència, monolingüisme, tornar a la guerrilla urbana als carrers en flames i destrossa del mobiliari urbà de l’octubre/novembre 2019, en Barcelona, Girona i altres localitats, recolzats pels “pacífics” CDR, i que proposen donar validesa al referèndum 1-O, que no va ser reconegut per cap país, o fer-ne un altre.
És igual, segueixen… Puigdemont com bon rocker, la tornarà a cantar pels seus fans.
Alguns dels seus adherents, mantenen la mateixa fe en Puigdemont, però per cautela continuen la domiciliació bancaria en els seus comptes corrents per cobrar les subvencions agràries d’Europa. Posen els tractors i el gasoli al seu servei per fer el que duien aturades de país, que son tot menys pacifiques, ocupant carreteres, centres públics, estacions. Sobretot els de Lleida i Girona, que a més tenen garantits més diputats independentistes amb menys vots per la Llei electoral a Catalunya.
Aquests seguidors i altres no escolten ni escoltaran mai cap argument, però segur que la pandèmia portarà a alguns a veure les coses amb una altre perspectiva.
@josecoderch
