Diumenge,21 abril, 2024
IniciOPINIÓTRIBUNAEl fang i la pols

El fang i la pols

CONTES PER ENCÀRREC
QUIQUE SAIZ BUSQUETS
20/7/2023 | 10:20:32

Durant els anys que vaig passar amb els petits de la meva escola al Cicle Inicial de la Primària, vam reduir significativament la pols de les nostres aules i corredors gràcies, entre altres coses, a aquest conte que explicàvem als nostres alumnes. En el seu món màgic, la pols així personificada havia de quedar-se fora del pavelló d’aules. El conte ens va servir per motivar l’hàbit de fer servir l’estora abans d’entrar al pavelló. Molts pares me’l van demanar per explicar-lo també a les seves llars.

Vet aquí que diuen que la pols és molt llesta, presumida i xafardera. Diuen també que el que més li agrada és estar per sobre de tot, quant més millor. Espera amb ganes els dies de vent i els aprofita per alçar-se amunt, amunt… molt amunt. Així pot acostar-se al Sol i fer creure a petits i grans que és un núvol d’or resplendent. I ho aconsegueix quan bufa el vent.

És clar que, de vegades, quan tots admiren aquesta brillantor, el vent s’atura per agafar més aire i deixa de sostenir-la. Llavors la pols cau sense avisar sobre els caps dels seus admiradors i entra en els seus ulls, els molesta i tots marxen tossint, disgustats i decebuts dient: «No és un núvol d’or! Només es pols i terra! Marxem a casa!»

Els dies de pluja la pols es posa molt contenta. Té un pla per poder entrar a les cases i satisfer la seva curiositat: primer, amb una mica d’aigua, es disfressa de fang i es transforma en una de les millors joguines per als petits. Després espera pacientment que vinguin a jugar amb ella. Boles, boletes, cases i casetes, figures grans i figuretes. Els petits es passen hores i hores modelant amb fang sense parar!

Els nens i les nenes tenen molt clar que no poden entrar a casa amb les mans brutes i per això se les renten, però la pols no entra a les cases per les mans, no. Entra… pels peus! S’agafa amb força a les soles de les sabates. Especialment a les sabates que tenen coves i amagatalls a prova de les estores que hi posen a les entrades de les llars. 

El pitjor moment per a la pols disfressada de fang és a l’entrada de la casa, perquè sap que allà l’espera la seva enemiga, l’estora. Afermada a la sola de la sabata crida amb força, encara que nosaltres no la sentim:

–Que no se’n recordi! Que no es fregui les soles de les sabates! Que no em faci caure a l’estoreta!

I, si en aquell moment, els petits se n’obliden o tenen pressa o mandra de fregar les sabates a l’estora, la pols, contenta, es desfà de la seva disfressa amb l’aigua i comença la invasió secreta d’una nova casa: cap els punts més alts des d’on tot es pot veure i ningú no la pot ni atrapar ni expulsar!

El conte contat ja està acabat i per la xemeneia es puja al terrat.

_

Quique Saiz és empordanès, pedagog i professor de Primària. És autor d’obres de teatre amb els seus alumnes com a projecte educatiu.

- PUBLICITAT -
anun2
anun22
previous arrow
next arrow

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- PUBLICITAT -
renting
renting2
- PUBLICITAT -spot_img
ARTICLES RELACIONATS

El més llegit

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies