OVER-SEAS LEAGUE
FRANCESC BOVÉ ÀLVAREZ
16/6/2023 | 12:20:32
La llum de les flames devia il·luminar la façana de l’Òpera de Berlin la nit del 10 de maig de 1933. A la plaça de davant, una de les més cèntriques i famoses de la capital alemanya, Bebelplatz, els estudiants berlinesos de la facultat de dret, inspirats per la sèrie d’atacs a establiments jueus i la prohibició de determinats llibres jueus, van decidir fer una gran foguera per cremar tots els llibres que no s’ajustaven al regim nacionalsocialista. La majoria dels llibres eren de pensadors liberals, i per suposat, d’autors jueus. Aquests fets es van multiplicar arreu d’Alemanya, però la crema de llibres també va arribar fins als EEUU, on obres de Hemingway o Sinclair entre molts d’altres es convertiren en cendra, aquest cop pels filo-nazis americans. Aquests actes van inspirar la famosa obra de Ray Bradbury, Fahrenheit 451. Pocs anys després, aquest cop a Espanya, milers d’obres d’art, esglésies, monestirs i ermites van ser igualment cremades en nom aquest cop d’un altre radicalisme, l’anarquisme, perdent per a sempre una gran part d’un patrimoni de valor incalculable. La contrapartida després de la fatídica guerra civil fou la temuda censura, que va forçar a artistes i escriptors a marxar, o a esborrar o elidir gran part de les idees que podien ser percebudes com subversives o senzillament no s’ajustessin a les directrius del règim. Aquests actes, impulsats molts cops per la societat civil, implicaven l’ànim d’esborrar idees i de destruir la historia, la tolerància i el pluralisme.
Cal dir que aquests actes ens semblen impensables i, fora d’algunes excepcions anecdòtiques, som unes societats mes obertes i tolerants que fa 90 anys. Tanmateix seguim tenint el risc de caure un altre cop en aquest tipus d’actes d’intolerància i d’ignorància. A part dels règims que avui dia segueixen censurant i dictant el pensament dels seus ciutadans, trobem casos alarmants en democràcies. El cas paradigmàtic és el de Florida, on solament l’any passat les biblioteques van registrar 2.571 sol·licituds per retirar títols, el doble que l’any anterior. Cal recordar que aquest estat, governat pel candidat a la presidència dels EEUU, el republicà Ron DeSantis, ha aprovat lleis que prohibeixen determinats llibres, i que fins i tot preveuen penes de presó de fins a cinc anys per a professors i bibliotecaris que se saltin aquestes prohibicions.
En aquesta societat cada cop més puritana i reactiva, on els prejudicis i els eslògans ràpids inunden el nostre dia a dia, on la indignació twittera es permanent i poc reflexiva, cal recordar que prohibir idees mai ha estat el camí efectiu per millorar cap societat. Tenim que ser capaços de crear com a comunitat amb una educació potent que ajudi a l’individu a discernir en esperit crític sobre idees i creences, ja que no podem tornar a caure al parany de que algú ens digui a qui hem d’odiar, que hem de creure o que hem de llegir o admirar.
Potser és necessari recordar els errors del passat per no repetir-los, i tenir esperança que com a societat no tornarem a caure en les mateixes tempestes d’intolerància i ignorància que han marcat tristament la nostra història. Un símbol d’aquesta esperança es la brillant finestra que podem admirar actualment al terra de la berlinesa Bebelplatz, al mateix lloc on s’erigia la foguera de llibres. Sota d’aquesta finestra radiant, creada per l’artista Micha Ullman, s’hi troba una biblioteca buida amb capacitat per 20.000 llibres, tants com es varen cremar aquella nit. Un bell exemple com l’art i la cultura ens poden ajudar com a societat a reflexionar sobre qui som i on anem.
