-
Kim’s Quartet presenta ‘Cançons íntimes II’, el divendres 16 de novembre, a les 00 h
-
Schubert i el quintet per a dos violins’, amb la Schubert Camerata, el diumenge 18 de novembre, a les 18.00 h
CULTURA. El Kim’s Quartet és un rup sabadellenc, format per antics components de diversos conjunts dels anys 70 a la ciutat com Brios, Cuerpos Negros, Candaus, Inquietos o Moderand’s, entre d’altres. És el cas de Quim Marín, cantant teloner dels Setge Jutges com a cantautor; o de Quim del Vallès, component i autor de diversos temes amb els Candaus.
Fa uns anys, Quim Marín va recuperar i incorporar un per un tots els components i junts, ara formen Kim’s Quartet, oferint un repertori basat en balades i blues que inclou composicions de pròpies i versions de grans èxits, en molts casos amb arranjaments de música i lletra en català. També canten temes en español, italià, francés i anglès. En aquesta ocasió, a més, presenten un repertori de cançons creades per Marín, que aposta per la música tranquil·la, romàntica, plena d’emoció i sentiment.
En aquest cas, la CavaUrpí ofereix la possibilitat de completar el ball concert amb un sopar bufet previ (21.00) a l’Hotel Urpí.
El projecte Schubert Camerata neix l’estiu del 2017 a Barcelona. Està integrat per cinc joves músics apassionats per la música de cambra i amb un objectiu molt concret: fer front a una de les obres més grans del repertori cambrístic, el quintet per a cordes de Franz Schubert (1797- 1828). Des de l’inici han estat guiats pel director d’orquestra Jordi Mora.
No es coneix el motiu ni la intenció del compositor amb aquesta obra. Per mitjà de la seva correspondència podem deduir que la composició va finalitzar el setembre de 1828. Així doncs, el quintet es trobaria entre els últims treballs de Schubert. En qualsevol cas, l’estil d’escriptura és suficient per demostrar que és, en efecte, una peça tardana. L’obra no va ser acollida amb molt d’entusiasme per part de l’editor i Schubert només va poder escoltar-ne un assaig privat l’octubre, un mes abans de morir. No va ser fins el 1850 que aquesta obra va ser redescoberta i interpretada en públic (vint-i-dos anys després de la mort del seu compositor) i va romandre sense publicar tres anys més.
Per escollir la instrumentació, Schubert no segueix l’exemple de Mozart ni de Beethoven, els quals afegeixen una segona viola al quartet de corda. En canvi, opta per afegir un segon violoncel, el qual canvia els balanços i el so general de l’ensemble. El motiu d’aquesta elecció és desconegut però el que sí que és cert és que no passa desapercebut en el moment d’interpretar i d’escoltar el treball.
L’obra té una duració d’entre 50 i 55 minuts de música estructurats per tal que l’oient pugui tenir una vivència completa des de la primera nota fins a l’última. Construïda en quatre moviments, Schubert hi utilitza tots els paràmetres de què disposa la música per tal d’aconseguir contrastos extrems. Malgrat que cada moviment és diferent dels altres, hi ha un bon número d’elements que els connecten de manera subtil i que ens fan percebre l’obra com a una unitat, motiu pel qual avui en dia és una de les més preuades de la música clàssica de cambra.
Fitxa artística
Maria J. García (Caracas), violí
Marta Guillén (Premià de Mar), violí
Fernando Fresno (Alcalá de Henares), viola
Miquel Felip (Sabadell), violoncel
Feliu Llobet (Barcelona), violonce
