CARTES AL DIARI.
Es recorre a la metàfora de l’esport, per comparar el resultat d’una gestió dels dos municipis en el tema cabdal de construcció d’habitatge públic en els seus municipis.
És un resultat per golejada, en aquest mandat El Masnou, amb un Alcalde d’ERC – en coalició amb el PSC- construirà 107 habitatges, mentre que a Sant Quirze en 2 mandats de govern (8 anys) l’Alcaldessa i el seu equip, també d’ERC no tenen cap previsió per construir cap, a un any de les eleccions municipals, maig de 2023.
Seria molt desitjable, que després de la difusió en el poble d’aquest resultat, es convoqués una reunió de crisis de l’equip de govern municipal i donés resposta anunciant la immediata construcció d’habitatge públic per resoldre una part dels problemes de joves, famílies monoparentals, gent gran, empadronats al poble que puguin accedir amb un preu de lloguer raonable que ara no troben i els obliga en molts casos a marxar del poble.
L’entrenadora, Alcaldessa, deurà explicar i acceptar el seu fracàs, quan hi ha els terrenys (C. Clementina Arderiu davant del Parc de les Morisques), i altres projectes possibles per la construcció d’aquest tipus d’habitatge públic imprescindibles davant de la situació d’un Sant Quirze com a municipi tensionat pels preus de lloguer. No hi ha altre forma, l’habitatge públic per iniciativa dels municipis és una feina que és obligada per resoldre aquest problema.
És clar que l’entrenadora pot presentar altres propostes, en el terreny de l’esport, circuits de bici, altres, però s’han de saber situar les prioritats, ja que en l’atorgament de l’habitatge públic és legal l’exigència d’empadronament al poble, mentre que altres propostes no permeten aquesta possibilitat i la seva utilització no es pot restringir als quirzetencs.
Que ha fallat aquí, quan els dos entrenadors-alcaldessa i alcalde—són del mateix partir ERC? Cal situar la realitat dels fets i en anteriors mandats d’altres, la ex-CDC i PSC, es van construir habitatges públics a Sant Quirze per la COMU, que han estat adjudicats a empadronats al poble i a les Fonts en edificacions de protecció oficial de molta dignitat.
Per contra, aquesta entrenadora local d’ERC, es va embrancar en un Pla d’Ordenació urbanística (POUM) que ara porta ja 7 anys de tramitació, sense que possiblement estigui aprovat en aquest mandat i que no són més que ampul·loses projectes que en la pràctica no són imprescindibles pel municipi.
Grans propostes d’imposar un 30% als promotors privats d’habitatges públics, no són realistes i són qüestionades legalment, però això no deuria descarregar de la responsabilitat de fer habitatge públic ara, no prometre coses que a lo millor no arriben més que als nets.
Al costat, municipi de Sabadell, estem veient en Can Gambús, a tocar de Sant Quirze, com s’ha presentat una oferta d’habitatges que malgrat ser privats i per 2 habitacions són a preus assequibles respecte als oferts en Sant Quirze. Igualment, hi ha altres iniciatives de construcció d’habitatge municipal.
Cal pensar en com votar en les properes eleccions municipals, ja que el vot per traslladar el partidisme d’altres convocatòries (generals, autonòmiques), a Sant Quirze no ha donat resultat i potser som un municipi que els de fora veuen com “un feu de l’independentisme” a l’estil “kale borroka” (pintades que no s’esborren), Ajuntament amb pancartes de tota mena -menys les institucionals amb dignitat-, fins i tot amb això guanya El Masnou que no imposa estelades posades per l’Ajuntament en zones i edificis públics i mobiliari urbà, pagades per tots.
Neutralitat institucional es diu això.
@josecoderch
