Dilluns,24 juny, 2024
IniciA FONSEl nombre de llars creix quatre vegades més ràpidament que el nombre...

El nombre de llars creix quatre vegades més ràpidament que el nombre d’habitatges nous, segons un nou estudi de la UAB

Un estudi del CED de la Universitat Autònoma detecta que el nombre de llars ha crescut quatre vegades més ràpidament que el nombre d’habitatges nous. En aquest sentit, l'estudi detecta un desajust entre necessitats i oferta de nou habitatge, degut fonamentalment a la immigració

JAVI QUINTANO
18/7/2023 | 16:40:32

Un estudi que publica avui el Centre d’Estudis Demogràfics a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) apunta un desajust entre demanda residencial i oferta de nou habitatge, fonamentalment a causa de la immigració. Durant el període 2014-2020 el nombre de llars va créixer quatre vegades més de pressa que el nombre d’habitatges: les llars catalanes es van incrementar en 222.000 unitats (175.000 explicades per la immigració), mentre que només es van finalitzar 50.000 habitatges. L’evolució cíclica de la immigració internacional ja és el factor demogràfic clau per a l’estimació de les necessitats constructives futures. Desajustos similars estan succeint al conjunt d’Espanya. L’estudi es pregunta si un sistema de demanda fonamentat en la immigració no té el mateix efecte sobre l’oferta que el basat en la demanda jove endògena.

Un estudi titulat La demanda de vivenda. Quo vadis? que publica avui el Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona (CED-UAB) a la revista Perspectives Demogràfiques mostra importants novetats en la relació entre demografia i demanda residencial. Analitza el canvi de la demanda d’habitatge cap a un major pes dels factors menys estables com la immigració (que va explicar el 93 % del creixement net de llars el 2019), utilitzant el cas de Catalunya, encara que les conclusions són extensibles al conjunt d’Espanya. A partir de les dades de l’Estadística de Població i de l’Enquesta de Població Activa (EPA), ofereix una radiografia del que passa actualment.

El nombre de llars que s’hi afegeixen cada any ja no mostra una tendència lineal i previsible, sinó que té un marcat caràcter cíclic. El 2013 es van afegir unes 9.000 llars a l’estoc, i el 2019 van ser 45.000.

Mentre que la fecunditat es va mantenir relativament alta es comptava amb un flux estable de persones que arribaven a les edats adultes. El descens de la fecunditat des dels anys vuitanta del segle passat i l’envelliment progressiu ha fet que des del 2005-2010 es redueixi el pes de la població nascuda a Catalunya en la generació de nova demanda. La xifra neta de llars afegides per la població nativa ha passat d’uns 30.000 anuals l’any 2000 a estar per sota de zero actualment.

Paral·lelament a la reducció d’aquesta demanda neta, s’ha incrementat el pes relatiu dels altres components: la dinàmica de l’emancipació dels joves i, especialment, les migracions.

L’evolució cíclica de la immigració internacional és actualment el factor demogràfic clau per a l’estimació quantitativa global de les necessitats constructives futures. Per això, la demanda global d’habitatge és molt sensible als anomenats esdeveniments d’alta immigració, com el dels primers anys 2000 o l’anterior a la covid-19 (la immigració va suposar 41.000 llars més només el 2019), o a reduccions significatives com la experimentada després de la crisi del 2008.

L’estudi que ha dut a terme el professor de Geografia de la UAB, Juan Antonio Módenes, analitza empíricament els quatre factors que expliquen la variació del nombre de llars: el nombre d’adults susceptibles de formar llar en relació amb el creixement natural del passat, la distribució per edat dels adults, les migracions exteriors i la dinàmica de formació de llars (emancipació, dissolució i reconstitució de llars, i autonomia residencial de gent gran).

Gestionar la desconnexió entre la demanda demogràfica i l’oferta d’habitatge

L’estudi assenyala que aquest nou model de demanda residencial cíclica comença a coincidir amb un incipient desajust entre el creixement del nombre de llars i els habitatges que es finalitzen cada any.

Segons les estimacions aportades, en el període 2014-2020 les llars catalanes es van incrementar en 222.000 unitats (175.000 explicades per la immigració), mentre que només es van finalitzar 50.000 habitatges. El 2019, el dèficit de nou habitatge, mesurat com la diferència entre saldo net de llars i habitatges finalitzats, va ser de 35.000. Només hi ha coincidència entre oferta i demanda als punts baixos dels cicles.

Un sistema de demanda fonamentat en la immigració no té el mateix efecte sobre l’oferta que un altre basat en la demanda jove endògena? Podria ser que el canvi a les bases demogràfiques que alimenten la demanda residencial hagi afectat el sistema d’estímuls que reben els agents promotors i constructors, tant públics com privats? Aquestes són algunes de les qüestions clau que es demana l’autor de l’estudi.

Si es consolida aquest patró cíclic, s’acumularan dèficits d’habitatge i sorgiran necessitats d’habitatge insatisfetes generals per primera vegada en 50 anys, adverteix l’estudi del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB.

Com a conclusió, Mòdenes indica que ja que el futur seguirà estant marcat per crisis i cicles en què la immigració continuarà sent protagonista de la demanda, la política d’habitatge i la demografia aplicada a la seva ajuda, hi ha el repte d’incorporar la incertesa i els cicles demogràfics a l’anàlisi i la gestió de la relació entre l’oferta i la demanda d’habitatges.

- PUBLICITAT -
anun2
anun22
previous arrow
next arrow

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- PUBLICITAT -
renting
renting2
- PUBLICITAT -spot_img
ARTICLES RELACIONATS

El més llegit

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies