SANTI TORRUELLA/ARTENVOLTA/EL RACÓ DEL LECTOR. Els amics li deien Jean-Paul. Doncs, tenia el tarannà d’un filòsof, com en J.P. Sartre. Tenia bones idees i llibres: en un estudi ubicat a les golfes. De fet, més que llegir, els guardava per consultar i abstraure’n notes diverses. Era des del balcó, on també observava la vella plaça on jugava de menut: la dedicada a Enric Granados.
I rememorava part de la vida d’aquell músic, quan va retornar amb èxit, d’Amèrica. El músic va ser reconegut en aquella època, per les seves magnífiques obres per a piano: les set peces dividides en dues sèries anomenades Goyesques. Entremig, consultava un llibre sobre la història del transport i on s’il·lustraven imatges de naufragis. Eren en major part, trucatges fotogràfics i per fer veure a través d’un vaixell construït a petita escala, les magnituds de les tragèdies que, sobretot en temps de la primera gran guerra, se succeïen.
Era també en aquella plaça, on sovint de jove, s’hi passava llargues estones, i on parlava amb homes i dones que presumien d’estar de tornada. Aquelles persones emfatitzaven que a la vida: Hi ha temps per tot! I era això, que ho subratllava com un fet a tenir en compte, per dur a terme les idees a bon port. Com les que devia tenir l’Enric Granados, quan va compondre a finals del segle XIX, els Valsos poètics.
I era de nou, que els escoltava cadascun d’aquests valsos on el transportaven cap a un indret diferent i suggerent. I en especial, a l’antic Cafè Lion d’Or.
Allà, en aquell emblemàtic espai, era on s’esdevenien les converses de diversos personatges i intel·lectuals. Mentre de fons, un jove pianista gestava excelses idees musicals improvisades per mitjà d’un piano.
Santi Torruella.
Juny de 2017.
