JAVI QUINTANO
30/1/2024 | 17:50:32
Tu llegeixes gratis, però la informació vol hores. Si t’agrada el què llegeixes, anuncia’t o associa’t i fes possible que seguim publicant.
Al ple municipal del mes de gener, que va tenir lloc dijous passat, es va portar a votació la introducció d’una alternativa a l’actual recollida selectiva de residus amb l’objectiu de millorar els percentatges actuals de recollida selectiva. En un any entrarà en vigor una legislació europea que obligarà a reciclar de manera efectiva fins a un 55% de manera selectiva, mentre que a Sant Quirze estem en un 40%. Amb el temps, no arribar a aquestes taxes de reciclatge comportarà sancions per l’Ajuntament.
L’Ajuntament va posar en marxa fa un temps un estudi, realitzat per la consultora Anthesis Lavola, amb un cost d’uns 11.500 euros, que planteja tres escenaris possibles en el futur de la recollida de residus de Sant Quirze. El primer és l’actual model (contenidors oberts), que és un model del qual ja ha expirat la concessió i ens trobem en una pròrroga. El segon i el tercer models plantejats son dos escenaris mixtos idèntics (contenidors tancats amb lector de targeta per a uns 3.100 habitatges + recollida porta a porta per a uns 4.300 habitatges) però un d’ells té un cost inferior perquè és l’ajuntament i no l’empresa concessionària del servei qui assumeix el cost dels tres vehicles que fan la recollida porta a porta.
Els dos escenaris mixtos son els què el govern municipal volia aprovar la setmana passada però els quatre grups municipals de l’oposició (Junts, PSC, Vox i PP) van votar en contra i, per tant, no va prosperar.
Pros i contres de l’alternativa als contenidors oberts
Segons el propi estudi, aquests models alternatius proposats son molt efectius, perquè desapareix l’anonimat del residu i es pot saber quins habitatges participen correctament en la recollida selectiva. Això fa que més gent recicli, i també permet aplicar taxes d’escombraries diferents per a qui millor recicli. També es redueix el volum de la fracció “resta” i “orgànic” (contenidors gris i marró), que es porten a un abocador amb uns costos molt elevats per a l’Ajuntament (i cada vegada ho seran més), mentre que la brossa ben separada no només no genera despeses municipals sinò que genera beneficis (retorn dels diners per envàs ben reciclat).
En la part negativa de la balança, l’estudi assegura que pot creixer l’incivisme i el “turisme” de residus (perquè hi ha més cubells als carrers) o fins i tot més residus als carrers, a les paperes del municipi, etc. Amb aquest sistema també hi ha un increment dels residus no reciclables a les instal·lacions de deixalleries. I finalment, l’estudi assegura que el cost de la recollida és superior (fins a un 30-40%) a una recollida selectiva amb contenidors oberts
tradicionals.
Els costos de cada escenari
L’escenari actual, el primer de l’estudi, té un cost aproximat d’1.200.000 euros. El segon escenari, un cost aproximat de 2.100.000 euros i el tercer escenari, un cost aproximat d’1.700.000 euros. Al tercer escenari, com s’ha dit, s’hi ha de sumar la compra de vehicles amortitzables a 8 anys per valor aproximat de 250.000 euros, per la qual cosa, els costos finals del segon i el tercer escenari son molt semblants.
Malgrat que els costos del model 2 i 3 comporten un cost de gairebé 1 milió d’euros addicionals anualment, l’estudi presenta el balanç total de cadascun dels 3 models, on no només hi consta el cost del servei sinò que també s’hi suma el cost de l’abocador de resta i d’orgànic (contenidors gris i marró) i se li resten les bonificacions o ingressos per recollida selectiva, que en el cas dels escenaris 2 i 3 son superiors. La diferència del balanç ja no és el milió d’euros inicial, sino una diferència de 400.000 i 300.000 €, respectivament. A més, segons l’experiència, amb uns resultats, segons l’estudi, molt superiors de recollida selectiva en els escenaris 2 i 3, la qual cosa evitaria sancions que pujarien, suposadament, desenes de milers d’euros.
A grans números, el balanç de l’escenari actual (1) té uns costos de recollida de 1.200.000 als que se li sumen uns 683.000 euros de tractament de “resta” i uns 85.500 del tractament d’orgànica (uns 770.000€). Els ingressos per selecció, son d’uns 60.000 euros per envasos, uns 8.000 euros per paper, uns 22.600 per vidre i uns 46.000 euros per cànon de retorn (una eina de la Generalitat per incentivar la recollida selectiva de qualitat).
El balanç del segon i del tercer escenari son exactament iguals, llevat del cost del servei de recollida. Les despeses per tractament de resta i orgànica son de 317.000 i 200.000 respectivament (és a dir, es redueix a la meitat la taxa de la “resta” però és duplica la de l’orgànica) mentre que els beneficis per retorns d’envasos (203.000€), paper (21.000€) i vidre (32.000€) serien molt més elevats, així com el cànon de retorn, que passaria a ser de 129.000 €, aproximadament.
A part, segons explica l’informe, dins del cost del nou model de recollida s’hi consideren unes partides “imprescindibles” per a la correcta implantació del nou model de recollida, com són les campanyes de comunicació d’implantació i les campanyes de comunicació anuals. També les bosses compostables i els sistemes de tancaments de contenidors. Aquestes tres despeses, podrien ser susceptibles, diu l’estudi, de ser subvencionades per entitats supramunicipals.
El parer i votació dels grups
Els grups municipals de l’oposició no van aprovar la implantació de l’alternativa de la recollida.
Junts per Catalunya va reivindicar la necessitat d’una gestió més transparent i participativa i la importància de proporcionar informació clara sobre els costos i beneficis d’aquesta proposta a la ciutadania abans d’implantar-la. També van expressar la seva preocupació pel fet que, tot i que l’estudi promet recopilar moltes dades sobre el reciclatge, no s’ha definit clarament el tractament que se’n farà ni qui tindrà accés a aquestes dades. “Tenir moltes dades sense un pla d’ús i anàlisi no aporta res substancial”, va dir la portaveu Miriam Casaramona. A més, en el seu torn de paraula va criticar l’immobilisme de l’Ajuntament en els darrers anys en aquesta matèria, i en concret, la manca de campanyes comunicatives de recollida de residus, que ha portat a Sant Quirze, segons Casaramona, a estar a la cua del reciclatge al Vallès Occidental.
Per la seva banda, el PSC va al·legar per votar en contra que la recollida porta a porta planteja un escenari “que fa distinticions entre ciutadans segons les seves possibilitats econòmiques”, on tots haurien de pagar el mateix però alguns tindrien a la porta de casa les deixalles. En aquest escenari, sortirien perdent “els que menys possibilitats tenen”. A més, Juan Antonio Pérez, el portaveu dels socialistes, va assegurar que, d’acord amb el què passa a altres municipis, la recollida “porta a porta” va acompanyada de moltes lesions per part dels operaris (que han de moure més cubells manualment) i per tant, més baixes laborals que encareixen el servei. També el “porta a porta”, continuava Pérez, deixa molta brutícia i taques a terra, a les voreres i a l’asfalt.
El grup de Vox també va votar en contra, i per boca d’en Xavier Parcerisa, va plantejar un escenari diferent a l’actual però també a l’alternativa mixta que presentava el govern. Els de Vox van apostar perquè s’instal·lin els contenidors tancats amb targeta a tot el poble, i que no s’implanti el “porta a porta”, que és molt més car. Parcerisa va assegurar que un escenari de contenidors tancats ja seria prou efectiu per arribar a majors quotes de reciclatge. En tot cas, va dir, si s’implantava el “porta a porta”, els veïns amb aquest sistema haurien de pagar més.
Chano Baratech, del Partit Popular, va explicar que, tot i que creu que hi ha d’haver un canvi, imposat per Europa, al seu entendre, els escenaris que planteja el govern municipal son sempre els més cars i potser no ens caldria tant. A més, va lamentar que el sistema alternatiu plantejat passi perquè desaparegui l’anonimat, “que fa més efectiu el sistema, és clar, però per por”. A més, va dir, “l’estudi oculta el sistema sancionador”. Al seu entendre, hi hauria indefenssió, per part dels ciutadans: primer vindria la sanció, i després el ciutadà hauria de demostrar si tenia raó o no. “En definitiva -va dir- busquem el sistema més car, i a més, els hi posarem una policia de la brossa que els sancionarà”. Va acabar dient que el PP apostarien per un sistema més barat i més eficient que no es basés tant en la repressió i en “la policia de la brossa” sinò en l’educació.
