Inici » a-ultimesnoticies » “EL PODER DE LES PARAULES”. Acte del Dia Internacional de Commemoració a les Víctimes de l’Holocaust i de Prevenció de Crims contra la Humanitat

“EL PODER DE LES PARAULES”. Acte del Dia Internacional de Commemoració a les Víctimes de l’Holocaust i de Prevenció de Crims contra la Humanitat

“Les paraules són tot el que tenim”

(Samuel Beckett, dramaturg, novel·lista, poeta irlandès i resistent.)

CARLES VIÑALS/SOCIETAT. Avui divendres 26 de gener, al Teatre Principal de Terrassa s’ha rememorat, dins dels actes del Dia internacional de Commemoració a les Víctimes de l’Holocaust i de Prevenció de Crims contra la Humanitat, a totes les víctimes del nazisme, que van morir o patir un infern dins els camps de concentració nazis del centre d’Europa.

L’1 de novembre del 2005, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la resolució que condemnava, sense excepcions, qualsevol manifestació d’intolerància religiosa, incitació, assetjament o violència contra persones o comunitats basada en l’origen ètnic o les creences religioses, a qualsevol lloc del món.

En aquest sentit, es designava el dia 27 de gener, aniversari de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz (1945), com el Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust i de Prevenció de crims contra la Humanitat i s’instava, de manera urgent, a desenvolupar programes educatius per a la prevenció d’actes de genocidi.

Per aquest motiu, des del Grup de Treball del Departament d’Ensenyament i del Memorial Democràtic (GDEMD), cada any es commemora aquest dia a una ciutat Europea diferent, amb la participació de la comunitat educativa i amb un lema propi; enguany s’ha escollit a la ciutat de Terrassa, amb el lema:

“EL PODER DE LES PARAULES”.

El logotip per a la difusió dels actes ha estat dissenyat per Paula Domínguez Ferrer, estudiant de l’Escola d’art i superior de disseny de Vic.

‘El poder de les paraules’. Logotip de Paula Domínguez Ferrer

Un dels objectius principals, a banda de  rendir un homenatge i recordar a les víctimes dels horrors nazis, és el de conscienciar a les noves generacions d’uns fets que van succeir a la segona guerra mundial i que van ser els detonants del conflicte, i que per la seva dimensió, van implicar a diversos països del món en una guerra cruel que va desembocar en milions de morts.

El missatge a transmetre a les noves generacions, és el de treure les conclusions del que va passar: un genocidi a gran escala del poble Jueu, originat per la intolerància d’un dictador que va decidir ell sol la sort de tot un poble i el va condemnar a mort, generant per assolir aquests sinistres propòsits, una maquinària de destrucció a gran escala; una indústria de la mort.

Les noves generacions, vist el que va passar i que avui se’ls ha recordat perquè no es perdi de la memòria col·lectiva, han d’aprendre la lliçó i posar per sobre de tot els valors humans i de convivència i respecte a altres persones, detectant els més petits brots d’odi o racisme i rebutjar-los enèrgicament, per evitar, a qualsevol preu, que torni a passar un altre holocaust.

ELS ACTES DE COMMEMORACIÓ

A les 10 del matí, ha començat l’acte de benvinguda als més de 600 alumnes dels diversos Centres Educatius que han intervingut en aquesta jornada, que son els que segueixen:

  • INS Lluís Vives de Barcelona.
  • INS Viladecavalls.
  • INS Arnau Cadell de Sant Cugat del Vallès.
  • INS Salvador Espriu de Barcelona.
  • INS XXV Olimpíada de Barcelona.
  • INS Matadepera.
  • IES Mendez y Pelayo de Barcelona.
  • INS Sentmenat.

A continuació s’han fet uns parlaments Institucionals a càrrec de diversos personatges rellevants, com el director del Memorial Democràtic, Plàcid Garcia-Planas i la directora dels Serveis Territorials del Vallès Occidental, Carme Vigués.

Ha presentat l’acte Rosa Molina, professora de l’Institut de Matadepera i membre del Grup de treball del Departament d’Ensenyament i del Memorial Democràtic.

Tots ells han fet palesa la necessitat de què els adolescents prenguin consciència que és necessària la convivència entre persones de diferents cultures, mitjançà les lliçons que la història ens ha deixat i han fet una crida, adreçada als assistents, per mantenir aquesta premissa en un futur, transmetin-la als seus fills i néts per assolir una convivència sense odis.

A continuació, s’ha projectat l’emotiu vídeo ‘El poder de les Paraules’, on diferents personatges explicaven anècdotes viscudes als camps de concentració nazis per persones de diverses nacionalitats que les van patir.

EL PODER DE LES PARAULES

Com s’ha utilitzat el llenguatge en el passat? Quin impacte han tingut les paraules durant el genocidi?

Les paraules que veiem i sentim al nostre voltant, avui en dia -en els diaris, a la xarxa, a les converses- les paraules que triem, totes, tenen un impacte sobre nosaltres i aquells que ens envolten.

La participació dels estudiants està vinculada al text Sense Destí (1975) d’Imre Kertész, escriptor hongarès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 2002. A partir de les paraules del seu protagonista, un adolescent que va estar any i mig en diversos camps de concentració nazis (experiència que l’autor va viure en pròpia carn), els estudiants aniran analitzant el text mitjançant la classificació dels genocidis en vuit estadis que va desenvolupar al 1996 el Dr. Gregory Stanton, president de Genocide Watch, entitat que coordina una coalició internacional d’organitzacions que treballen per educar entorn a les causes, processos i senyals d’avis dels genocidis. Es classifiquen en aquests vuit estadis:

PRIMER GRAÓ: CLASSIFICACIÓ.

SEGON GRAÓ: SIMBOLITZACIÓ.

TERCER GRAÓ: DESHUMANITZACIÓ.

QUART GRAÓ: ORGANITZACIÓ.

CINQUÈ GRAÓ: POLARITZACIÓ.

SISÈ GRAÓ: PREPARACIÓ.

SETÈ GRAÓ: EXTERMINI.

VUITÈ GRAÓ: NEGACIÓ.

Un cop finalitzada la projecció, s’ha donat pas a la interpretació de l’obra de teatre “MAUS”.

“MAUS”

Maus és la biografia de Vladek Spiegelman, un jueu polonès supervivent dels camps d’extermini nazis, explicada a través del seu fill Art, un dibuixant de còmics que vol deixar memòria de l’aterridora persecució que van sofrir milions de persones en l’Europa sotmesa per Hitler i de les conseqüències d’aquest sofriment en la vida quotidiana de les generacions posteriors. Apartant-se de les formes de literatura creades fins a la publicació de Maus, Art Spiegelman s’aproxima al tema de l’Holocaust d’una manera absolutament renovadora, i per a això relata l’experiència de la seva pròpia família en forma de memoir gràfica, utilitzant tots els recursos estilístics i narratius tradicionals d’aquest gènere i, alhora, inventant altres nous. La radicalitat narrativa d’aquesta obra va marcar un abans i un després en l’univers de la novel·la gràfica, i per això Maus va obtenir el primer i únic premi Pulitzer atorgat a un còmic.

Aquest projecte el realitzen els alumnes de 1r de batxillerat d’Arts Escèniques de l’INS de Viladecavalls (alumnes de 16 i 17 anys) i els estudiants del CEM (Escola de Música de Grau professional de Terrassa), amb la col·laboració del músic Nuno Mendes.

  

Les caretes de rata, han estat dissenyades per Cristian Clapera i l’adaptació teatral, la direcció i la creació del projecte es obra de José Antonio Aguado , conegut col·laborador del Diari Sant Quirze amb la columna del mateix nom. Els dos son professors de l’Institut de Viladecavalls.

Teatre, música, dansa, performances, es fusionen i fan de la posada en escena de l’obra, un espectacle únic per la seva creativitat i sensibilitat. Els joves actors i actores han fet una interpretació extraordinària, tenint en compte que només han tingut un trimestre, per portar-la a terme.

Maus és pura poesia en moviment. Colpidora i crua, però a la vegada el seu ritme tranquil i suau, atrapa l’espectador i li suggereix un toc d’esperança. En Paraules de J.A. Aguado: “Malgrat tot, la vida continua i els supervivents i els hereus de l’horror de l’holocaust van haver de refer les seves vides i tenen tot el dret a viure en pau i a tornar a ser feliços, per això l’última imatge de l’obra vaig voler que fos en color”.

Mentre seguim vius i
tinguem memòria i puguem utilitzar la paraula,
tindrem l’oportunitat de tornar a sembrar una llavor”.

“Però si el teatre es deixa morir i vèncer, no hi ha esperança en el poder de les paraules. Mai hi ha raons per a una guerra. MAUS reivindica el còmic, el dibuix i la paraula com a territori per a la memòria”.

Per cloure l’acte, la coneguda cantautora Marina Rossell ha interpretat uns temes del seu nou àlbum, ‘Cançons de la resistència’, que han fet vibrar a tot el públic assistent. A continuació podeu veure una selecció de vídeos amb temes que feien referència a l’acte d’avui.

 

Podeu veure més fotografies a l’àlbum: Dia Internacional de Commemoració a les Víctimes de l’Holocaust.

Reportatge i fotografies: Carles Viñals.

2018-01-26

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator