ECONOMIA I EMPRESA. La coordinació del Postgrau d’Economia Social i Solidària de la Universitat Autònoma de Barcelona va fer dimecres dia 3 la presentació oficial de la tercera edició del postgrau.
Amb aquesta tercera edició, el postgrau suma més de 100 persones matriculades, el 90% de les quals, s’han titulat i han deixat 43 treballs al voltant de l’ESS d’accés obert al públic i van configurant un marc de coneixement i aprofundiment en l’ESS.
Glòria Estapé, coordinadora del postgrau, va fer la inauguració, posant èmfasi en la importància de la col·laboració del teixit associatiu (Teler Cooperatiu, l’ACVOCc), la universitat i l’Ajuntament de Sabadell, per engegar un postgrau pioner que dota d’eines a les persones interessades en l’Economia Social i Solidària i la transformació social. Alhora remarcà la importància del Programa Aracoop que subvenciona gran part del postgrau.
Rosa Garcia, professora i tutora del postgrau, destacà la singularitat i potencialitat d’un professorat mixt, on el 40% són professionals amb projectes consolidats de l’ESS.
Héctor Sala, degà de la Facultat d’Economia i Empresa, va aprofitar l’ocasió per retre homenatge al professor i activista Arcadi Oliveres: “El postgrau li ha arribat tard, de segur que hauria pogut fer-hi una gran feina”. De fet, el Postgrau és un ensenyament hereu del seu mestratge, segons Sala.
Montserrat González, tinenta d’Alcaldessa de l’Ajuntament de Sabadell, també va destacar la importància de la col·laboració amb el teixit i la universitat i l’interès del propi Ajuntament en recolzar projectes de l’ESS a la ciutat.
Seguidament, Rosa Garcia, moderà una conversa amb Josep Vidal, Director General d’Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives, i Álvaro Porro, Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament local i Política Alimentària de l’Ajuntament de Barcelona, que girava al voltant de la pregunta: “L’Economia Social i Solidària, un aliat de les institucions en època de crisis?”
Josep Vidal començà explicant les diferents finalitats de les institucions, on el paper de la Generalitat és fer normatives globals catalanes, i són els municipis qui estan més contacte amb el territori. Aquestes normatives són les que donen el marc legal i alhora el reconeixement de l’ESS.
Álvaro Porro explicà la doble estratègia de l’administració per treballar l’ESS, generant instruments propis i recolzant els instruments existents generats pel propi teixit. També una bona línia de treball des dels consistoris es fer arribar el model de l’ESS a noves capes de la ciutadania per les quals és desconegut.
Josep Vidal va contextualitzar que les polítiques públiques de foment de l’ESS es van iniciar fonamentalment el 2015-2016 i que des de llavors el teixit ha crescut significativament.
Ambdós varen coincidir que davant de períodes de crisi, l’ESS i, especialment, el cooperativisme, és més resilient, ja que prioritza el manteniment dels llocs de feina de les sòcies cooperativistes per davant del capital.
Vidal va destacar la importància d’aconseguir transversalitat per l’ESS als diversos departaments de les administracions públiques, posant l’exemple dels ajuts a autònoms que inclouen els autònoms cooperativistes o els ajuts a empreses que també tenen en compte les cooperatives.
Porro va esmentar, en la mateixa línia, els ajuts pel preu de lloguer, i va afegir-hi la importància de sectoritzar les polítiques públiques de foment de l’ESS per arribar a sectors com l’industrial. També remarcà la importància de “generar indicadors comparables, desagregables, àgils” per identificar i fer seguiment de les iniciatives de l’ESS i va fer esment de la tasca que està desenvolupament l’AESCAT (Associació Economia Social Catalunya).
Respecte a la desigualtat territorial de l’ESS va ser Xavier Rubio, Cap de Departament d’Economia Social de l’Ajuntament de Barcelona i membre tractor de la Comissió Tècnica de la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS) qui va donar resposta.
Rubio va destacar la xarxa com un agent clau per a la intercooperació entre els territoris, essent a dia d’avui 45 els municipis membres, representant més del 50% de la població catalana i amb ajuntaments de totes les regions. Va insistir que parlar de territori significa arribar a tots els barris, recordant que durant la pandèmia als barris més perifèrics s’han donat moltes iniciatives de solidaritat col·lectiva.
L’acte públic i virtual va comptar amb una assistència de 47 persones que van poder fer preguntes als dos convidats.
