J. A. AGUADO/CULTURA
El Premi Planeta 2018
[dropcap]E[/dropcap]
l premi Planeta sempre és una festa per als guanyadors. Recordava el pare en les rodes de premsa anteriors al lliurament del Premi Planeta que el premi era un regal que ell feia a la seva dona Teresa. Per això el premi sempre es dóna la nit de Santa Teresa. A més de recordar el fet que José Manuel Lara pare sempre tenia notícies d’una nova compra, una nova adquisició pel grup d’empreses editorials i alguna notícia sorneguera de l’Espanyol, equip del futbol del qual era gran aficionat. El pare va morir, el fill Fernando que semblava que era el líder de futur també va morir en accident de cotxe, es va fer càrrec José Manuel Lara fill, i ara el grup editorial ja no té el to dels Lara, aquesta gran família amant dels llibres i del negoci de l’editorial que li donaven salsa a les xafarderies del dia anterior al lliurament del premi. Ara tot és més formal i seriós.
Són pocs els premis literaris que permeten que la teva vida canviï de rumb. És una cosa així com que et toqui la loteria en la vida d’un escriptor. És clar no cal comprar el dècim, sinó escriure una bona novel·la i estar en el moment just en el lloc exacte, com passa en tots els àmbits de la vida.
Aquest any el premi Planeta ha recaigut en un especialista en novel·la històrica Santiago Posteguillo (València, 1967). Un novel·lista especialista en el període romà. Es va donar a conèixer amb una sèrie de novel·les històriques dedicades a l’Imperi Romà, notable és la seva trilogia sobre Trajà.
La novel·la s’apropa a la figura de Julia Domna (170-217) l’emperadriu més poderosa de Roma, la dona de Septimi Sever. Jo, Julia. Va obtenir el 67è premi Planeta dotat amb 601.000 euros. La història d’una dona que ascendeix socialment des de la seva condició humil.
La novel·la finalista és la investigació sobre la nissaga familiar de l’autora per buscar-se a si mateixa. Ayanta Barilli, filla de Sánchez Dragó, un animal televisiu que tant ha fet per la difusió de la literatura en programes i tertúlies. Ell també va ser guardonat amb el Premi Planeta l’any 92, encara que l’escriptor va ser el guanyador. Ayanta Barilli fa una anàlisi de les dones de la seva família en Un mar violeta fosc. El pare En els dos casos el focus del Premi Planeta està posat en la dona les principals lectores de novel·la, així mateix l’editorial sempre ha mimat la premsa especialitzada en els llibres a la qual té cura any rere anys des de la creació del premi i per descomptat dels llibreters sense els quals no tindria sentit la indústria editorial que ha canviat moltíssim des dels anys de postguerra fins ara. Els clàssics venedors d’enciclopèdies que anaven pis per pis venent l’enciclopèdia i col·locant el Premi Planeta han estat substituïts per Internet i aquesta cosa tan freda però eficaç de comprar en línia un llibre i rebre’l per missatgeria o llegir-lo en format digital directament amb una descàrrega sempre legal. La pirateria editorial trenca les regles de joc de l’economia de mercat i fa que els escriptors quedin amb el cul a l’aire. Els editors agafen el pols al món del llibre a la Fira del llibre de Frankfurt, on el llibre imprès segueix sent el producte estrella, el lector que pot triar qualsevol format encara tria de manera majoritària el llibre imprès.
Sens dubte, premis com el Planeta fomenten la lectura a nivell general i contribueixen a elevar el nivell de lectura. Sens dubte una societat que llegeix és una societat que dialoga i reflexiona des del coneixement. Cada any unes sis-centes novel·les es presenten a un premi i tots es pregunten de què està fet el Premi Planeta? La resposta no podia ser una altra que del material amb què es fan els somnis.
J. A. Aguado.
