slider cabecera autocares fuentes logo
slider cabecera autocares fuentes 3
slider cabecera autocares fuentes 2
slider cabecera autocares fuentes 1
Inici » a-ultimesnoticies » El producte femení, per Phil Connors
sliderdiari DENTAL-SANT-QUIRZE1
sliderdiari Rebost-de-Vallsuau1
Sliderdiari segurosbilbaodef1
sliderdiari Autocares-Fuentes-actual1
sliderdiari-Art typing1
sliderdiari immo sq1
sliderdiari-Taller C58 1
sliderdiari Infinity1
slider portada 600x194 mis finques
Phil Connors. Meteoròleg televisiu i metafísic accidental, català de Pittsburgh, aquari del 2 de febrer de 1993

El producte femení, per Phil Connors

TRIBUNA / PHIL CONNORS.

El producte femení.

Fins a finals del segle XIX les dones no van assistir a l’escola, la seva única formació tendia a què fossin bones: bones esposes, bones concubines, bones amants, bones mares, filles i àvies. Si no eren bones es quedarien soles i una dona sola era objecte de rebuig social.

A Espanya, aquesta educació inorgànica va ser allargada durant la dictadura. A la dona se l’ha volgut a casa i amb la cama trencada. La dona, que perdia el cognom per ser un apèndix del marit, no podia treballar fora de casa, ni obrir un compte bancari, ni tenir passaport sense l’autorització per escrit del seu marit.

A la dècada de 1970 la dona se l’acontentava amb regals, principalment electrodomèstics, així es mataven dos ocells d’un tret, per una banda s’incentivava el consum i per l’altre es feia contenta a la mitja costella que presumia davant les amigues del seu estatus social. Era l’època de despertar enveges en la família i el veïnat.

Amb el temps, la dona, amb molt esforç i patiment, va poder reivindicar-se socialment com a persona individual i quan la incorporació al mercat laboral fou massiva, la societat va alegrar-se de tenir mà d’obra barata amb sous inferiors als dels companys masculins; i va mantenir l’statu quo a la llar; per tant la dona no només treballava a fora de casa sinó que a més seguia treballant a casa igual que abans.

La igualtat de drets seguia sense aplicar-se mentre la desigualtat de deures s’incrementava.

L’alliberament va consistir a donar dues voltes al lligam.

Però, la societat masclista de l’època va fer-li un altre gir al guió i va generar una indústria consumista al voltant de la dona. A la dona activa socialment se li exigia mantenir la seva feminitat i així es van generar una sèrie de necessitats impostades que actualment mouen molts i molts diners.

Les revistes dedicades al món femení i a les seves postisses necessitats van ser determinants i encara ho són a l’hora de marcar tendència.

Consum femení

A la dona se li insisteix en el fet que ha de ressaltar el seu atractiu físic, en què ha d’estar guapa, prima, mantenir-se jove i així es converteixen en les principals usuàries de la moda: de primavera, d’entretemps, d’estiu… roba de tall femení i de tall masculí de tots teixits, per cada circumstància, per cada esdeveniment, per cada hora del dia; complements a joc ja siguin sabates, botes, sandàlies; cinturons estrets, amples; bosses de mà, penjades, per anar a un sopar, per anar a comprar, per anar a la platja; fulards, mocadors, barrets i moltes ulleres de sol.

Principals usuàries de joieria, arracades, collarets, polseres, rellotges, esclaves. De perruqueria amb pentinats de fantasia, talls a la moda, metxes, extensions, recollits per celebracions, perruques i xampús, suavitzants i mascaretes. Depilació, massatges, drenatge limfàtic, productes dietètics. De perfumeria i cosmètica, perfums i colònies, també adequats a les circumstàncies de cada moment com el maquillatge, les bases, coloret, ombra i línia d’ulls, rímel, pintallavis, pinta ungles de mans i peus, postisses; crema hidratant per cos, per cara, per ulls, per coll, per mans, per peus, al matí i a la nit…

Les indústries mouen quantitats indecents de diners al voltant de la dona i volen que sigui així i és un dels motius pels quals la societat rebutja els moviments feministes. No pels drets, sinó per por que la dona ho sigui sense tants additius i rebaixi el seu consumisme al de l’home.

La societat de consum insisteix a fer-nos creure que les coses i les persones, s’han de renovar sovint, han de canviar d’aspecte sovint; la societat de consum, com el seu nom indica, es basa a consumir i fa servir les estratègies comercials més agressives per aconseguir-ho.

El feminisme, entre altres i més transcendents reivindicacions, es rebel·la contra aquesta tirania consumista i per això és perillós per la societat establerta. El feminisme lluita contra la cosificació de la dona i recorda que el consum ha de ser mesurat i raonat i no influït per interessos comercials. Consumir menys i comunicar-ho podria ser una mesura de pressió molt efectiva.

2021-06-18
02_Carta_agente_cast_SCO_03

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator