OVER-SEAS LEAGUE
FRANCESC BOVÉ ÀLVAREZ
21/2/2024 | 15:10:32
Durant aquestes últimes setmanes els agricultors de tota Europa s’han manifestat davant del que ells consideren que es un tracte abusiu per part del mercat i de l’administració. Aquestes protestes a nivell estatal compten amb la simpatia d’una gran part de la població, i a pesar que han estat nombroses també han sofert d’una gran desorganització, exemplificant la desesperació del sector i la falta d’un lideratge capaç de representar de forma clara les inquietuds de tants i tants pagesos i ramaders. Les reclamacions que s’han fet des del sector van des de la burocràcia que ofega al sector, fins la falta d’uns preus dignes.
Pocs han estat capaços d’explicar la magnitud de la qüestió que representa la mort programada del sector productiu agrícola i ramader a escala europea. La pagesia i la ramaderia, que durant tota la historia de la humanitat han representat la base de la nostra economia, actualment no és un sector prioritari per a la Unió Europea. Aquesta Unió prioritza el creixement industrial utilitzant la pagesia i la ramaderia europea com a moneda de canvi en alguns dels grans acords comercials que ha signat, per exemple, amb el MERCOSUR o amb Nova Zelanda entre molts d’altres, condemnant així el futur dels agricultors i ramaders europeus.
Però quin és el cost real d’aquesta externalització de la producció agrícola i ramadera a tercers països on les condicions laborals, humanitàries i mediambientals son molt pitjors que les que vol garantir la UE? El cost real, tant estratègicament com mediambientalment, per als consumidors i pels agricultors es immens. Aquests aliments produïts a milers i milers de quilòmetres de les nostres fronteres estan tractats amb insecticides i altres productes prohibits per qüestions de salut pública dins de la pròpia UE, i a la vegada arriben als nostres països amb transports altament contaminants.
Per tant, amb els seus actes la UE deixa clar, en primer lloc, que realment no es preocupa per la qualitat dels productes que mengem quan no aplica les clàusules dels acords comercials que exigeixen les mateixes regles pels aliments produïts fora com pels produïts dins de les nostres fronteres, en les conegudes com clàusules mirall. I en segon lloc, també deixa clar que no vol que el sector agrícola pugui ser viable per als petits o mitjans agricultors europeus, ja que el seu objectiu es convertir a aquest sector en un mitjà per cuidar la natura europea, ja que cap govern seria capaç de dur a terme aquesta tasca tan essencial sense una inversió inassolible.
Evidentment les administracions europees i nacionals no volen des de fa dècades i de forma conscient atacar l’arrel del problema ja que suposaria posar en risc el model econòmic actual. El que sí que volen és evitar l’aparença d’extermini programat d’aquest sector agrícola tant castigat pels baixos preus, creant un sistema on les ajudes realment no arriben als agricultors i ramaders i una burocràcia sense sentit que aboca al sector a presenciar l’extinció del seu modus vivendi que durant mil·lennis ha conformat la nostra història, la nostra cultura, el nostre paisatge i la nostra societat. Assistim a un intent d’acusacions creuades entre administracions sobre el culpable d’aquest despropòsit, però totes i cadascuna d’elles, des de la Generalitat fins la Comissió Europea son els qui han creat aquesta realitat, i segueixen regulant en aquesta mateixa direcció. Esperem com a societat que aquesta mort programada del sector agrícola no sigui el gran error dels nostres temps, ja que ja és vell que la fam ha estat el taló d’Aquil·les de grans civilitzacions que ens han precedit.
_
Francesc Bové Àlvarez és graduat en Dret per ESADE Law & Business School, especialitzat en dret transnacional pel Center for Transnational Legal Studies (Georgetown University) i doble màster de l’advocacia i International Business Law per ESADE Law & Business School. Està especialitzat en dret civil, mercantil i registral. Apassionat de l’art, la historia, la política, el cinema i la literatura.
_
La responsabilitat de les opinions expressades en aquest Diari correspon exclusivament als seus autors. Diari Sant Quirze no s’identifica necessàriament amb les opinions expressades pels seus col·laboradors i columnistes.