Inici » El Racó Literari » El sentiment d’incomprensió vs. la síndrome de l’impostor
seguros bilbao slider nuevo 2022_900x300
sliderdiari DENTAL-SANT-QUIRZE1
sliderdiari Rebost-de-Vallsuau1
sliderdiari Autocares-Fuentes-actual1
sliderdiari-Art typing1
sliderdiari immo sq1
slider portada 600x194 mis finques

El sentiment d’incomprensió vs. la síndrome de l’impostor

EL RACÓ LITERARI / CRISTINA GONZÁLEZ

El sentiment d’incomprensió vs. la síndrome de l’impostor

“Píndoles de justicia poètica” per Cristina González

Si no tens temps per a llegir, no tens el temps (o les eines) per a escriure. Tan simple com això. STEPHEN KING.

El treball creatiu és sovint un joc d’atzar: és apostar per les possibilitats pròpies contra la realitat en una proposta on les possibilitats d’èxit no es troben exclusivament en les habilitats i les accions del mateix individu. La consideració dels altres en el cas de la narrativa, primer de la maquinària editorial i després el públic lector, resulta tan important o més que el talent i l’esforç col·locat en l’empresa i el resultat presentat.

En primer lloc, les editorials, sobretot en el cas dels grans grups editorials que mouen als autors més rellevants solen valorar les propostes en funció de la seva rendibilitat a curt i mitjà termini per què el seu catàleg estarà en gran part copat per autors ja consagrats i amb una àmplia trajectòria i joves autors en molts casos provinents d’altres àmbits que gaudeixen de l’admiració i seguiment de possibles compradors de productes d’actualitat (cantautors, actors, polítics, famosos en general). La narrativa és actualment un negoci així que no sempre la qualitat serà mèrit suficient per a accedir.

Som allo que fem repetidament. L’excel·lència, llavors, no és un acte. És un hàbit. ARISTÒTIL.

En segon lloc, el lector destinatari pot ser molt divers i les seves actituds, a vegades, capritxoses. Hi ha gairebé un tipus de lector per a cada obra (lectors de literatura més comercial o de clàssics, lectors de temàtiques d’actualitat, lectors de noves propostes…). Enfocar-se a agradar i convèncer a tots els públics és per tant impossible i tractar d’ajustar-se a les tendències no sempre resulta bé.

La por al fracàs és una constant per a qualsevol autor, però encara major en aquest temor en els autors que s’enfronten als seus primers passos en aquesta professió a vegades solitària i poc reconeguda. Si ens basem només en les estadístiques, la proporció d’escriptors que poden guanyar-se la vida amb l’escriptura és tan petita que seria totalment desaconsellable intentar-ho si més no. Molts escriptors han de treballar com a periodistes, redactors de contingut, correctors entre altres professions a part d’escriure contingut propi per a subsistir. La fama no serà una opció en la majoria dels casos.

Tot autor s’enfronta a la sensació de ser un geni incomprès si no és capaç de ser racional i crític amb el seu treball. Per a escriure bé o fins i tot per a millorar en l’escriptura és necessari llegir molt, investigar i formar-se de manera contínua amb uns altres més experimentats, però, per sobre de tot, ser humil i tenir paciència. El desenvolupament de l’estil i d’experiència a l’hora d’emprar les múltiples tècniques de narrativa en qualsevol gènere necessita anys de pràctica i molt ànim per a no abandonar davant els fracassos i contratemps.

Cal començar amb la voluntat que allò que escrivim serà el millor que s’ha escrit mai, perquè després sempre queda alguna cosa d’aquesta voluntat. GABRIEL GARCÍA MÁRQUEZ.

Una altra sensació que en molts casos succeeix és quan arriba el reconeixement d’editorials o públic. En autors talentosos pot arribar a aparèixer la denominada síndrome de l’impostor: senten que el que han aconseguit no ha estat per mèrits propis sinó per sort. Aquesta sensació pot portar a limitar-se, a boicotejar-se o a sofrir ansietat per una idea d’un fracàs futur que encara no s’albira i que davant l’autoconeixement porta a la profecia autocomplerta.

Com evitar el complexe de víctima incompresa i la síndrome d’impostor en un treball tan solitari com el d’escriptor? Serà necessari envoltar-se de companys de confiança i d’un grup d’amics sincers que vagin a ajudar-lo a mantenir una visió realista i positiva en les situacions complicades. L’escriptor ha de tenir un suport de lectors zero que li aportin altres visions i que malgrat que el resultat li permetin recordar les motivacions i les metes amb les quals va emprendre l’empresa de dedicar-se a l’escriptura.

L’èxit i el fracàs de l’escriptura estan en part a l’interior de l’autor. Els seus majors dimonis viuen amb ell. L’escriptura pot fer-los créixer o convertir-los en aliats del teu camí.

Cristina González.

 

2022-04-27

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator