Inici » a-ultimesnoticies » El somni com constructor d’una realitat: l’eternitat és possible. Però … RÚSSIA-UCRAÏNA; SÀHARA

El somni com constructor d’una realitat: l’eternitat és possible. Però … RÚSSIA-UCRAÏNA; SÀHARA

CARTES AL DIARI.

En la meva faceta d’interpretar la realitat i construir relats per traslladar-lo als lectors, sempre m’ha interessat per la possibilitat de fer servir els somnis propis com a font de creativitat.

El problema és que els relats que podia construir, sempre resultaven que no oferien un final lògic i no es podien presentar com possibles. Descriure somnis encara no siguin reals, és una part de la ficció que es practica i moltes vegades el somni ni ha existit realment i el que es fa és escriure el relat i després atribuir-ho a un somni.

Aquest relat és realment producte d’una construcció onírica pròpia i estic segur que també el lector trobarà que és un relat possible.

Pels que hem cregut en la teoria de Freud, de què els somnis sempre parteixen d’un element de la realitat del temps de la vigília abans d’anar a dormir: una notícia, un pensament, una conversa, que després durant el període de son, agafa aquest punt de partida i el desenvolupa amb l’associació d’altres elements que es troben emmagatzemats en la memòria, amb una antiguitat variable des de la infantesa fins a altres més recents.

Tots aquests continguts que tenim en la memòria s’activen durant el son per construir un relat que els va agafant per construir-ho, però l’associació no és exactament d’encadenació de cadascun, sinó que pot agafar part d’un i continuar amb altre, barrejant dades, personatges entre un i altre. Així es construeixen els somnis amb parts moltes vegades clarament irreals.

El resultat és que al despertar, abans d’esvair-se, els volem transcriure, però veiem que resulten difícils i terriblement il·lògics, per això no els validem com a font de predicció del futur, ja que els podem desmuntar i veiem que a partir d’un element de la realitat després s’ha construït un relat que no es pot difondre, ja que no és possible.

He consultat amb altres persones que també escriuen relats i en la majoria dels casos no eren una font de la seva creativitat, ja que tothom somia i podrien escriure sobre el seu somni, sense que això aportes un contingut nou i mereixedor de lectura pels altres.

Un altre dificultat és que en voler escriure el relat del somni, normalment es va difuminant i s’arriba a uns moments de paràlisis, ja que resulta difícil finalitzar-ho perquè resulta totalment il·lògic.

Tota aquesta introducció serveix per presentar un somni, del que encara no he començat el relat, però sí que he avançat el titular: El somni com constructor d’una realitat: l’eternitat és possible. Però …

L’element de la realitat del dia anterior, apareix en la conversa amb un metge que m’ha presentat com possible i al que dedicarà el seu futur i són els tractaments “antiaging”, dels que existeix una persistent comunicació i present en tots els sectors d’estètica, cremes, dietes.

És una proposta amb una base científica—acreditar resultats–, en què es podrà mitjançant anàlisis de diferents metodologies, demostrar que la persona tractada té uns paràmetres definitoris i acceptats per la comunitat mèdica, de l’edat real. Amb aquest tractament, en la primera fase, garanteixen una disminució d’almenys 5 anys.

A partir d’aquest element de la realitat de la vigília, el somni ha construït un relat en què permetia aconseguir el major desig de la humanitat que sempre ha sigut el de l’eternitat com possible. Milers de relats s’han creat sobre això.

El somni, partint d’aquesta idea, l’ha ampliat i ha construït el que diríem l’existència en un mateix temps de diferents persones amb una segona, tercera, quarta vida de com serien ells i la seva relació. Es presentava la possibilitat de passar d’una fase a la següent, mantenint un aspecte sempre adult, a partir de la joventut i continuant la seva vida i envelliment de nou, però sempre interrelacionats amb altres que podien estar en altres fases.

Entre ells es distingien, però no era causa de segregació, ja que els continguts ideològics eren els mateixos i amb tota la pluralitat que avui veiem present. Es podien casar, en totes les formes a l’ús –convencionals o no–, i envellir, arribant cadascun al seu final en què podien decidir si passaven individualment a la fase següent.

És una realitat que la fase en què es trobava cadascun els donava un substrat diferent, però no era una qüestió que determines la seva forma de viure, senzillament eren uns records de l’anterior fase, però això no els feia segregables.

En el somni, apareixien aquestes persones en diferents fases vivint una eternitat, però…

Molts d’ells/elles, al final d’una fase, decidien no continuar i anaven a uns centres totalment automatitzats semblants a hotels, en què en entrar en una habitació, s’activava un gas paralitzant i indolor que ja donava fi a la seva existència: estava cansat de la immortalitat.

Entenc que aquest relat també es pot produir despert, però sempre són més ficció i una construcció més controlada, mentre que el contingut oníric és com una intel·ligència artificial (IA), pròpia i més lliure.

Un relat així, en uns moments de greus problemes mundials, sembla fugir de la realitat i no aprofitar com fan els nombrosos comentaristes i actors que defensen/ataquen a altres, creant-nos una important preocupació.

Qui té la raó?? Busquem la resposta en la “real polític”, deixem de banda la nostra ideologia pròpia que s’expressa de vegades des dels còmodes sofàs d’IKEA o unes conviccions que li donen tot el sentit a la nostra vida i encara sabem són impossibles.

Em permeto resumir-ho per oposar-me als sempre disposats defensors de les guerres per causes justes: pàtries, nacions, banderes, religions, llengües, altres… que assenyalen com imprescindible la guerra i justifiquen i mantenen els conflictes sobre la base dels tòpics: millor morir que viure agenollats, no ens rendirem mai, sempre serem fidels al nostre poble, nació, llengua, etc.

RÚSSIA –UCRAÏNA, un conflicte que suposa un èxode de 3,5 milions o més, que traumatitza al poble no pot ser acceptat. UCRAÏNA deu entendre la geopolítica i no pretendre sobre la base d’aquest sofriment canviar-la.

SÀHARA, en l’hemeroteca d’aquest diari, es pot trobar manifestacions pròpies anteriors al pronunciament del govern espanyol, amb dos arguments:

1) el conflicte dura des de 1975 (marxa verd), o sigui porta 47 anys amb un important nombre de sahrauís en un campament en el desert de Tindouf.

2) La victòria del Front Polisario sobre l’exèrcit marroquí, es IMPOSSIBLE.

De nou la realpolitik: acceptar el possible, encara no sigui la independència. Aquests són els bons dirigents, els que eviten els sofriments als pobles quan saben de la seva segura derrota.

@josecoderch

2022-03-25
promo primera vinyeta vida (1)
seguros Bilbao nuevo renting febrero 202202_Carta_agente_cast_SB_05
seguros-bilbao-2
seguros-bilbao
previous arrow
next arrow

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator