TRIBUNA / PHIL CONNORS.
El somriure de Sant Jordi
[dropcap]E[/dropcap]nguany per Sant Jordi ja no és obligatori dur mascareta; enguany per Sant Jordi tornaran a lluir somriures i es podrà olorar les roses.
Dos anys enrere un confinament exigent i exigit impedia veure la llum del sol a molts habitants de pisos eixam. Gairebé no ho recordem, però va ser dur.
Es perseguia la gent que sortia al carrer i se la multava. I quan va haver-hi mínima relaxació en les ordenances, la gent sortia temorosa com si encara no s’ho cregués.
La distancia social a les cues es respectava amb escrupolositat i s’entrava als llocs esperant amb resignació i paciència. S’escuraven els peus damunt de catifes mullades amb desinfectant. Els carros de la compra es desinfectaven i s’agafaven els productes amb guants, i en arribar a casa recomanaven netejar-los. A les biblioteques els llibres passaven quarantena. A les tendes les robes es mostraven dins de fundes de plàstic. A trens i autobusos es deixava un seient buit entre persona i persona. I la gent es tallava el cabell i se’l tenyia a casa.
Des d’aquesta setmana amb la supressió obligatòria de mascaretes a gairebé arreu sembla com si realment la vida tornés a la normalitat. Una percepció enganyosa, però necessària per a la salut mental que s’ha anat deixant de banda en prioritzar necessàriament la física.
La supressió obligatòria de la mascareta és el símbol que adverteix que la malaltia ha perdut virulència malgrat que encara no està doblegada. Però es necessita gaudir de la sensació que suposar poder-ne prescindir.
I aquest gest cau la setmana de Sant Jordi i no podia triar millor data, encara que el temps no acompanyi. Les parades de llibres i roses als carrers o sota taulat són una representació tangible d’aquesta normalitat. Una porta per entrar a un lloc que durant anys ens ha estat tan familiar que potser no ho valoràvem com calia. És la porta que cal travessar sense por tot i que amb respecte.
La cultura també ha estat malalta tot aquest temps i també necessita una abraçada. Els llibres i les roses i les múltiples activitats previstes són les medicines receptades per guarir-la i els somriures el senyal de que anem pel bon camí.
Feliç diada de Sant Jordi!
