- El Tribunal Suprem confirma la condemna d’un any i mig d’inhabilitació al president de la Generalitat, Joaquim Torra, per delicte de desobediència
-
Ratifica que va desobeir de manera “contumaç i obstinada” a la Junta Electoral Central, encarregada de vetllar per la neutralitat dels poders públics en les eleccions.
-
Destaca que Torra és lliure de fer les manifestacions i actes que reflecteixin la seva identitat política, però no de desobeir a l’òrgan constitucional encarregat de la neteja dels processos electorals
SOCIETAT. La Sala II del Tribunal Suprem ha confirmat la condemna al president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, a un any i sis mesos d’inhabilitació especial i multa de 30.000 euros per un delicte de desobediència comès per autoritat o funcionari públic, en considerar que va desobeir de manera reiterada i contumaç les ordres de la Junta Electoral Central perquè retirés determinada simbologia d’edificis públics dependents de la Generalitat durant el procés electoral de les eleccions generals convocades per al 28 d’abril de 2019, en estimar la Junta que vulneraven la neutralitat exigida a les administracions públiques en aquests processos.
El Suprem, en sentència dictada per unanimitat, desestima el recurs de Quim Torra i confirma íntegrament la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de 19 de desembre de 2019. La sentència ratificada va condemnar a un any i mig d’inhabilitació especial tant per a l’exercici de càrrecs públics electius, ja siguin d’àmbit local, autonòmic, estatal o europeu, com per a l’acompliment de funcions de govern, en els àmbits local, autonòmic i de l’Estat.
En la seva sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Juan Ramón Berdugo, el Suprem destaca que l’àmbit del recurs “no és l’exhibició de determinats símbols o pancartes d’una determinada opció política, sinó la seva utilització en períodes electorals desobeint el que es disposa per la Junta Electoral Central que, en l’exercici de les seves funcions garanteix la transparència i objectivitat dels processos electorals, va prohibir la seva utilització, amb vulneració del principi de neutralitat al fet que han de subjectar-se les administracions en general, contravenint ordres expresses d’aquella Junta Electoral”.
