Slider
Slider
Inici » a-ultimesnoticies » El virtuosisme de “1917”. “Una imatge o mil paraules” per Antoni Verdaguer
Slider

El virtuosisme de “1917”. “Una imatge o mil paraules” per Antoni Verdaguer

ANTONI VERDAGUER/CULTURA/TRIBUNA

El virtuosisme de “1917”

Hi ha pel·lícules que han marcat èpoques i punts d’inflexió en la historia del cinema i estic convençut que “1917” de Sam Mendes serà una d’aquestes pel·lícules i que ho serà, potser no tant pel seu argument, guió, o la història que ens explica, sinó pel virtuosisme de la seva posta en escena, de la seva realització.

Als anys 20 del segle passat va ser Sergei M. Eisenstein qui amb “El cuirassat Potemkin” va definir una nova manera de fer cinema, tant per la posta en escena com, sobretot, pel muntatge que es pot dir que, fins llavors, pràcticament no existia o no s’havia convertit en una peça fonamental de la narració d’uns fets en una pel·lícula com ho era, per exemple, l’escena més recordada – i homenatjada sovint al llarg de la història del cinema – a les escalinates d’Odessa. La rapidesa i combinació dels canvis de pla, el ritme frenètic que Eisenstein va donar principalment a aquesta seqüència que et feia viure els fets de manera molt propera i emotiva, va fer que durant anys fos considerada la millor pel·lícula de la història del cine i que fes canviar en molts aspectes la manera de fer cinema.

Als anys 40 va ser Orson Welles qui, en el seu “Citizen Kane”, sorprenia al món amb una primera pel·lícula d’un gran atreviment narratiu, amb una càmera que sovint buscava punts de vista fins llavors inèdits o poc explorats i qui treia el títol de millor pel·lícula de la història a Eisenstein… tot i que això ja se sap que és sempre molt relatiu i subjectiu.

Als anys 60 va ser Stanley Kubrick – un altre geni del cinema – qui amb “2001, a space odessy” revolucionava el món del cinema, en aquest cas amb la creació d’uns efectes especials mai vistos abans, que van crear escola i l’inici de tot un tipus de cinema que avui dia – amb els avenços espectaculars dels trucatges digitals – és molt vigent.

Als anys 80 potser hauríem de destacar “Blade runner” de Ridley Scott com una de les pel·lícules que va sorprendre i va donar un important pas endavant a un determinat tipus de cinema, no tant en la posta en escena, la narració o el muntatge com en l’aspecte visual, tot i que, sens dubte, no va ser tant important com les tres pel·lícules citades anteriorment.

Ara s’acaba d’estrenar “1917” del britànic Sam Mendes, que vol ser un homenatge a l’avi del director, narrant una història situada a la primera guerra mundial i protagonitzada per dos soldats que han de portar a terme una difícil missió que els hi encomanen.

La pel·lícula és un fals pla seqüència, i això de fals no ho dic en demèrit perquè resultaria del tot impossible intentar-la rodar en un únic pla. El fet és que tot i saber que no pot ser un pla seqüència, ho sembla, o millor dit dos plans seqüència, perquè seguim una història que se’ns explica en temps real i que només te un tall d’aquests temps real just a mitja pel·lícula, en un moment que no us faré “spoiler” però que un fos a negre ens marca aquest salt en el temps.

La càmera està gairebé de manera permanent en moviment i això ens fa viure i ens apropa molt a la història que se’ns explica i manté la tensió de principi a final, però per mi el més impactant és el virtuosisme que desprèn aquesta càmera movent-se prodigiosament, que no recordo haver vist a cap altre pel·lícula fins ara. Trinxeres, barreres de filferro, camps de batalla, espais alguns gairebé surrealistes – quina meravella, quina bellesa, l’escena de nit en un poble derruït i abandonat! -, i una càmera que passa per llocs impossibles, que segueix els personatges protagonistes – i les sorpreses amb que es troben – de manera espectacular, virtuosa m’atreveixo a dir.

“1917” és una pel·lícula molt recomanable, i crec que és una pel·lícula – com les que he citat anteriorment –  de les que marquen una època i una manera de fer. Un apel·lícula cabdal de la història del cine.

Antoni Verdaguer

2020-01-28

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator