-
Igual que els gossos, els gats mostren flexibilitat social respecte als seus aferraments amb els humans
-
Aquesta flexibilitat social dels gats pot haver facilitat l’èxit de l’espècie en les llars humanes
NATURA. Molts pensen que els felins domèstics són esquerps, independents i distants amb els humans amb els qui conviuen. No obstant això, un nou estudi demostra que l’afecte que aquestes mascotes mostren als seus cuidadors s’ha subestimat, i en realitat estan tan unides a ells com un gos o un bebè.
Els gats (Felis silvestris catus) tenen fama de ser distants i independents si els comparem amb altres mascotes, com els gossos. Però un estudi publicat avui en la revista Current Biology rebat aquesta idea: els gats estan units als seus amos. Les troballes indiquen que el vincle que es crea entre humans i les seves mascotes no és exclusiu dels cans.
“Igual que els gossos, els gats mostren flexibilitat social respecte a les seves inclinacions amb els humans”, explica Kristyn Vitale, de l’Oregon State University (els EUA) i autora principal del treball. “La majoria dels gats estan units de manera segura als seus amos i els tenen com a font de seguretat en un entorn nou”, afegeix l’experta.
Per a arribar a aquests resultats, les científiques van realitzar una sèrie de proves usades anteriorment per a avaluar l’aferrament segur en primats i gossos. En el test, els gats –de tres i vuit mesos d’edat– havien de passar dos minuts en una habitació estranya per a ells amb els seus amos, després romandre sols altres dos minuts en aquest mateix lloc, i finalment de nou altres dos minuts amb els seus amos.
Un test per a confirmar l’aferrament
Els animals van mostrar aferrament segur en retrobar-se amb els seus amos quan tornaven ràpidament a la zona d’exploració pròxima a l’humà, mentre que els gats que exhibien aferrament insegur s’aferraven molt als seus amos o els evitaven. Després d’una breu absència dels cuidadors, el grup d’investigadores va poder confirmar que el nivell d’aferrament dels gats és similar al d’un bebè humà o un gos.
Molts d’ells van tornar a la zona de confort en la qual es trobaven amb els seus amos, van mostrar menys estrès i van buscar el contacte amb ells. Uns altres van mostrar aferrament insegur en romandre estressats, buscar la proximitat excessiva (aferrament ambivalent), evitar a l’amo (aferrament evitatiu) o buscar el conflicte d’aproximació (aferrament desorganitzat).
En total, gairebé 65% gatets van mostrar un aferrament segur i més del 35% insegur, dels quals el 84% van presentar un aferrament ambivalent, 12% evitatiu i 4% desorganitzat. Aquestes xifres, en el cas de l’aferrament segur coincideixen amb les que s’obtenen en els bebès humans.
Alguns d’aquests gats van seguir a continuació un entrenament de socialització d’un mes i mig i dos mesos per a comprovar si l’aferrament era estable i es mantenia en l’edat adulta.
“Els resultats indiquen que encara que el reforç social és probablement un factor que contribueix al desenvolupament d’un estil d’aferrament, una vegada que s’ha establert un estil d’aferrament entre els membres d’una díada, [l’aferrament] sembla mantenir-se relativament estable amb el temps, fins i tot després d’un entrenament de socialització”, assenyalen les autores en el seu estudi.
Segons Vitale, aquesta flexibilitat social pot haver facilitat l’èxit de l’espècie en les llars humanes. Ara les científiques estan explorant la importància d’aquest treball en relació amb els milers de gats que acaben en refugis d’animals.
“Estem analitzant diversos aspectes del comportament d’aferrament dels gats, fins i tot si la socialització influeix en la seguretat de l’aferrament en els gats de refugis”, conclou Vitale.
Referència bibliogràfica:
Vitale et al.: “Attachment Bonds Between Domestic Cats and Humans” Current Biology 23 de setembre de 2019 https://www.cell.com/current-biology/fulltext/s0960-9822(19)31086-3
Font: SINC
