slider cabecera autocares fuentes logo
slider cabecera autocares fuentes 3
slider cabecera autocares fuentes 2
slider cabecera autocares fuentes 1
Inici » a-ultimesnoticies » Els nostres morts “democràtics” de cada dia”. La columna d’opinió d’en Joan Tamayo
sliderdiari DENTAL-SANT-QUIRZE1
sliderdiari Rebost-de-Vallsuau1
Sliderdiari segurosbilbaodef1
sliderdiari Autocares-Fuentes-actual1
sliderdiari-Art typing1
sliderdiari immo sq1
sliderdiari-Taller C58 1
sliderdiari Infinity1
slider portada 600x194 mis finques
Joan Tamayo Sala. Advocat, activista pels DDHH, membre Junta d’Institut Drets Humans de Catalunya, i de la Comissió de Defensa dels DDHH del Col·legi d’Advocats de Terrassa.

Els nostres morts “democràtics” de cada dia”. La columna d’opinió d’en Joan Tamayo

JOAN TAMAYO SALA/TRIBUNA

Els nostres morts “democràtics” de cada dia”

A

ristòtil va definir molt bé el que s’havia d’entendre per política, paraula que prové de POLIS, ciutat, espai on els homes i les dones (animals polítics per naturalesa) conviuen i han de treballar per aconseguir el be comú i el progrés, utilitzant la “paraula”, allò que no tenen els animals irracionals i que en principi ens diferencia d’ells

En què s’ha convertit la política? Doncs, senzillament, en quelcom que no existeix, perquè està segrestada i substituïda per una altra “cosa”

I com s’ha fet això? Doncs, destruint els valors humans que històricament han fonamentat l’humanisme i les Declaracions i tractats dels DDHH (que s’han convertit, en paper mullat). Convertint, d’aquesta forma, la societat, en una caixa tancada (un sistema de pensament únic), de robots circulant de forma indiferent pels carrers de “ciutats aparador” d’una economia autodestructiva, selvàtica.. (1984- George Orwell)

I quines conseqüències ens està portant tot això?, doncs, les més greus que ens puguem imaginar. I si no mireu, per un moment al vostre voltant més proper, i analitzeu el trist espectacle diari que estem vivint.

Les persones moren contínuament abans del que seria el seu moment natural, per culpa d’unes circumstàncies socials injustes i salvatges. I no només hi han morts físiques, també hi ha morts socials (pobresa, marginació..) o morts morals (discriminació, malalties mentals…). I davant d’aquest espectacle “esperpèntic”, no som capaços de reaccionar amb contundència, ja que ho trobem fins i tot com a “normal” (ens dol si!, de paraula..) perquè a la fi, tot passa dins d’un sistema “democràtic” en què tot no és perfecte… Aquesta és la primera fal·làcia, la falsa creença de què tot això és el preu d’un sistema que ja sabem que no és just, però “que hi farem”. Cal anar endavant (votar a un altre partit i ja està..) o protestar una mica. I qui dia passa, any empeny. QUE TRIST!

Aquests mateixos polítics ens volen callats i callades, evidentment (ai, si Aristòtil tornés!!) i ens amaguen la memòria, ens condemnen a l’oblit, no fos cas que això ens fes més lliures i demòcrates. I ens treuen les “humanitats” del Pla d’Estudis (no sigui que pensem massa)

Ens posen pals a les rodes o impedeixen una participació democràtica oberta i directa (el que seria el retorn del poder a la ciutadania)

Homes i dones que estan molt allunyats d’aquesta gènesi del pensament, i que només són “peces” al servei d’un PODER absolut (que està per sobre de tot.. del bé i del mal). Una mena de Religió (si no hi creus, ets un antisistema, un apàtrida, un asocial, un anarquista, un terrorista ..et)

Governs sencers, que interpreten les normes a la seva mida, ignorant els drets fonamentals dels nens i de les nenes, éssers vulnerables a qui s’ha de respectar els seus drets fonamentals (EL VALOR SUPERIOR DE L’INFANT) i en canvi, són maltractats des de tots els àmbits de la societat (pobresa infantil, desnonaments, fills dels presos…)

Ministres, que han permès la tortura i la vulneració de Drets Fonamentals quan eren Jutges

Ministres, consellers (que han estafat, enganyat, delinquit…)

Altres que són racistes (el racisme és un dels elements bàsics que utilitzen, per la seva defensa, els ignorants o les persones asocials amb mancances per a les relacions humanes..)

Polítics que prefereixen ajudar als bancs i entitats financeres, malgrat que amb aquests diners es vulneri el dret a l’habitatge de molta gent, fins al límit de torturar a famílies senceres, expulsant-los de l’únic sostre que tenen, si no s’han suïcidat, abans.

I qui dia passa,
any empeny.
QUE TRIST!

Un polític o política mai hauria d’haver permès que l’habitatge, el dret a un sostre, com a element dignificador de la persona i on es desenvolupen la resta de drets de forma transversal, s’hagi convertit en un bé material d’intercanvi lucratiu i d’especulació.

Governs sencers (els europeus) que tanquen les fronteres (en contra de la pròpia Declaració Universal dels DDHH) a les persones emigrants i els converteixen en no-ciutadans, perquè són pobres i no importa que els seus cossos flotin impunement per la Mar Mediterrània (l’antic “Mare Nostrum”

No els importa que dormi gent al carrer, desintegrada i morta socialment (tampoc voten…)

Prefereixen dirigir una societat de guanyadors que condemna als pobres per a la seva pobresa

I sempre els interessos polítics per damunt de tot, fins i tot dels ddhh

I que són aquests interessos polítics que sempre són excusa per ells? Doncs els seus interessos personals, de manteniment del poder i dels seus seients, per sobre de tot …o d’alguns privilegis difícils de renunciar-hi, des d’un punt de vista egoista (aquest egoisme humà que ens ofega). I la por, aquesta por humana que, et fa passar per a la vida, de forma mediocre…

No voldria, de cap manera, culpar als polítics, en general, d’aquestes morts de cada dia. Ja que estem en un moment de crisi global on la responsabilitat és molt compartida, i el que hem de fer (polítics i polítiques també, perquè són persones i ciutadans, ciutadanes abans de tot), és deixar els nostres interessos, perjudicis, idearis, compromisos, i pors, de costat i entrar en un procés de reflexió conjunta (de polis global, començant per a la polis més propera (del local al global) per tal de construir una ALTERNATIVA REAL (NO PARTIDISTA) per avançar totes i tots junts, sense por (la por és un fre a la LLIBERTAT), cap a una societat nova (sense morts, i sense silencis còmplices…) val la pena intentar-ho, la resta són cortines de fum davant la realitat

Joan Tamayo Sala

Advocat, activista dels DDHH a la Comissió de DDHH del Col·legi d’Advocats de Terrassa i a Espai Drets

2018-06-18
02_Carta_agente_cast_SCO_03
02_Carta_agente_cast_SCO_03
previous arrow
next arrow

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator