Inici » a-ultimesnoticies » Els pecats de l’autor (I): L’autor perfecte

Els pecats de l’autor (I): L’autor perfecte

EL RACÓ LITERARI / CRISTINA GONZÁLEZ

Els pecats de l’autor (I): L’autor perfecte

“Píndoles de justicia poètica” per Cristina González

A vegades ens encega l’arrogància i no som conscients de l’elemental que són les coses. Fins que algú ens posa davant dels ulls la simplicitat nua de la realitat. María Dueñas.

Escriure és tenir el control per a descriure la realitat, ajustada o no a alguns fets amb les nostres pròpies paraules. Aquest poder, la capacitat de decisió sobre què destaquem i què obviem, quines paraules utilitzem i fins i tot quina versió de la història reflectim (perquè no hem d’oblidar que tota realitat és parcial i subjectiva a causa de la nostra interpretació) pot fer caure a l’autor en actituds i hàbits que lluny d’ajudar-lo a evolucionar i millorar poden convertir-li en el pitjor dels enemics. Per això, en to humorístic, m’he atrevit a dedicar part dels articles de la columna als pecats i les virtuts més típiques de l’escriptor.

Hi ha grans homes que fan a tots els altres sentir-se petits. Però la veritable grandesa consisteix a fer que tots se sentin grans. Charles Dickens.

Tots tenim algun hàbit, algun “pecat” que ha llastrat o dificultat el nostre treball. Treballar en això ens ajuda a aprendre sobre nosaltres mateixos i sobre la nostra escriptura i també ens permet adquirir habilitats o “virtuts” com a autor.

Un dels principals pecats que poden aparèixer tant en escriptors novells com en aquells experts i famosos és la supèrbia, la idea de ser ja un escriptor increïble sense res a aprendre dels altres. Aquell autor que es creï per sobre dels seus companys i fins i tot superior als seus lectors sovint acaba perdent la perspectiva i allunyant-se del que potser en un primer moment li va motivar a escriure.

És potser un dels errors més nocius per al mateix autor: en tenir un autoconcepte sobredimensionat no sols no és capaç d’acceptar les crítiques constructives o els consells que podrien ser-li d’ajuda per a canviar i adaptar-se al que els altres demanden, sinó que deixa de ser algú pròxim als qui són el seu públic objectiu.

L’orgull és com un imant: assenyala constantment a un objecte, a un mateix. Però, a diferència de l’imant, l’orgull no té un pol atractiu i repel·leix en tots els punts. Charles Caleb Colton.

No és estrany aquell autor que fins i tot s’ofèn amb els seus lectors o es lamenta que uns altres tenen més èxit sense preguntar-se què està oferint ell amb el seu treball. En el cas d’escriptors que encara no han publicat o han publicat encara poc, sentir-se millor que altres companys els fa tenir unes expectatives irreals sobre les seves possibilitats d’èxit en el món de la comunicació. A l’hora de crear històries és essencial estar obert als altres i permetre’s ser sempre un “aprenent”. Llegir, escoltar i observar són hàbits que no poden oblidar-se abans, durant i després d’escriure per a continuar millorant i per a estar atents a les oportunitats. Com més es puja més forta pot ser la caiguda, asseguren.

Mesquí arquitecte és la supèrbia; els fonaments posa al capdamunt i les teules en els fonaments. Francisco de Quevedo.

Cristina González.

2022-02-02
promo primera vinyeta vida (1)
seguros Bilbao nuevo renting febrero 202202_Carta_agente_cast_SB_05
seguros-bilbao-2
seguros-bilbao
previous arrow
next arrow

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator