EL RACÓ LITERARI / CRISTINA GONZÁLEZ
Els pecats de l’autor (III): Quan els altres sempre són més afortunats.
“Píndoles de justicia poètica” per Cristina González
[dropcap]R[/dropcap]ealment no veus a la persona de la qual sents enveja. Veus un mirall que reflecteix el que et falta. Parar esment a això pot resultar molt instructiu. Sovint menyspreem en els altres el que desitjaríem poder trobar en nosaltres mateixos. PRINCIPI ESTOIC
Potser aquest és el pitjor hàbit d’un autor: autocompadir-se i sentir que el món no és just amb el seu treball mentre enalteix a altres autors amb “menys talent” i més “oportunistes”. L’enveja és la principal raó que un escriptor no progressi o sigui massa indulgent amb els seus esforços. És molt més senzill tirar la culpa a la mala sort, al destí o als foscos objectius del mercat editorial o dels mitjans de comunicació per admetre que, en certa manera, no estem oferint aquells que ens demanden quan hi ha l’oportunitat.
No es pot negar que pot haver-hi autors “sobrevalorats” o que el sensacionalisme té un bon acolliment per l’impacte que causa en els lectors, però aquesta és una estratègia de màrqueting i no podem negar que no sigui un moviment intel·ligent per part de qui usa aquests mitjans.
“El savi s’acontenta amb la seva sort, qualsevol que sigui, sense desitjar el que no té”. Sèneca
Envejar i criticar només és una pèrdua de temps, ja que tampoc estem aprenent res d’aquesta crítica. Encara que podem reflexionar sobre la insatisfacció per a indagar sobre les nostres pors i les nostres febleses. Què faríem d’estar en un lloc privilegiat? Què estem disposats a sacrificar i oferir? Per què ens molesta l’èxit dels altres? Amb aquesta informació sí que podem començar a treballar en un pla d’acció amb metes, objectius i estratègies que centrin el seu protagonisme en nosaltres i ens qüestionin sobre el camí que estem duent a terme per a arribar allí on ambicionem.
“En els camps aliens, la collita sempre és més abundant”. Ovidi
Tots experimentem gelosia en algun moment, una sensació d’inseguretat davant el talent o l’èxit d’uns altres. És una part normal de l’ésser humà per les emocions. Fins i tot aquesta sensació d’inferioritat pot ajudar-nos a millorar i esforçar-nos més, a ser més exigents amb nosaltres. Però l’enveja, la necessitat de sentir-se superior perquè els altres no ho són pot destruir-nos. L’enveja ens fa menysprear i estar sempre comparant-nos i tenint frustracions i conflictes amb els altres.
Per a ser objectiu i deixar enrere aquesta sensació d’enveja està bé de tant en tant parar i analitzar quines metes i quins desitjos ens orienten a escriure i quines són les nostres dinàmiques i no buscar seguir les dels altres solo perquè per a ells són efectives. També cal reconèixer que tots tenim el nostre procés i els nostres alts i baixos i som igualment valuosos en tots els nostres estats d’ànim. És necessari a vegades entendre’s com a únic. Cal reconèixer que només podem ser nosaltres mateixos i que a partir d’aquest reconeixement potser el procés per a millorar pot ser diferent per a cada persona. Hi ha una reflexió que em faig diàriament per a tractar d’acceptar-me i acceptar als altres “Cal ser compassiu amb els altres. Tots portem batalles internes que els altres no coneixen”. Segurament l’èxit que tan fàcil ens resulta dels altres no és exactament així. Quan entenem això sentim un gran alleujament, una reducció de l’ansietat que ens hem carregat en voler aconseguir als altres i busquem en menor grau expectatives que mai podrien ser satisfetes. Segurament uns altres han tingut gelosia de nosaltres en moltes ocasions perquè tots tenim els nostres èxits.
La millor manera d’evitar l’enveja és sens dubte treballar l’admiració i el pensament agraït cap als altres. Saber recollir els desitjos d’allò que ens falta i buscar-ho potser fins amb la col·laboració d’aquells que ens fan sentir vulnerables.
“Ocupa’t del que puguis millorar en tu i no et preocupis pel que uns altres facin o semblin ser”. Enrique Barrios
Ningú està exempt d’un cert talent, però és essencial tenir que conta que l’èxit es fonamenti en molt més: en l’esforç, la pràctica continuada, la capacitat de resiliència per a aprendre i millorar amb les dificultats i els “fracassos”, el reforç en l’autoconcepte sobre les nostres possibilitats d’aconseguir les metes fixades, l’aprenentatge realitzat i la formació en escriptura, l’acceptació adequada de les crítiques, el treball continuat… i el talent, per descomptat.
Així, quan apareix una veu crítica sense valor és necessari imposar una altra més intensa: la de la gratitud per tot el positiu que ens succeeix.
Cristina González.
