JOAN TAMAYO SALA/TRIBUNA

Els presos catalans a Catalunya i després que?

[dropcap]L[/dropcap]

a política, el sistema i la societat han arribat a un punt tan decadent, de final de tot, on el sentit comú, o el que en dèiem històricament, la raó, resten fins i tot, desapareguts.

Aquesta reflexió, no vol entrar en el debat polític que ens arrossega, ja fa molts mesos. No n’hi hauria prou amb aquestes línies. Simplement m’agradaria exposar la meva opinió, precisament des d’allò que en diuen “Raó”. Que no és altra cosa que utilitzar la nostra ment a partir de les capacitats que ens han estat donades (pensar, reflexionar, compartir, relacionar, saber) i a la vegada ser crític i autocrític sense abandonar els valors que fonamenten l’Humanisme i que ens hem atorgat com a normes de comportament ètic i moral, la comunitat d’éssers humans que poblem aquest planeta (i que són els Drets Humans).

Des d’aquest punt de vista, no us horroritza que s’estigui manipulant i banalitzant des de sectors polítics, mediàtics i de poder, el fet que s’hagi decidit acostar els presos catalans a presons catalanes (quan es tracta, simplement de complir, no la llei, no, perquè què són les lleis sense els Drets?) Doncs això, aquest pas d’acostar presos és deixar de vulnerar, per exemple, els drets dels infants (o sigui els fills d’aquests presos) tal com estableix la Convenció i la Declaració Internacional dels Drets dels Infants, signades pel govern espanyol (mireu l’Article 10 de la Súper Constitució espanyola).I hem d’estar contents perquè s’hagin deixat de vulnerar DDHH, després de tants mesos i de tants requeriments d’institucions amb autoritat moral i plenament acceptades?.?.I evidentment les pròpies lleis o normes penitenciàries que així ho estableixen (si parlem d’incompliment de lleis, només val el d’una part?)

I després, quan estiguin aquí, que? Segueixen en presó preventiva com a presumptes culpables o com a innocents, directament. Esperant un judici…?, vulnerant els seus drets civils fonamentals, sabent que no representen cap risc per a la seguretat de la gent, del sistema o de les institucions?, simplement per voluntat, única i exclusivament, política. (per tant són presos polítics no?), respectant al màxim tots els presos i preses polítics històrics que hem tingut en aquest estat.

aquest pas d’acostar presos

és deixar de vulnerar,

per exemple,

els drets dels infants”

Sabent que la presó és una de les alternatives i de les respostes més indignes, degradants i agressives que l’ésser humà ha creat. Un ésser humà que es demostra incapaç i incompetent per canviar una societat i fer-la més humana, més justa i més lliure, on la presó, per exemple, no tingui raó d’existir.

Però clar, és més fàcil i de cínics, tancar, aïllar, treure del mig el problema, la qüestió, per no haver d’assumir que ningú té la possessió de la veritat, ni que la llei pot ser injusta, a vegades (ja que és imperfecte, perquè l’ha fet el propi ésser humà) i haver de practicar el diàleg, el respecte, el govern en comú, la cooperació i l’honestedat…que són pilars bàsics per una autèntica comunitat lliure i democràtica.

I surt més a compte (políticament), posar-se la careta, i fabular, assentat i atrinxerat sobre deliris de grandesa i de poder…(creant relats ficticis) i manipulant i intoxicant a ciutadans i ciutadanes perquè no pugui fer el paper real de ciutadans lliures, ben informats i autocrítics (el poder democràtic autèntic, el que neix des de baix).

I si, ja són a Catalunya els nostres PRESOS POLÍTICS, però ens queda molt, molt, per recuperar la seva LLIBERTAT, i la nostra dignitat, no com a País, o com Estat, no!, jo vull fugir d’aquests anacronismes de la Modernitat, sinó com a comunitat humana, perduda en el laberint d’un sistema capitalista, depredador i sense valors.

Seguim doncs, amb més força que mai lluitant, primer per a la llibertat d’aquestes dones i aquests homes que no se’ls pot acusar de res més que a qualsevol home o dona que treballant en la vida social o política, es poden equivocar com ens pot passar a nosaltres.(perquè som humans)

I després, no fem una actitud partidista d’aquesta lluita, si us plau, NO! Siguem intel·ligents, racionals i valents i valentes i aprofitem per anar més lluny encara… Aquesta societat “malalta” necessita una nova revolució cultural, amb persones lliures i amb capacitat de pensar i de criticar i fer autocrítica, una nova IL.LUSTRACIÓ (sense els errors de l’anterior) que ens faci dignes d’anomenar-nos HUMANITAT…

Joan Tamayo Sala

Advocat, activista pels DDH, membre Junta d’Institut Drets Humans de Catalunya, i de la Comissió de Defensa dels DDHH del Col·legi d’Advocats de Terrassa.