Inici » a-ultimesnoticies » Els símptomes de Depressió en la infància són diferents dels dels adults?

Els símptomes de Depressió en la infància són diferents dels dels adults?

SALUT / BENESTAR FAMILIAR

Una creença popular és que un infant no pot patir depressió, com si aquesta patologia només pogués aparèixer a l’edat adulta. Però malauradament el COVID ha vet viure aquesta realitat a més famílies de les que ens sembla.

I ens estem referint a la Depressió com a trastorn psiquiàtric, no a un estat de tristesa relacionat amb situacions vitals especials o amb fets que poden ser la causa de l’estat d’ànim.

La depressió en la infància pot ser més greu del que ens pensem, pot durar anys i pot interferir en tots els aspectes de la vida diària, des del rendiment escolar fins a les relacions socials.

Els símptomes que pot presentar un infant menor de 7 anys són:
  • Ansietat (és el símptoma més freqüent)
  • Pèrdua d’interès o de plaer. Dediquen menys temps als hobbies que abans els agradaven.
  • Rebequeries freqüents
  • Plor sense motiu
  • Queixes somàtiques: mals de cap, de panxa o d’altres mals sense que hi hagi una causa orgànica que ho expliqui
  • Cansament excessiu o augment de l’activitat motora
  • Retard psicomotor
  • Regressions, dificultats de control d’esfínters, dificultats psicomotrius…
  • Deixa de menjar i baixa de pes
De 7 a 12 anys veiem infants:
  • Canvi de conducta: està més irritable, agressivitat, agitació o inhibició psicomotriu, apatia, tristesa, avorriment i idees recurrents de mort en ocasions.
  • Dificultats cognitives: baixa autoestima, dificultats de concentració, disminució del rendiment escolar, fòbia escolar i dificultats en les relacions socials.
  • Salut: somatitzacions, trastorn del son (insomni o hipersomnia) i davallada de la gana.
Adolescència:
  • Símptomes similars a l’edat anterior
  • Conductes negativistes i disocials
  • Conductes de risc (alcohol, substàncies, furts, fugides…)
  • Aïllament
  • Addicions (noves tecnologies…)
  • Anhedonia 
  • En ocasions poden tenir pensaments de suïcidi

La següent graella pot ser també aclaridora:

 

< 6a

6-12 a

13-18 a

Humor

Irritabilitat, rebequeries, conducta destructiva, variabilitat, tristesa

Tristesa

Tristesa, variabilitat, irritabilitat, malhumor, ira, rebeldia

Interessos

Menys joc amb amics

Avorriment

Passotisme

Alimentació

Rareses: aprensió

Problemes amb menjars

Pèrdua de gana

No guany de pes

Engullir

 

Insomni

Hipersomnia

Moviment

Menys activitat física: còrrer, escalar, grimpar, anar en bici…

Hipomotilitat, agitació

 

Energia

 

 

Cansament, fatiga, falta d’energia

Autoestima, preocupacions, sentiments

Se senten tontos, preocupació pel càstig, preocupació pel fracàs. 

Baixa autoestima, autodespreci, autoagresivitat, autocrítiques, sentiments de culpa

Percepció imatge corporal, baixa autoestima, autodespreci.

Dèficit cognitiu

 

Problemes atencionals

Menys pensament abstracte, indecisió

Mort /suicidi

Autoagressions, cops de cap, esgarrapades, tragar-se objectes, major risc de lesions

Idees, plans, intents de suicidi

Idees, plans intents de suicidi. Suicidis violents

 

Per tant, les principals diferències amb els símptomes d’adults estan relacionades amb l’humor. Els nens solen estar més irritables o malhumorats que tristos o abatuts. En alguns casos, poden mostrar més conducta que abatiment, sobretot en adolescents. En d’altres, s’observa un marcat alentiment en les respostes i moviments. En canvi, la tendència a l’aïllament és comuna a nens i adults.

Hem de tenir present que no tots els nens i nenes amb depressió tenen tots els símptomes descrits, i que hi ha infants amb altres trastorns que poden tenir aquests símptomes també (trastorns d’ansietat, trastorns de conducta, TDA/H, trastorns d’aprenentatge, trastorns de la conducta alimentaria, fòbies, malalties físiques…).

Cal observar tots els petits indicis. No és el mateix que un nen hagi tingut sempre un baix rendiment escolar que si abans els resultats acadèmics eren bons i ara no. Tot i així, tots aquells símptomes que tenen a veure amb els pensaments, amb l’autoestima, les preocupacions ansioses, etc… no seran observables externament i caldrà tenir una comunicació respectuosa amb l’infant.

Les causes de la depressió infantil poden ser difícils d’entendre pels adults. Sovint, els adults menystenen els problemes dels infants o adolescents, valorant-los com a poc importants o de fàcil superació perquè les mirem des d’una òptica d’adult, amb un nivell de maduració i experiències prèvies que ens permet estar segurs que podrem fer front als problemes amb facilitat. Els sentiments d’incompetència per afrontar les dificultats són, en moltes ocasions, la causa de trastorns de l’ànim.

Si sospitem que el nostre fill o filla podria tenir depressió, com podem ajudar-lo/la?

Rarament els infants o adolescents demanen ajuda, a diferència dels adults amb depressió, que poden detectar la diferència en els seus estats anímics i observar el seu deteriorament. Els infants no se n’adonen i han de ser els adults del seu voltant, pares o professors, els qui detectin aquests canvis.

  • Per tant, un clima de respecte, de comunicació, d’escolta activa, fomentant sentiments de pertinença, importància i contribució a la família i a la societat, facilitarà el procés de detecció i d’acceptació del problema.
  • Les rutines, l’estructura i el reforç positiu honest i concret també l’ajudaran.
  • Les dinàmiques familiars en que cada membre diu alguna cosa que li agradi de la resta de membres, o agraeix alguna cosa a la resta de membres, també.
  • Ajudar-lo a observar com interpreten les situacions els protagonistes dels contes o dels dibuixos, com relativitzen els problemes, sense demanar-li res més que observació i reflexió (el “veus? Tu també pots fer-ho” no cal).
  • Evitar situacions aversives, que li puguin causar ansietat o incertesa, i fomentar situacions d’èxit (durant un temps, mentre duri la depressió).
  • No mostrar excessiva preocupació pel seu estat emocional contínuament.
  • Valida les seves emocions i convida’l a parlar-ne.
  • Escolta les seves creences esbiaixades sense jutjar. Demana-li proves d’aquestes creences i fes preguntes per a que se les vagi qüestionant poc a poc.

Si la situació et desborda o ja no saps què més, consulta a un especialista.

Olga Ventosa. 

Psicòloga i psicopedagoga, Directora del centre Espai Família

 

2022-02-24
promo primera vinyeta vida (1)
seguros Bilbao nuevo renting febrero 202202_Carta_agente_cast_SB_05
seguros-bilbao-2
seguros-bilbao
previous arrow
next arrow

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator