OVER-SEAS LEAGUE
FRANCESC BOVÉ ÀLVAREZ
26/9/2023 | 12:20:32
Moltes de les preocupacions que tant ens ofusquen en el nostre dia a dia sembla que es dilueixin en mig de la calor, l’inici de curs, etc. Però hi ha noticies que ens recorden la part obscura de les nostres societats.
Un d’aquests casos que ha tornat recentment a la primera plana de molts mitjans nord-americans ha estat el del jove afroamericà Emmett Till. L’any 1955, aquest jove de tan sols 14 anys, viatjà juntament amb la seva família des del modern Chicago a Money, un poble situat al conservador Mississipí. A pesar dels avisos de la seva mare, amb el seu cosí anaren a comprar a una de les tendes del centre del poble. Al marxar de la tenda la venedora acusà a l’Emmett d’haver-li xiulat. Aquesta falsa acusació fou suficient per a que un grup de tres homes blancs el segrestessin a seva casa, el torturessin i finalment el matessin d’un tret al cap, tirant el seu cos al riu. Després de l’enterrament i davant el rebol que es produí a la societat d’aquell moment, dos dels tres foren identificats i jutjats pels fets. Malgrat els indicis i les declaracions dels acusats els 12 jurats, tots ells blancs, els absolgueren dels fets declarant-los innocents. Anys després, els assassins declararen orgullosos que van ser ells qui el mataren, confiats que no se’ls podia tornar a jutjar pels mateixos fets. Recentment, l’any 2008, la venedora va admetre que va mentir i que ni l’Emmett ni el seu cosí li digueren absolutament res.
Davant d’aquests fets, l’any 2008, les autoritats, conscients de la injustícia que s’havia comés amb la memòria de l’Emmet Till decidí construir-li un monument en el lloc on es creu que es recuperà el seu cos a la riba del riu Tallahatchie, als afores del petit poble de Glendora, Mississipí. Fins aquí podríeu pensar que aquest es un cas de rebuig al racisme i l’odi del passat, però tristament no es així. Ni tant sols 6 mesos després de que fou col·locat, aquest monument fou mutilat i llançat al riu. Poc després, les autoritats tornaren a col·locar un segon monument. Aquest cop el monument fou objecte d’un total de 317 forats de bala. Posteriorment, el 2018 es va tornar a erigir un tercer monument, molt mes resistent que els anteriors. Desgraciadament ben just va durar un mes, quan va tornar a aparèixer cobert de forats de bala. Després d’aquests casos de bandalisme les autoritats decidiren erigir un monument creat per a resistir qualsevol atac, i a fi d’assegurar la protecció futura del monument (dedicat no solament a l’Emmett i sinó també a la lluita pels drets civils duta a terme per la seva mare Mamie Till-Mobley) el passat 25 de juliol el president Joe Biden el proclamà monument nacional.
Tristament, l’odi i el racisme continuen ressonant en la societat nord-americana. L’últim dels fets que ho posen de manifest ha estat el nou pla educatiu del govern de l’estat de Florida, governat pel famós Ron Desantisa. En aquest pla els professors estan obligats a explicar “la part positiva de l’esclavitud”. Aquesta aberració intenta blanquejar un dels fets més greus de la societat americana, i reescriu la tan temuda historia esclavista dels Estats Units. Per acabar, com a societat tenim la obligació de recordar a les noves generacions els errors dels nostres avantpassats sense edulcorants, ja que si no ho fem aixi, possiblement estem destinats a empetitir-los, relativitzar-los, oblidar-los i desgraciadament repetir-los.
___
Francesc Bové Àlvarez és graduat en Dret per ESADE Law & Business School, especialitzat en dret transnacional pel Center for Transnational Legal Studies (Georgetown University) i doble màster de l’advocacia i International Business Law per ESADE Law & Business School. Està especialitzat en dret civil, mercantil i registral. Apassionat de l’art, la historia, la política, el cinema i la literatura.
___
La responsabilitat de les opinions expressades en aquest Diari correspon exclusivament als seus autors. Diari Sant Quirze no s’identifica necessàriament amb les opinions expressades pels seus col·laboradors i columnistes.
