CARTES AL DIARI
Com tots els escrits que s’adrecen a un diari, es pretén el màxim de lectors. Això es pot aconseguir amb un nom rellevant i si no es té, una de les primeres qüestions és un titular atractiu, però que el contingut respongui fidelment.
Al no tenir un nom rellevant, he intentat que el titular sigui atractiu, ja que relacionar la Declaració d’independència amb un desig, com és la de no perdre amistats, crec que encara arriscat, és possible.
El que es proposa per no perdre amistats, sense fer concessions des de cap bàndol vostre ni del que pugui estar l’altre interlocutor/a, és endevinar el futur més immediat però sense fer aparèixer cap tendenciositat ni equidistància buenista.
Situant el debat en el futur, una cosa que encara no ha arribat, però traient totes les nostres pròpies idees de com el volem, podem arribar a mantenir totes les amistats, ja que ningú es molesta quan el debat se situa sobre aquest únic punt: el que passarà, no el que volem o no que passi.
Hem llegit que hi ha fractura social, social familiar, sobre el tema i aquest comentarista ha vist aixecar murs, silencis, entre família, amics, per tal d’evitar trencaments. Millor no confrontar idees, ja les sabem pels diferents elements mediàtics (TV, premsa) o per les xarxes socials.
Si estem d’acord, les acceptem, les fem nostres i si no les rebutgem. Els argumentaris de cada bàndol, estan creats i no hi ha canvis, sinó confrontació, quant no trencaments “Millor no parlar d’això. No serveix de res”. Això no és dialogar.
Buscant la forma de tornar a poder parlar sense eixamplar les distàncies, he trobat que és possible parlar de tot, però únicament fent-lo sobre com endevinar el futur, quina serà la segona pantalla.
Així he recuperat parlar amb la dona, amics, que de forma voluntària havíem decidit no tocar el tema.
No és fàcil; endevinar el futur, no pot ser plantejar escenaris de por, ni desitjos propis, ni propostes de diàleg ni mediació, Tot això, de forma immediata, porta de nou a la confrontació.
Em permeto fer una proposta a continuació d’endevinar el futur i que estigui lliure de qualsevol tendenciositat en cap sentit. A no ser que es digui que endevinar el futur ja és tendenciós.
El futur més immediat previst pels pròxims dies és:
1) Una Declaració d’independència (DUI). És a dir, davant de les opinions dels que consideren que s’ha de fer o no, apareix un fet, no perquè es desitgi o no, sinó que passarà: DUI.
2) Hi haurà una resposta de l’Estat, al mateix: no diem si és correcte o no, sinó que es produirà i tots els números van a parar a l’aplicació del 155 de la Constitució.
Els dos anteriors fets tenen múltiples formes de produir-se i aplicar-se, però senyalen una nova pantalla.
Ja sé que és molt poc, però almenys sabrem on estem.
Endevinar ara més futur no és possible, però poder parlar d’aquests dos temes m’ha permet retornar de relacions trencades i de silencis autoimposats.
Si aquest diari, té a bé publicar aquest Endevinar el futur (1), amb les mateixes premisses aniré presentant altres. Futur (2,3,..), sobre el tema, però sotmès a la consideració del nombre de lectors.
Jose Maria Coderch Fernandez
