Slider
Inici » a-ultimesnoticies » Enheduanna i el llegat de l’autoria
Slider

Enheduanna i el llegat de l’autoria

EL RACÓ LITERARI / CRISTINA GONZÁLEZ

Enheduanna i el llegat de l’autoria

“Píndoles de justicia poètica” per Cristina González

Avui dia la cultura està perdent un dels seus pilars bàsics. Molts dels consumidors de continguts culturals, ja sigui per la facilitat d’accés, la rapidesa de consum i moltes vegades la gratuïtat de la presentació, han oblidat que la creació i el material literari, en aquest cas, porta darrere no només l’esforç d’una o diverses persones sinó també molt temps de formació i evolució fins a assolir el resultat final. Els drets d’autor, en cultura i en els continguts literaris no són prou valorats i és freqüent l’ús i difusió d’aquests sense el coneixement, permís, reconeixement o cap retribució per al seu autor. 

En aquest últim any que una pandèmia ha permès un accés restringit a moltes formes de cultura, de manera directa i presencial, molts autors han fet un major esforç per a oferir material a través les xarxes socials com a manera de continuar defensant i donant a conèixer el seu talent, però també davant la necessitat de continuar venent en la mesura que sigui possible el seu treball per a poder sobreviure. 

Els testimoniatges escrits es remunten a l’aparició i desenvolupament de l’escriptura encara que són molt poques les restes conservades i, en aquests inicis, es basaven gairebé en exclusiva en l’anotació i referència de dates, dictàmens i registres mercantils. Un dels primers registres literaris és de tot just uns tres segles després de l’aparició de l’escriptura sumèria a la ciutat d’Ur, actual Iraq. En aquesta època, el segle XXIII aC hi ha una figura que a més d’escriure deixa constància de l’autoria de l’escrit: es tracta d’Enheduanna, la primera poeta. 

En realitat la seva figura és molt més que una poeta, ja que va ser una de les figures més importants de la seva època amb un càrrec polític, religiós, social i jurídic: era la summa sacerdotessa i descendent de reis. Se la considera l’autora del poema més antic que es coneix encara que com a mínim va escriure 42 himnes i és també considerada l’autora més rellevant de la literatura mesopotàmica. Tenir un lloc tan rellevant i exercir tants càrrecs en el temple com en la indústria i a la ciutat li va permetre desenvolupar-se com a astrònoma i jurista a més de poeta. 

La meva mare sacerdotal em va concebre; secretament
Em va portar al naixement
Em col·loco en una Arca, va fer travar la meva porta.
Em va confiar al riu, que no em va enfonsar.
El riu em va portar fins aquí, el llaurador,
Qui em va conduir a ser el seu fill…
Durant la meva jardineria,
La Deessa Ishtar, em va estimar, i durant
Cinquanta-quatre anys
Meu va ser el regnat

 

La seva escriptura ens permet conèixer la formació femenina de l’època i alguns dels seus himnes són la primera teologia formal, els primers textos del que abans havien estat ritus traspassats de manera oral. També va utilitzar l’escriptura per a reivindicar la seva figura, per a denunciar el seu exili i el seu posterior restabliment i per a narrar les victòries del seu pare i els seus germans. Per tant també és la primera cronista de la història. Tot això ho coneixem arrel que va deixar constància del seu nom en els seus textos. 

Ara que hi ha tanta competència i gran quantitat de textos, l’autoria resulta no sols el reconeixement i l’atribució d’un treball a qui l’ha realitzat sinó també, l’única manera de destacar i reconèixer també un estil i una qualitat en aquest treball. L’autor deixa part de si mateix en la seva obra, dedica un gran esforç que moltes vegades no és perceptible íntegrament per a qui el rep així que l’atribució del treball al seu nom resulta essencial per a evitar que sigui arrabassat el mèrit que mereix. 

Enheduanna va escriure aquests himnes agrupant-los en cinc obres que tracten de temes religiosos, polítics i intimistes descrivint amb gran complexitat els diferents aspectes de l’activitat humana. Els seus escrits tenen una gran força expressiva segurament única en la seva època. Per això, per la decisió de deixar el seu nom com a autor sabem que els seus textos no són una recopilació d’uns altres, sinó originals. Encara que els registres recuperats van ser copiats segles després, aquesta autoria va ser transcrita i el seu llegat i la seva empremta eren reconeguts i valorats milers d’anys després de la seva mort. 

Les tempestes et presten ales,
destructora de les nostres terres.
Estimada per Enlil, tu voles sobre la nostra nació
tu serveixes als decrets d’An.
Oh la meva senyora, en sentir el teu so
pujols i planes reverencien.
Quan ens presentem davant teu,
aterrits, tremolant en la teva clara llum
tempestuosa,
rebem justícia
nosaltres cantem, els lamentem i
plorem davant teu
i caminem cap a tu a través d’una sendera
des de la casa dels enormes sospirs

 

Actualment hauríem de mantenir aquest respecte als autors i a les seves obres. Donar just reconeixement i valor al seu treball i permetre aquesta pervivència, aquesta eternitat d’aquells autors que continuen captivant més enllà de la seva vida, obrint camins i donant fruit a la ment d’aquells que els llegeixen.

Cristina González.

 

2021-04-22

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator