CARTES AL DIARI
Possible superar el 50% de vots independentistes. En recents enquestes sobre les pròximes eleccions a la Generalitat, s’ha destacat que malgrat les divergències i enfrontaments entre i dins d’aquests partits (JXC, ERC, PDECAT), és possible arribin a superar el 50% en vots favorables, que fins ara no ha estat possible. Es freguen les mans.
El que no s’explica, és que això és el resultat d’una tendència més alta de l’abstenció, que a les eleccions del 2017 van marcar un record de participació del 79,9 % i que ara es situa en només un 68% de votants…
O sigui, no és per l’augment de votants independentistes, si no sobretot per l’abstenció que sempre castiga als sectors no independentistes. Doncs que votin i si no que no es queixin!!
Saben que són unes eleccions que ja anuncien en el llibre, Com tornarem a vèncer (i com ho farem), Oriol Junqueras /Marta Rovira en què es tracta de guanyar la Generalitat per mantenir-la en confrontació contra l’Estat, fins a arribar a la independència, i si no hi ha un referèndum pactat, quedarà justificat tornar a la unilateralitat i la desobediència per imposar-la.
És el mateix que el referèndum de l’1-O-2017,per imposar la seva idea. REFERÈNDUM SI O SI, però diàleg… eh!, sobretot posem la paraula diàleg, eh nois!! Els de l’altre costat de la taula són un@s babaus i ell@s amb la “confrontació intel·ligent” proposada per Puigdemont, ho presenten com possible. Encara tinc pendent de fer un sopar amb un “indepen” de Lleida, l’any 2017 que s’ho creia que abans de desembre 2017 ja ho seríem. Per cert, no ha pagat.
Parlar de diferents propostes: federalisme, autogovern, com els altres països europeus, d’això res. D’aquestes altres propostes no volen ni parlar, malgrat que sobre elles es regulen la resta de països a Europa. Li diuen diàleg i el pitjor…, els seus votants els creuen.
Podeu llegir el seu llibre i en només 98 pàgines, veureu com resolen el que un 50% de catalans no estigui d’acord amb ells i que Europa els ha dit clarament que no a les seves propostes d’autodeterminació que no es troba en cap de les seves constitucions.
Que es “ventin” de què porten 89 anys intentant la independència, sense aconseguir res pels catalans, no és més que l’evidència d’unes propostes que avui no són realitzables per obsoletes i desfasades, com va demostrar la nul·la acceptació de cap país del referèndum de l’1-O-2017. Com si res, al seu.
Tot això és una actuació de dues persones, una complint condemna en Lledoners i l’altre a Ginebra, que han pogut editar el llibre, fer presentacions conjuntes telemàtiques, tot en ús de la llibertat d’expressió que empara la Constitució que ells rebutgen, però pel seu caràcter no militant els hi permet expressar les seves opinions encara siguin una reiteració contra la mateixa Constitució i les sentències judicials. Per això no se’ls jutja ni se’ls jutjarà, però aquesta condició d’una Constitució no militant, de vegades sembla feblesa i el que es fa és incomplir-la amb fets, que això si té contingut penal.
En altres països, certs atacs a la Constitució estan directament prohibits i no es permet cap mena de propaganda.
Com pot Oriol Junqueras oblidar que va organitzar un referèndum per guanyar vots respecte als anteriors simulacres de consultes fetes pel món convergent, que no va escoltar els requeriments judicials que se li van fer i que com Vicepresident de la Generalitat va donar tota mena de suport dels Departaments, recursos econòmics hàbilment disfressats i encara avui pendents de judici en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a la interventora de la Generalitat i altres càrrecs del govern? Són fets.
Com pot oblidar Marta Rivera , el seu protagonisme exigint la Declaració Unilateral d’independència (DUI), sabent del seu caràcter il·legal, per després marxar i no acceptar la seva responsabilitat? Són fets.
Davant d’aquesta deliberada amnèsia política i la repetició de la propaganda per TV-3 avui en les mans d’ERC i la seva premsa regada per subvencions públiques, molts electors passen a confiar en el fet que siguin els poders de l’Estat qui s’enfrontin a aquestes actuacions unilaterals i de desobediència de nou proposades i malauradament deixaran d’acudir a unes eleccions que saben no busquen el millor per Catalunya, sinó un espai de poder i recursos econòmics per continuar l’enfrontament.
El que costa d’entendre és de què els electors independentistes veien no hi ha sortides, continuïn donant suport a iniciatives que sembla són contràries al “seny” (guerrilles urbanes en Barcelona, ocupacions d’estacions i aeroports, destrossa de mobiliari urbà, talls de carreteres i carrers), amb una clara violència física que exerceixen en la seva representació els CDR, als que públicament defensen tant JxC com ERC i tot desmentin el “pacifisme” del nomenat Gandhi català Jordi Cuixart i altres. Això és el que es proposa de nou.
De la Diada, ni parlem. Molts catalans no tornarem a celebrar-la fins que l’independentisme deixi d’utilitzar-la i torni a ser una festa unitària de tots els catalans.
@josecoderch
