CARTES AL DIARI.
El posicionament republicà d’ERC contra la monarquia en Espanya, a la que actualment i de forma oportunista s’ha sumat JxC, ens enfronta a tots els catalans.
La previsible crítica al caràcter hereditari de la monarquia, ve contraposada amb els menors poders dels Presidents de Repúbliques que generalment tenen reservat major intervenció en les tasques de govern. Hi ha a favor de les monarquies, una major garantia de no interferència de la lluita partidària en les tasques de representació política i també comercial.
Les discrepàncies contra les monarquies regnants en Europa, no ocupen com a casa nostra els informatius i programes, per difondre totes les actuacions contra la monarquia, com és el cas de la televisió pública TV3 i Catalunya Ràdio, ara dirigides políticament per ERC. Els programes d’humor satíric tenen, moltes vegades, al Rei en la seva diana, per donar cobertura amplia als boicots dels actes institucionals, a la seva crema d’imatges.
Els anglesos, els noruecs, els danesos, els belgues, els holandesos, els suecs són tots monàrquics? Segurament ni s’ho plantegen però no viuen cap enfrontament i no es plantegen canviar la institució. S’anomena consens, tolerància, estabilitat.
Podem trobar la festa dels holandesos, ara el 27 d’abril, que vestits de color taronja recorren els canals en salutació a la seva monarquia o d’altres dels francesos a favor de la República, però no hi ha uns enfrontaments cívics, ni boicots en cap d’aquests països.
No es pot argumentar que les monarquies actuals en Europa, són millors que les de l’estat espanyol. Els antecedents històrics de cadascuna de les actuals monarquies, poden haver tingut episodis “negres” des de posicions de suport a l’esclavisme, actuacions colonialistes apoderant-se de les riqueses i negant els drets humans als pobles, fins a col·laboracionisme amb Hitler.
Aquí podem posar els noms de les diferents monarquies i també de repúbliques. La monarquia belga – amb la criminal gestió en el Congo o l’anglesa en l’Índia, o la lluita de la república francesa en Algèria, són només alguns dels exemples.
Els temes econòmics i de faldilles del rei emèrit Juan Carlos, són similars als d’altres mandataris de monarquies o repúbliques, i el que cal és la seva denuncia i control del govern i del Parlament. Malgrat la inviolabilitat que tenen, hi ha actuacions legals per aconseguir no hi hagi cap corrupció.
Ara, per explicar el titular, parlem del que costen les monarquies parlamentàries a Europa per any, que encara tenen diferents conceptes d’ingressos i despeses a càrrec seu, descobrim que els anglesos paguen 46 milions €, els holandesos 43,3 milions €, els noruecs 25,5 milions €, els danesos 12,76 milions €, els belgues 12 milions € i els espanyols 7,7 milions €.
Senyor Junqueras, vostè creu que els 0,16 € /any (7,7 milions € dividits pèls 47,4 milions d’espanyols) que ens costa a cadascú la monarquia, que suposarien un estalvi per Catalunya d’1,21 milions €, justifiquen el fet de mantenir el seu constant enfrontament antimonàrquic, quan res d’això passa a Europa?
El que demana la societat són les respostes als problemes actuals (desigualats econòmiques i fortalesa en els serveis públics de sanitat i educació, les polítiques per aturar el canvi climàtic, la igualtat de gènere i lluita contra el masclisme, entre altres). Aquests són els temes que ocupen i preocupen als ciutadans, no els passats conflictes entre els borbons i els austriacistes – lluitant en 1714 a favor d’un rei o altre, però en definitiva els dos eren reis—, les posteriors guerres carlistes tot això que fa tres segles, ja va passar i cal enterrar definitivament en el segle XXI, però curiosament ERC ho manté viu i plenament vigents i difonen entre els joves, com valor de “modernitat”.
Ells a la seva: en els seus feus independentistes, Girona, Banyoles, Vic, Igualada, Manresa, pancartes, pintades, fotos, omplen els carrers amb una demostració de lluita kale —borroka, que evidencien un conflicte i enfrontaments que generen por i incomprensions als visitants. Només això ja rebaixa i impossibilita les seves expectatives d’ampliar la base social que es veu com imprescindible per l’avanç independentista. Fa anys que estan ancorats en menys del 50% de vots sumant tots els independentismes, malgrat que per les lleis electorals poden obtenir el govern de la Generalitat, però ja es veu que no avancen.
Legislatures curtes, sense atenció als problemes de govern a Catalunya, és el resultat. En el nostre entorn d’Europa, una vegada més apareixem com els sempre emprenyats, enfrontats civilment i que no saben resoldre els conflictes i els perpetuem de generació a generació.
La majoria de catalans, en el segle XXI, segur que vol més un poble unit i sense aquestes divisions entre bons i mals catalans, pel conflicte monarquia/república.
@josecoderch
