Dimarts,19 març, 2024
IniciA PORTADAEntendre els tribunals: absolució del major Trapero per l'Audiència Nacional. Cartes al Diari

Entendre els tribunals: absolució del major Trapero per l’Audiència Nacional. Cartes al Diari

CARTES AL DIARI.

Entendre els tribunals: condemnatòria del Suprem en el procés; absolució del major Trapero Audiència Nacional; condemnatòria Mesa del parlament pel Tribunal Superior Justícia Catalunya; absolució i recurs Fiscalia contra el CDR Tamara Carrasco.

La primera constatació és de què la justícia va lenta. Totes aquestes sentències i les properes que es preveuen, són el resultat de fets de l’any 2017 i ara van apareixent els primers pronunciaments. En el que resta de 2020 i el pròxim 2021 seran notícia més sentencies i resultats de recursos.

El sistema democràtic té aquesta tercera pota: la justícia, que juntament amb el legislatiu per fer les lleis i l’executiu per governar, és el complicat engranatge del qual els països s’han dotat. Els recels de què només mani un poder, ha portat a la resta al fet que actuïn com contrapoder per evitar situacions de dictadura, però la practica no és fàcil i els xocs es produeixen.

Veiem resolucions judicials que critiquen a l’executiu: per exemple l’Audiència Nacional fa un retret al Govern de per què per evitar el referèndum de l’1-0, no va decretar abans el 155 que finalment es va implantar a Catalunya. Independentment del que estem o no d’acord, és cert que l’aplicació del 155 per aturar la celebració de l’1-0, hauria evitat els fets de la intervenció dels Mossos, Guàrdia Civil i Policia Nacional.

Altres vegades els retrets surten de l’executiu cap a la judicatura en relació amb sentències molt conservadores en delictes de gènere que van obligar a una legislació més estricta en els temes de la violència de gènere i la creació de jutjats especialitzats.

La qüestió es complica pel tipus de Constitució vigent, que té la característica de ser militant i que permet opinar, defendre, formar partits amb posicionaments contraris a la mateixa constitució, sempre que no utilitzin la violència. El judici i sentència absolutòria al CDR Tamara Carrasco, entra dins del garantisme que els Tribunals s’obliguen a dictar sentencies absolutòries quan no s’han pogut sense dubte provar els fets. La Fiscalia l’ha recorregut, perquè considera que si hi ha elements delictius.
De vegades els que s’oposen i plantegen qüestions contra la Constitució, en l’ús dels drets arriben a oblidar que per fer els canvis no és possible més que per l’acord d’àmplies majories pels procediments previstos, no del 50%+1 vot.

Els governs eviten les mesures preventives contra els contraris a la Constitució i les lleis, ja que fins que no es produeixen fets d’imposició i il·legals, no és possible la intervenció, però el problema és que moltes persones veuen en aquesta prudència la justificació del dret de les seves reivindicacions i en altres casos es proposa directament la unilateralitat i la desobediència, ja que és plantejada per altres institucions com la Generalitat, Ajuntaments.

Molts votants que van anar a exercir el vot, ho feien com una reivindicació emparada i impulsada per la Generalitat i per això pensaven tenien el dret de fer-ho, encara els hi constava la prohibició del Tribunal Constitucional que va advertir al president Puigdemont, al vicepresident Oriol Jonqueras (REFERÈNDUM SI O SI va ser la seva resposta) i als Consellers del Govern.
Una vegada produït els fets: Referèndum no autoritzat; Declaració Unilateral Independència, clarament il·legals, va ser quan la justícia va iniciar els procediments que ara es van resolent. Els que per posició política no van voler escoltar els advertiments dels Tribunals, ara veuen que no els hi ha sortit gratis.

Tots ells President, Vicepresident, Consellers o són advocats o tenen prou formació jurídica per saber de la il·legalitat i imposició del que pretenien i de les respostes judicials que serien responsables. Com a demòcrates, haurien d’acceptar la democràcia dels tres poders, que no és només guanyar les eleccions, sinó i sobretot, acceptar les lleis vigents i en tot cas canviar-les però pels procediments previstos. És feixuc, però no hi ha altre camí.

Recents pronunciaments de la Comissió de Venecià per promoure referèndums, situen que no seran vàlids els que no estan previstos en les respectives constitucions. Les lleis s’han de canviar pels procediments previstos i l’Estatut per canviar-ho exigeix el 60% dels parlamentaris, i res d’això s’ha respectat en tot el procés. Majoria simple …, que no, que no, que ha de ser majoria del 60%, normalment.

Les sentències que hem comentat i els resultats, aparentment contradictòries, no ho són quan en cada cas s’han jutjat coses diferents i per tant els que no les accepten i volen barrejar els fets i presentar-ho com contradictoris, no tenen cap raó i sobretot tractant-se de persones amb formació jurídica.

L’absolució del major Trapero només tracta de la seva actuació l’1-0, però no és aplicable als que van convocar el referèndum, que precisament aquest major va demanar a Puigdemont que ho desconvoques per no ser legal i segur produir-se danys a persones que de bona fe acudien a votar.

Destacar com el president del Parlament Torrent, ha respectat en la seva actuació les diferents lleis quan li demanaven il·legalitats i no ha estat processat. Per contra l’expresident Torra, des de l’inici va fer públic la seva oposició i desobediència a les lleis que ell no acceptava i va acabar inhabilitat.

@josecoderch

- PUBLICITAT -
anun2
anun22
previous arrow
next arrow

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
ARTICLES RELACIONATS

El més llegit

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies