ESPORTS / J. M. POLO
“A nivell competitiu ja he aconseguit el que volia, tot i que sempre es pot guanyar més”. Aleix Segura.
Bona tarda Aleix, com estàs?
Bona tarda, tot bé.
Ets múltiple campió mundial tant en competicions d’AIDA com de CMAS. Per a aquelles persones que no coneguin la diferència, ens la podries explicar?
Sí. CMAS és la federació que té el conveni amb el comitè olímpic internacional i AIDA és una associació totalment privada, pel desenvolupament de l’apnea, que ha aconseguit a través dels seus patrocinadors, tenir més rellevància a nivell mundial. Llavors parlem de dues entitats que mantenen competicions paral·leles, però com passa en molts esports…
Vas començar a competir en competicions d’apnea l’any 2011. Vas apropar-te a través de la pesca submarina, però com ha sigut el teu recorregut fins a les competicions?
Mira, jo vaig començar a entrenar per pura afició i passió al mar. I no, no pretenia competir, tot i que sí que és veritat que quan les meves marques van ser ja força competitives, van animar-me els companys a anar a competir. Analitzant que les competicions aconseguia millorar els meus resultats, vaig decidir dedicar-me a la competició. A partir d’aquí i quan ja estàs molt ficat en la competició, ja tens objectius molt competitius, que inicialment (evidentment) no els tenia. La intenció inicial no era pas ser campió del món.
Però un aspecte que per mi és molt interessant és que competeixes tant en piscina com en disciplines de profunditat en el mar, però entenc que són dues disciplines totalment diferents. Com les definiries?
Totes dues són disciplines de l’apnea (la indoor i la outdoor). Tradicionalment, hi ha una temporada d’hivern que es treballava més la piscina i la temporada d’estiu que es treballava més el mar, però és cert que la gent tendeix a especialitzar-se. A mi m’agrada tot, però si t’hi fixes, m’he centrat més en la meva disciplina, que és l’apnea estàtica.
Podries explicar exactament en què consisteix l’apnea estàtica?
És supersimple d’explicar. És ficar les vies aèries sota l’aigua i aguantar la màxima estona possible, sempre i quan en sortir puguis fer un protocol de seguretat per assegurar que estàs bé.
Des de l’any 2011 has estat tres vegades campió mundial, a més d’altres pòdiums a nivell espanyol i internacional. Quin creus tu que ha estat el més complicat d’aconseguir?
Ostres… El primer campionat del món potser no va ser el més complicat, però sí el que més ànsia tenia, perquè era una cosa que volia aconseguir i quan et poses les pròpies metes, mentalment és molt dur. Et diria que sí que va ser aquest el que més vaig patir, l’any 2015.
Un any més tard, l’any 2016 vas aconseguir també un Rècord Guinness d’apnea estàtica inhalant oxigen pur, aconseguint una marca de 24 minuts i 3 segons. Podries parlar-me d’això?
És una disciplina molt “estranya”, perquè normalment competim sense inhalar res més que aire, perquè en competició reglada està prohibit l’ús de l’oxigen. Llavors, en Guinness es busca un rècord impactant, per la qual cosa van afegir a la seva normativa poder inhalar oxigen pur. L’aire que respirem normalment té una quantitat d’oxigen del 21% i quan respirem d’una ampolla d’oxigen és pràcticament el 100%. És molt important i mediàticament també funciona molt bé, però no és al que jo em dedico, però és un rècord que solen fer els campions del món d’apnea estàtica.
Com s’aconsegueix aquesta resistència, encara que sigui inhalant oxigen pur?
Doncs mira, has de tenir una tolerància molt alta de C02, perquè així com l’apnea normal el límit últim és la hipòxia (falta d’oxigen en sang), en l’apnea preparada amb oxigen pur hi ha un inconvenient a afegir, ja que com que l’acumulació de C02 que es produeix és tan alta, arriba a ser tòxica. Llavors és fonamental tenir una bona tolerància, que s’aconsegueix amb anys d’entrenament pròpiament d’apnea i, d’altra banda, tenir un equip de seguretat molt més gran que el que es fa servir normalment.
Quins són els límits d’aquest esport?
Normalment, l’apnea tracta de sortir conscient de l’aigua, i el que separa de sortir conscient o no és simplement és la hipòxia, llavors aquest és l’enemic principal conegut.
Entenc que el factor psicològic i mental és realment important…
Sí, és un dels esports en el que més. Hi ha molta tendència a dir que és la gran part de l’apnea estàtica, però jo no ho crec així, perquè entrenant i canviant la teva fisiologia es poden aconseguir noves marques, però sí que és evident que si tenim el factor muscular molt baix, hem de tenir un factor mental molt alt, per intentar equilibrar la balança. Jo, personalment, destacaria que les meves capacitats mentals estan molt relacionades amb l’entrenament i porto centenars d’apnees entre 8 i 11 minuts. Arriba un moment que, malgrat que hi ha una fase de patiment, tens molt assolit el teu treball, la qual cosa serveix per no interpretar-lo com un patiment tan fort.
Podries definir la sensació que tens durant els últims minuts?
Simplement és una incomoditat produïda per l’acumulació de C02, que genera contraccions de la caixa toràcica. Això vol dir que, bàsicament, la caixa toràcica comença a contraure’s en petites contraccions degut a aquesta incomoditat tan forta. Ja hi ha una fase última, després d’això, que és la manca d’oxigen, que és la més difícil d’interpretar de totes les fases, perquè ja comences a tenir una falta de noció del temps, visió perifèrica, etcètera. Són detalls molt fins que si els sobrepasses una mica pots passar d’estar bé a estar inconscient.
Entenc que això no és del tot perillós, perquè no es tracta d’una parada cardíaca, sinó d’un simple desmai per la falta d’oxigen.
Exacte; si et treuen de l’aigua, no passa res.
Quantes hores dediques a l’entrenament?
Depèn molt dels períodes, perquè per campionats mundials sí que puc entrenar 4-5 dies a la setmana i, en canvi, fora d’aquesta temporada és suficient un entrenament d’1 o 2 dies a la setmana. S’ha de pensar que és un esport on el nivell és increïblement alt, perquè hi ha gent que s’hi està dedicant professionalment, però no és un esport olímpic on hi ha gent becada on pugui fer exclusivament això a la seva vida.
És difícil viure econòmicament de l’apnea, veritat?
Hi ha molta gent que ho supleix amb altres coses, normalment amb cursos o grups de formació. Llavors, està bé dir que ets professional de l’apnea però no del món de la competició de l’apnea, perquè simplement de competir no es pot viure bé. Això està progressant i va canviant, amb patrocinadors cada vegada més forts…
Creus que aquest auge també es pot veure en els espectadors?
Et diria que sí en el sentit que genera molt interès mediàtic (seguiment de competició de manera virtual, reproduccions de vídeos, etcètera), però a les competicions no hi ha molt de públic. Aleshores, no em vull passar d’optimista, perquè a l’hora de la realitat no veus grades plenes.
Creus que ja ho has aconseguit tot amb l’apnea?
A nivell competitiu he aconseguit el que volia, tot i que sempre es pot guanyar més. Amb això no hi ha límit, perquè sempre pots fer-ho millor i millorar les marques.
Tens alguna marca pensada?
No tinc una marca pensada, però sí que m’agradaria que tota l’apnea que he pogut desenvolupar a la piscina la pugui dur a terme al mar. És a dir, jo puc fer apnees de més de 10 minuts a la piscina, però en el mar és complicat fer apnees de més de cinc minuts, perquè has de pensar que has d’anar baixant i estàs en continu moviment.
Quin és el teu màxim objectiu?
Ostres, ara mateix gaudir. La meva obsessió és gaudir d’aquest esport que tant m’ha ofert.
Si haguessis de definir-te amb només un adjectiu, quin seria?
Perseverant.
Per què?
Sóc capaç de poder repetir moltes vegades el mateix exercici. La gent s’avorreix, però jo tinc la capacitat de poder-lo repetir fins que surti perfecte.
És increïble la teva trajectòria Aleix. Moltes gràcies per compartir-la amb mi. Desitjo que tinguis molta sort en els teus propers projectes i continuïs deixant el pòdium espanyol en el mateix nivell.
J. M. Polo.
