CULTURA/MÚSICA/J. M. POLO
“Estic molt agraïda que aquí tinc una rebuda molt gran i que no sóc com aquells artistes que aquí no tenen interès i se n’han d’anar a l’estranger”.
Una tarda d’estiu, als jardins de Pedralbes de la ciutat de Barcelona, vaig poder parlar amb la saxofonista, trompetista i cantant de jazz catalana.
Bona tarda, Andrea
Bona tarda
Abans de tot, m’agradaria començar fent una mica de repàs general de la teva biografia, perquè realment és espectacular. La teva formació artística comença des de ben petita. ¿Quina és la teva atracció per la música?
En realitat a casa, tant el meu pare com la meva mare, han estat sempre molt fans de la música, tant del pop com d’altres estils musicals, com ara per exemple la música cubana o el pop. Podríem dir que sempre he viscut la música molt intensament. Després, t’haig de dir que ells sempre han volgut que fes música i llavors, al apuntar-me a l’escola de música municipal del meu barri –que és Sant Andreu– vaig tenir la sort de topar-me amb grans professors i d’aquí em va venir la passió. Vaig començar amb el Toni Ballart, amb la trompeta, i després amb el Joan Chamorro amb el contrabaix.
Abans d’arribar al Joan Chamorro, per exemple, podem dir que vas començar la teva formació musical amb només amb set anys.
Sí, però de fet ja amb tres anys els meus pares em van apuntar a un cor i vaig estar fent cant fins als cincs o sis anys. Tot i que a l’escola també sempre es fa música, així que vaig començar des de ben petita.
Però parlem que amb només dotze anys ja vas començar a formar part d’aquesta banda dirigida pel Joan Chamorro, qui era el teu professor i també el director de la banda. ¿Què destacaries d’aquesta experiència?
Jo crec que és una experiència molt bona per tal de conèixer a altres músics, és a dir, altres nens i nenes amb qui comparteixes l’afició de la música. I després, també és una oportunitat per poder aprendre molt repertori i poder tocar en seccions i Big-bang i no poder tocar només com a solista. Tot i això millora el tema de l’afinació i de l’harmonia, per exemple.
Amb només 14 anys ja vas treure el teu primer disc. Realment, tenies molt poca edat. Com va ser aquesta experiència?
Va ser emocionant i molt enriquidora, per a mi, donat que era en Joan Chamorro que volia treure un disc seu, i realment jo en aquell moment no m’esperava gravar, ja que just acabava de començar. Però el sol fet de gravar ja fa escolar-te i aprendre i prendre’t les coses molt de debò i intentar donar el millor (el 100% o més) i ser una professional, perquè estava envoltada de professionals. En definitiva, ser molt bo i m’ho vaig passar molt bé gravant aquest primer disc i, fins i tot, encara m’agraden els resultats.
Vas participar l’any 2013 al Festival Internacional de Jazz.
Home, jo estic molt agraïda perquè en aquest festival sempre puc veure molt artistes; moltes persones d’arreu del món. Particularment, que se’ns hagi programat cada any és una de les experiències més boniques que puc tenir com a artista i fer coses a la meva ciutat. Jo sempre dic que estic molt agraïda que aquí tinc una rebuda molt gran i que no sóc com aquells artistes que aquí no tenen interès i se n’han d’anar a l’estranger. Jo toco a l’estranger de tant en tant i em va bé, però aquí és on realment tinc oportunitat de tocar en aquests tipus de festivals.
El vostre retorn com està sent?
Molt bo, perquè des del confinament portem uns set concerts on està tot venut, i això no té preu, perquè no és només el fet de tenir una oportunitat de tocar, sinó perquè saps que la cosa va bé i no s’ha enfonsat tot el mercat i que com a grup o com a artista que estàs treballant en això saps que la gent encara et recolza i que et programen i que a més a més creuen en tu.
Doncs moltes gràcies, Andrea per parlar amb mi sobre la teva trajectòria artística. Ha sigut un plaer conèixer-te i escoltar-te en directe.
Gràcies a vosaltres per aquesta entrevista i per escoltar els meus concerts.
Gràcies, Andrea.
J. M. Polo
Vídeo: Marc Ortín.
