Slider
Slider
Inici » a-ultimesnoticies » Entrevista a Anna Fernández sobre el seu poemari “Cova” per Cristina Redondo
Slider
Fotografia de Cristina Redondo

Entrevista a Anna Fernández sobre el seu poemari “Cova” per Cristina Redondo

  • “L’art és una mena de guarir, quelcom que totes necessitem”

CRISTINA REDONDO/L’ENTREVISTA/EL RACÓ DEL LECTOR.  Anna Fernández (Sabadell, 1986) és llicenciada en Història de l’Art i té el màster de professorat en educació secundària i batxillerat. Ha treballat durant molts anys com a llibretera i actualment es dedica a la docència.

Cova ha estat el primer poemari que ha publicat amb Editorial Fonoll i que ha arribat a la seva segona edició aquest darrer estiu.

Sempre que puc, recomano assistir als actes de presentació que l’Anna Fernández ha fet del seu poemari Cova al llarg del territori català. Vaig tenir la sort de poder assistir al primer acte de presentació de Cova, l’abril del 2019 a la Llibreria Synusia, dins del recinte cultural Ateneu Candela de Terrassa, i va ser tot un gaudí artístic.

Aquella presentació de Cova va ser un acte ple de bellesa i poesia que ens va emocionar a molts de presents, i sóc conscient que l’Anna Fernández i el seu equip de Covaires acostuma a repetir aquest format de presentació, inclús a millorar-lo en cada acte, i és que les presentacions de Cova no deixen a ningú indiferent precisament per això, per tractar la poesia amb el carinyo i amor que tenim els lletraferits per la literatura.

Els Covaires que conformen la resta de l’equip de presentació del poemari Cova són el Toritaka Tokumei, escriptor i professor de l’Escola Bloom, que ha escrit la Clivella inicial amb la qual obre el llibre de poemes a manera de pròleg, la il·lustradora Judith amb H, que ha complementat la lírica de Cova amb l’atractiu de les seves il·lustracions, i la Nunu Garcia, musicòloga i cantant que ha musicat alguns dels poemes Covaires i els interpreta durant les presentacions del poemari. Entre els quatre, conformen un equip Covaire que, amb el seu art i coneixements, desperten en els lectors presents el desig de voler endinsar-se a Cova i pintar bisons també com la resta de Covaires.

El poemari Cova publicat per Fonoll Editorial està constituït per 30 poemes escrits per l’Anna Fernández, una autora jove, que humil, ens parla del seu poemari, moments abans d’una altra presentació Covaire.

CR: “Només el canvi revela la condició” (del poema Créixer). “Excavar” la Cova t’ha fet evolucionar com a poeta?

AF: Sí, clar. Viure és evolucionar sense remei, és canvi de perspectiva contant. Viure és mudar i escriure m’ha fet conscient d’aquesta muda. Una muda que m’allibera.

CR: Cova es divideix en dues parts, una de Còncava i una altra de Convexa, per què aquesta divisió? Que significat té que un poema pertanyi a la part Còncava o a la part Convexa de Cova?

AF: Vaig separar el poemari en dos quan ja l’estava escrivint, quan era dins la cova. Amb això vull dir que no va ser res premeditat, sinó que, en crear-ho, vaig adonar-me que existien dues parts i que, segurament, expressaven dos moments del procés creatiu. Un procés creatiu estretament lligat al camí del meu dol i la meva cura. Tot procés emocional demana etapes i mirades. Observem el dol, la pena o l’alegria des de diferents punts de vista, còncaus o convexos, en aquest cas.

CR: El poemari es diu Cova, paraula que comença amb “C”, amb un pròleg inicial anomenat Clivella, paraula que també comença amb “C”, i els 30 poemes que conformen la Cova també titulats amb paraules que inicien amb “C”, dividits en dues parts la Còncava i la Convexa , que té d’especial la “C” dins de Cova? Per què aquesta repetició de la “C”?

AF: Tampoc ho tenia previst, i de fet va esdevenir un ‘joc lingüístic i fonètic’ que, a priori, no era dins els meus plans, precisament perquè creia que elaborar aquest tipus de filigranes no m’esqueia massa. Però després hi vaig entrar de ple i tenia tot el sentit del món. La lletra C té forma de Cova, és còncava i convexa, com pràcticament totes les coses, depenent de com les miris, i el seu so, a voltes cacofònic, és dur i delicat com una clivella.

CR: Referent a la Clivella, el pròleg escrit per Toritaka Tokumei, ell tanca la Clivella de Cova amb una reflexió “Avui totes pintem bisons”. Es Cova el lloc on tots podríem pintar bisons? Per què? Que representa el fet de poder pintar bisons dins Cova, Anna?

AF: El bisó representa l’antídot contra la por, la manera que té l’home d’enfrontar-se al món quan surt de la Cova. D’ençà que comença a pintar, a les cavernes, capta el món des d’una altra perspectiva i és justament perquè pinta bisons que aquesta mirada canvia. L’art és, doncs, una manera de guarir, quelcom que totes necessitem

CR: En una part del poemari es menciona a Clàudia Masin amb la seva dita “Porque nos damos los unos a los otros, / aún el terror o la tristeza / viene del mismo deseo: curar y ser curados”. Quant hi ha de curació dins d’aquesta Cova? Com t’has sentit creant Cova?

AF: Tornem al mateix. L’art com a eina reparadora. I en això aquest vers de Masin m’agrada moltíssim perquè recupera una idea amb la qual estic molt d’acord: fins i tot quan fem mal, quan estem tristos i som injustos o poc honestos partim de la mateixa necessitat i mancança: rebre i donar amor. Una cova pot ser un indret fred, fosc i hostil o un refugi acollidor, sempre dependrà del que necessitem, del nostre prisma i del que hi hagi fora. Però una cosa és clara: sempre batega amb i des de l’amor.

CR: “Ara vivim tots en un cul de sac gegant” (Criatures) Com som aquestes Criatures Covaires que habitem dins de Cova, Anna?

AF: N’hi ha moltes, de criatures covaires. Les que habiten un cul de sac gegant són les mateixes que floreixen en un jardí botànic o que vaguen per travessies àrides. Tot el que els passa els cal.

CR: Després d’escriure Cova, quina és la part més satisfactòria d’escriure poesia per a tu, Anna?

AF: suposo que poder compartir-la amb els que estimo, amb els que ho gaudeixen o ho necessiten. Haver topat amb la Judith, la il·lustradora, la Nunu i en Toritaka… Haver intentat crear bellesa del dolor, això em sembla indispensable per escriure. I per viure.

CR: Explica’ns que sents quan llegeixes en veu alta per la resta dels Covaires que t’hem sentit recitar la teva poesia? Que et passa pel cap i pel cor en aquells moments?

AF: Doncs depèn. Sempre depèn del dia, del lloc i del moment, però és veritat que sempre estic un xic nerviosa. Em considero una persona sociable i no massa tímida però quan són qüestions de feina o artístiques tinc un gran sentit del ridícul. Em sento bé, però també inquieta.

CR : I la primera vegada que vas compartir públicament els teus versos de Cova en veu alta? Com va ser d’especial per a tu?

AF: Va ser molt especial. També el fet que fos dins l’Elixir, un festival que admiro tantíssim. El lloc, l’espai, la gent… Va ser màgic, tinc la sensació gravada i sempre em costa posar-hi paraules. I ja m’agrada que hi hagi coses indescriptibles.

CR: Dins de Cova hi ha un poema que prefereixis més que la resta? Si és així, quin és el teu preferit? El que més t’agrada de tots? I el que menys? I per què? Que suposen per a tu?

AF: És molt complicat per a mi respondre a això. Hi ha una part de mi que li agradaria escriure millor o que pensa, fins i tot, que no en sé massa. Però quan sóc justa i honesta amb mi mateixa reconec que respecto i aprecio tots els meus poemes, perquè representen un moment i una Anna concreta, la d’uns instants. No puc renegar de res. Encara que ara fes les coses diferents, o tingués una altra manera d’escriure, no podria rebutjar poemes passats. Em passa el mateix amb els tatuatges.

CR: “Creure no era qüestió de temps. Només pura climatologia” (Conjectures) Una pregunta que segur t’han fet moltes vegades, sobretot si s’han llegit el poemari i han pogut gaudir de la presentació Covaire que en fas: per a quan el proper poemari?

AF: ‘Crear no era qüestió de temps, només pura climatologia’. I és així: no puc saber quant de temps necessito, malgrat sé que hi ha d’haver constància i disciplina, però sí que sé que em cal un ambient, un clima, una motivació. La recerca de la inspiració, que li diuen.

Moltíssimes gràcies Anna Fernández, per haver creat aquesta “Cova” publicada per Editorial Fonoll, i per aquesta entrevista que tan amablement ens has respost. Tots els “covaires” desitgem llegir aviat la teva propera publicació poètica, serà molt benvinguda en el moment que arribi.

Cristina Redondo.

2020-01-29

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator