Slider
Inici » a-ultimesnoticies » Entrevista a Antonia Huertas. “Incognitus: Nos vigilan”
Slider

Entrevista a Antonia Huertas. “Incognitus: Nos vigilan”

CULTURA/LITERATURA

El passat dijous, 22 d’octubre, Antonia Huertas va ser l’escriptora convidada en el cicle de nAvel·la Criminal, dirigit per en Jordi Valero, que es porta a terme al club de lectura de la Biblioteca de Sant Quirze del Vallès. Tanmateix ens va acompanyar en Manel Medina, director de Màsters de Ciberseguretat, Blockchain i del esCERT-UPC. Un dels principals experts del país en seguretat en Internet, autor del llibre Cibercrimen, un manual pràctic sobre els atacs cibernètics.

La sessió va ser molt interessant, en especial perquè el tema de les novel·les d’Antonia Huertas és poc conegut, la ciberdelinqüència i el ciberterrorisme, per la complexitat i la tecnologia que necessita per les seves històries.
Ara hem tingut el privilegi de poder fer-li una entrevista per parlar tant de la seva obra com d’altres qüestions inquietants i desconegudes de l’internet profund, la Deep Web; i les seves realitats ocultes.

Antonia Huertas, és Llicenciada en Matemàtiques i en Humanitats, i doctora en Lògica Matemàtica. A més és experta en Lògica i Intel·ligència Artificial i professora dels Estudis d’Informàtica de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Té dues novel·les publicades: Alterworld en 2015 i Incognitus en 2018.

“Alterworld. Lo saben todo de ti” és la primera novel·la negra o thriller en castellà sobre ciberdelicte. És una novel·la amb dues trames, una en el món real, on Beppa ha de protegir a la seva amiga a la qual la màfia li ha robat la seva identitat, i una altra en el món virtual en el qual es negocia amb la informació, en el que nosaltres no som nosaltres en interactuar mitjançant alter egos i avatars. Què volies plantejar a la societat en Alterworl?

Alterworld té diferents nivells però si haig de treure un tema central que, de mica en mica es va definint, és la qüestió introvertida de la identitat a la societat digital. Quan és tan fàcil tenir un altre mon paral·lel, tenir aquests avatars que poden ser les identitats que tu et vulguis crear i a on el concepte d’identitat ja no es fixa, pot arribar a ser multidentitari. Aquesta era la temàtica que volia investigar però d’una manera alegra. Ja sé que són coses fortes però volia fer-ho d’una manera entretinguda perquè cadascú pogués pensar en això. De fet, de mica en mica, va passar que el món virtual m’anava sortint més humà que el món real; que els personatges creats virtuals, els que tu fas que siguin com tu voldries ser-hi, acaben sent millor quasi que els del món real. Això anava passant a mida que anava fent la novel·la.

En el pròleg de la novel·la David G. Forner diu “en qualsevol lloc del planeta, algú pot estar fent-se passar per tu per a cometre una il·legalitat”. Què podem fer per a estar a resguard dels atacs malintencionats.

Doncs res! Jo crec que la gent no podem fer res, els grans experts programadors, etc. segurament sí, però la gent normal no podem fer res. Jo li vaig preguntar a una coneguda que és una hacker, que està oculta evidentment, justament aquesta pregunta i va ser ella la que em va dir no podem fer res, l’únic que podem fer és no tenir res per amagar, perquè si ens ho volen trobar, ens hi trobaran. Ara mateix no tenim les claus. Tens una clau de casa que tu tanques però saps que sempre hi haurà un lladre que pot obrir la porta de casa teva. Aquí passa el mateix, però encara és molt més fàcil, hi ha molta més gent que pot entrar, per tant no podem fer res més que tenir una mica de cura i com deia la meva amiga no tenir res per amagar, llavors dormirem tranquils.

De fet, encara que el mòbil estigui apagat, es poden connectar, perquè poden haver ficat un “gusano”, un virus informàtic, que encara que estigui adormit, apagat, envia la informació. Si tu vols que el mòbil no enviï res, no és només apagar-ho, fins i tot amb les pel·lícules d’espies ho posen a dintre del congelador.

Sí, li treuen la bateria, però no acabes de saber si això és veritat o forma part de la ficció.

Sí, és veritat, clar que no és de manera natural, han de voler entrar o simplement poden llançar boots o virus que cauen aquí i és una manera per després poder obtenir la informació confidencial, que no és que sigui teva, sinó molta informació confidencial que els hi serveix per a fer negocis.

O algú que et vol espiar directament, a nivell polític o a nivell de delinqüència, suposo.

Cert.

La informació és poder, Google, Facebook, Instagram, etc. són gratis però és a canvi de cedir nombrosa informació de la nostra vida i aquestes dades ens surten molt cares. Què passaria si la nostra informació tingués un valor de mercat però per a nosaltres mateixos?

De fet, nosaltres la venem, o sigui, quan tu tens whatsapp gratis, Facebook gratis, treus informació de Google que també trobes gratis, tu estàs venent, estàs traient aquest benefici, el que passa és que no ho controlem, no podem vendre la nostra informació. Però que podria passar, si nosaltres poguéssim treure profit directament de la nostra informació?

Bé, d’entrada seria un món molt més just en l’àmbit d’empreses tecnològiques que ens estan robant aquesta informació. Jo sospito que aquest mercadeig, el mercadeig de la informació, en el fons portaria problemes d’un altre tipus també.

Clar, Segurament

Problemes més greus com inflar informació. Si ara ja tenim els fake news o els influencers que surten fent pensar que són gent superextraordinària, gen feliç, però si busquem al darrere i hi ha casos enormes, molts casos de suïcidis d’aquesta gent. No sé, el mercadeig amb el que és humà, a mi em fa por.

És molt inquietant.

Sí, fa por

La tecnologia canvia molt ràpidament, no ens dóna temps a assimilar-la i a més la majoria desconeixem tot de l’espai profund d’internet la “Deep web “i és un món que no controlem. Hem de preocupar-nos?

Això és un problema perquè tecnologia hi ha hagut tota la vida des del moment que es passa d’escriure en pergamí als llapis, als bolígrafs després, però hi havia generacions entremig, donava temps. Ara està anant tot molt ràpid, és un problema. La conseqüència és que està portant a gent molt jove, que és la que té més capacitat d’adaptació, a ocupar llocs molt importants dins d’aquest món. Només hem de pensar en els creadors de Facebook o de whatsapp, són gent molt jove, que per altra part no té ni la formació, ni l’experiència per reflexionar sobre el que està passant. Això, per posar un exemple de la problemàtica que porta. A nivell d’usuari, és clar que no tenim temps quan arriba una altra cosa nova. Després d’aquest boom que hi ha hagut, perquè també és cert que a les pròpies empreses les interessa que hi hagi aquest recanvi ràpid perquè llavors guanyen, jo espero que hi hagi una reflexió profunda, sobretot, en la gent que està desenvolupant la tecnologia, perquè facin una resistència davant d’aquesta necessitat de canvi. Potser no és tan necessari que hi hagi aquest canvi ràpid, jo tinc un portàtil que té 12 anys i encara l’estic utilitzant, no he necessitat canviar-ho, he canviat petites coses, alguns dels programes que utilitzo, però no tinc la necessitat. Crec que és necessari una reflexió per l’altra banda.

Tot al moment, tot immediat

I això ho porta justament aquesta tecnologia, però crec que no pensem en els problemes que ens poden venir per la ciberdelinqüència. Penso en les televisions, per exemple, que estan connectades a internet i tenen una càmera, és que et poden estar gravant a tu i després trobar-te que surts en un reality, tot això no ens passa pel cap. No som conscients.

Intel·ligència artificial, realitat virtual i augmentada ens influencien ja en els nostres hàbits i la nostra actitud. Com ens canviarà la vida la tecnologia 5G?

Això s’ha fet més bluf del que és perquè la tecnologia 5G el que intenta és que no hi hagi un lapsus de temps entre que tu demanes i t’arriba la informació, perquè es necessita pel que es diu l’internet de les coses. Un exemple molt senzill és una nevera que ella mateixa fa la compra, perquè tu li has programat el que necessites tenir cada mes. Aquest tipus de tecnologia es necessita per qüestions molt determinades, molt d’aquest tipus, molt de màquines d’intel·ligències artificials, que necessiten actuar, saben la situació immediata, no esperar la resposta. No és fer una pregunta i esperar la resposta, que és com funciona quan tu fas per entrar a Facebook, primer ha d’anar al servidor i després reps la resposta. El 5G permetrà que sigui immediat per poder conèixer la situació, les dades de les coses, totes, en el mateix moment. Crec que a nivell d’usuari ara mateix no ens canviarà la vida. De fet, no recomanaria a ningú que es canviés al 5G; el millor és que continuem amb els 4G, perquè tenim més que suficient i esperem a veure, que ja ens donaran el pack fet. És el que parlàvem abans, aquell anar contínuament endarrerits, corrent, com anar davant de la tecnologia.

L’internet de les coses si serà una revolució important, més que el 5G que és una cosa que necessitarem per fer l’altre i jo crec que trigarà encara.

És sabut que la realitat sempre supera a la ficció i que la novel·la negra és un reflex de la societat. Estem preparats per a enfrontar-nos a la Ciberdelinqüència?

Crec que no, que encara no estem preparats, perquè continuem pensant molt d’una manera física i és cert que el cos és important, és el nostre vehicle, si el cos està malament, nosaltres estem malament, però això lligaria una mica amb el tema dels ciberespais, de les ciberidentitats que nosaltres tenim a través del mòbil. Pensem en la gent jove que està tenint relacions amb els amics bàsicament a través de mòbil i amb gent que no coneix. Tot això, d’alguna manera ha d’alterar el concepte del que som nosaltres mateixos i per una banda anirà el cos i per una altra banda hi ha la consciència del que jo sóc. No sé, aquí hauria de parlar un filòsof o un psicòleg, però aquesta fractura no és gens fàcil i és el que dificulta pensar en la ciberdelincuencia, perquè continuem pensant en un món físic que és el que tenim davant però ja estem vivint en l’altre món, fa molt de temps que també vivim al ciberespai i també ens afecten les coses que podem passar allà. A mi m’agafa en una generació que som els que més ens costa pensar en això, hauríem de veure la gent jove que es passa la vida connectada, amb ells potser és diferent, però també passa que amb la gent jove que les problemàtiques que hi ha socials igual tenen una sensació de no perill, precisament sense estar pensant massa amb els perills, viuen massa en el moment.

Actualment conviuen 6 generacions digitals, des de la generació 1, GENERACIÓ SILENCIOSA (els Constructors) que es preocupen poc de la seguretat, fins a la generació 6, generació ALFA, que són natius digitals i no poden imaginar com era el món abans de la tecnologia. Vas escriure Alterworld en 2015, amb aquesta rapidesa que estem vivint, que canviàries si la novel·la l’escrivissis ara i s’ambientés en 2020 amb la pandèmia?

Uf, el tema de la pandèmia seria tremend! Amb la pandèmia encara necessitaré un temps per pensar. No ho puc dir perquè les conseqüències seran enormes. Justament ara estic escrivint la tercera novel·la de la sèrie i jo mateixa m’estic adonant que el to, és un to que té a veure amb aquesta situació que vivim, tothom està com tancat. Que canviaria del 2015? Són cinc anys, crec que passarien coses més terribles. O sigui, la novel·la és dolça, en el sentit que apunta les dificultats però té un punt optimista i jo crec que ara, saben les coses que ha passat, seria més dura i descarnada i potser també per aquesta situació que vivim amb la pandèmia, que hem vist que realment les coses terribles poden passar. De fet, en La que estic escrivint ara, estic notant que té aquesta duresa que abans no hi havia; pretenia ser una novel·la per parlar d’aquests perills però amb una certa alegria, un cert optimisme. Ara han passat coses molt fortes, com per veure-la tan naïf com Alterworld.

“Incognitus: Nos vigilan” la teva segona novel·la, un thriller cibernètic, ens submergeix en dues històries, en dos temps, no paral·leles. D’una banda, la trama ens trasllada a l’atemptat de les Brigades Roges en el 1982 en Padova, en el que va perdre la vida la mare de Beppa. Trenta anys després, Beppa intentarà descobrir si la seva mare va ser una víctima més o la terrorista que va activar la bomba assassina, i per un altre ens porta a l’inquietant món del ciberterrorisme. Què ens pots explicar d’Incognitus, és una societat clandestina?

Incognitus és una banda i al mig de la novel·la fa referència i juga amb la paraula Anonymous perquè és un grup semblant a Anonymous; és un grup de ciberactivistes que lluiten per la llibertat en internet i ho fan molt semblant al que fan entre Anonymous i WikiLeaks; publiquen la informació que volen, tenen dades i assenyalen a les empreses; per una altra banda, Incognitus també jugava amb el fet d’allò que no es veu, allò que la Beppa vol descobrir sobre que va passar aquell dia, és una incògnita per ella. Hi ha un personatge molt important que és la seva àvia que té alzheimer, que és l’única persona que sap el que va passar en aquells dies i no ho pot recordar. En Incognitus la temàtica oculta que volia investigar és, com podem accedir a la realitat i a la veritat d’allò que no ha passat, què és la veritat final i si algú pot arribar a saber realment com va passar de veritat. Vaig triar les trames per una banda i per un l’altre perquè el cibergihadisme apareix a la novel·la per fer un paral·lelisme entre el terrorisme dels anys setanta, vuitanta a italià i mostrar que tot i que les tècniques són diferents, les motivacions són les mateixes, que no hi ha tanta diferència entre un militant de les Brigades Roges i un gihadista que ara està en el terrorisme. O sigui, que seria com tractar aquests dos temes en paral·lel.

Sabuesos 3.0 com Beppa, agent d’Europol i especialista en delictes informàtics i crim organitzat, vetllen pels nostres somnis virtuals. Realment l’Europol disposa de les eines que es descriuen en les novel·les?

Això és real, em vaig documentar. Jo li vaig canviar el nom, però disposa de les dues eines, la que no disposa és que hi ha un robot que fabrica la mateixa Beppa, un robot rastrejador que en 2015 encara fregava una mica la ciència-ficció, tot i que jo estic segura que la CIA el té, però les eines d’Europol sí que són reals, però amb un nom diferent.

Una de les preguntes era si protagonitzarà Beppa un tercer lliurament de la sèrie, però ara ja ens has desvelat que sí, que serà una trilogia.

Sí, Aquesta serà l’última, perquè en cadascun d’aquests llibres m’he hagut de documentar molt i buscar molta informació, perquè clar, jo de gihadisme no sé res, com no sabia de les màfies d’internet, és una miqueta massa feina, però bé, m’ho estic passant bé i serà la tercera i ultima, la trilogia.

I per a acabar, Quins autors o autores són els teus referents en novel·la negra?

A mi m’encanta Mankell. M’agrada molt la Patricia Highsmith per la profunditat que té i la Rosa Ribas també m’agrada molt per al tipus social de novel·la que fa. Serien tres noms de tres.

Ha estat un plaer parlar amb tu. Moltes gràcies per compartir el teu temps i la teva gran experiència amb nosaltres.

2020-10-28

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator