El jovent d’avui és una generació
que ha crescut enganxada a una pantalla
CULTURA / LITERATURA. El passat dijous, 7 d’octubre, en el marc del nou cicle de nAvel·la Criminal que dirigeix en Jordi Valero al club de lectura de la Biblioteca de Sant Quirze del Vallès vam poder entrevistar a Empar Fernández.
Empar Fernández Gómez (Barcelona, 1962) és una novel·lista, columnista de premsa i professora d’història catalana. Llicenciada en Psicologia Clínica, llicenciada en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i professora de secundària en un institut de secundària de Sant Feliu de Llobregat.
Empar Fernández, ens ha visitat per parlar dels seus llibres “La mujer que no bajó del avión”, “La última llamada” i “Maldita verdad”.
“La mujer que no bajó del avión”, “La última llamada” i “Maldita verdad” son tres novel·les que es coneixen com La trilogia de la culpa. Per què es denomina La trilogia de la culpa?
Perquè en totes tres novel·les la culpa juga un paper importantíssim, perquè a vegades hi ha delictes, a vegades hi ha fatalitats, i gairebé sempre hi ha una culpa que acaba determinant la resta de la teva vida. En totes tres novel·les interessava parlar-ne d’això, d’aquesta culpa que un no es treu mai de sobra.
Quina relació tenen les tres novel·les entre si?
Cap ni una, són autoconclusives, els protagonistes no són els mateixos, les històries són completament diferents, només tenen aquell lligam que totes d’una manera o un altre des de un punt de vista d’un altre parlen de la culpa.
Parla’ns dels protagonistes.
Són tres novel·les i cadascuna tenen els seus protagonistes. A “La mujer que no bajó del avión” la protagonista és una dona que comet un delicte poc tipificat que és l’omissió d’ajuda. A “La última llamada” és la desaparició d’una noia de la qual deixem de tenir notícies, de com la seva família la busca i de com el seu pare, per un petit detall de la seva vida quotidiana, se sent el culpable. I a “Maldita verdad” un fet fortuït és la causa de l’assassinat d’una criatura, perquè era una criatura, el responsable patirà aquesta culpa al llarg de tota la seva vida fins que decidirà posar-ne fi.
“La ciutat foradada” (1998). Guió de cinema. Guanyadora del premi Serra i Moret. Que va significar aquest premi per tu?
Aquest premi va significar el reconeixement a una tasca que no era només meva. “La ciutat foradada” és un documental que vam fer amb l’ajut de la universitat de Barcelona. Amb l’ajut voluntari de tècnics de so, d’il·luminació. Ho vam tirar endavant sense gairebé ni d’un duro i amb la voluntat de fer-ho. Era un documental que parlava de la construcció de refugis a la ciutat de Barcelona durant la guerra civil quan patien bombardejos constants i a més a més demolidors. Doncs aquesta construcció de refugis, que dues amigues meves havien investigat, la Judith Pujadó i la Pilar Frutos va ser el germen d’aquest documental. Jo signava el guió, perquè de fet, era la responsable del guió, però la tasca va ser una tasca absolutament col·lectiva. Va suposar el premi a un esforç brutal, després no vam continuar fent coses semblants perquè vam quedar gairebé exhaustos, però va ser això un reconeixement a un esforç col·lectiu.
Després vindrien altres premis: En 2000 amb “Horacio en la Memoria”, guanyadora XXV Premi Cáceres 2000 de novel·la curta. En 2002 amb “Planeta ESO”, guanyadora del Premi Pere Quart d’Humor i Sàtira. En 2007, “El loco de las muñecas”,finalista del IX Premi Unicaja de novel·la Fernando Quiñones 2007. En 2009 amb “La cicatriz”, guanyadora del Premi Rejadorada de Novel·la Curta. En 2015, “La última llamada”, finalista al Tenerife Noir 2015.
Després també en 2017 vaig guanyar el de Cubelles Noir i vaig estar nomenada al Hammett, en la setmana de la novela negra de Gijón. Sí, he tingut diversos, la major part per novel·la negra.
Has col·laborat amb Judith Pujadó, amb Pablo Bonell Goytisolo i també has escrit, en col·laboració amb la Júlia Tardà. És molt difícil escriure un llibre col·laborant amb altres escriptors?
Amb la Judith Pujadó vaig col·laborar fent humor, que és un dels gèneres més difícils que et pots imaginar. Era un plaer, reien molt i per això ven fer dos llibres d’humor, “Planeta ESO” i “30,40, l’edat amarganta”.
Amb la Júlia Tardà, que és la meva filla, el que vam fer va ser un llibre de divulgació històrica, “La jornada interminable”. Ella és periodista i vam fer un llibre sobre les dones andaluses que havien emigrat al barri de sant Ildefons, sobre la seva vida, sobre la seva història, sobre el seu dia adia. Un llibre molt, molt bonic.
I amb el Pablo Bonell en portem set, vuit, nou títols ja. El Pablo Bonell Goytisolo és profe com jo, havíem coincidit en un institut, tenien moltíssima complicitat des del primer dia i ens vam embrancar a escriure un llibre basat en la seva família, en la història familiar. Els Goytisolo tenien esclavistes a Cuba i a partir dels papers que ell conservava vam escriure una primera novel·la, després vam començar a escriure novel·la negra i el darrer llibre que hem publicat “Líbranos del mal” també és un llibre a quatre mans. És molt difícil en el cas de la novel·la perquè la novel·la exigeix un mateix criteri. El resultat d’una novel·la escrita a quatre mans ha de satisfer a dues ments, a la meva i a la de Pablo, i això és molt més difícil i a més és molt més lent, però també és gratificant perquè escriure és sempre un ofici molt solitari i fer-ho a quatre mans t’obliga a socialitzar-te i en el cas d’aquesta amistat que tenim ja fa gairebé trenta anys és un plaer.
“Líbranos del mal” (2020), és l’última novel·la publicada, continuarà com a saga?
No, és autoconclusiva. És una novel·la que ens vam plantejar gairebé per divertir-nos, és un divertimento. Líbranos del mal té una estructura que no s’assembla al que possiblement hauràs llegit mai. A Líbranos del mal, Pablo i jo, som els protagonistes, Pablo i Empar són els protagonistes. Profes d’institut, autors de novel·la negra i profes de segon de batxillerat en un institut en el qual dos alumnes són assassinats de forma molt tràgica, llavors són els mateixos els que investigaran, els que escriuran la història i sobre Pablo recauran les sospites, és a dir, és una mica com a la Señora Fletcher, nosaltres estem allà implicats com a protagonistes. Teníem ganes d’escriure sobre el que passa a un institut, sobre com són les coses, sobre com és el dia a dia, i bé el resultat és “Líbranos del mal”.
Com a professora de secundària creus que el jovent d’avui s’interessa per la lectura?
La veritat és que el jovent d’avui és una generació que ha crescut enganxada a una pantalla i és difícil arrencar l’atenció de les pantalles i abocar-la a lectura. Entre els meus alumnes tinc, sobretot noies, que llegeixen moltíssim, però és una minoria. Crec que el futur de la novel·la tal qual, no està gaire clar. Crec que el llibre no desapareixerà, però que és molt possible que sobretot la generació que puja acabi abocant-se als audiollibres, tirant d’altres formats, ja no seran tant la lletra escrita, està per veure.
Formats digitals?
Formats digitals, els podcasts, obres més curtes, que comencin i acabin ràpid, que es puguin sentir mentre fas esport, mentre camines o mentre vas a la universitat o a l’institut, crec que anirà més per aquí.
Del tipus microrelats, microcontes?
Sí, d’aquest tipus. O novel·les molt curtes o novel·les per capítols que puguis escoltar un cada dia, no sé, el temps dirà.
És la generació del ja.
Sí, és una generació del ja, de final ràpid, històries breus que demanin poca concentració, que permetin, a més a més, tenir l’atenció dividida i focalitzada en moltes coses diferents, és una generació diferent.
Doncs veurem que ens ofereix el futur.
I per a finalitzar parla’ns dels teus projectes de futur?
Tinc dos llibres que estan a punt de sortir, el primer d’ells sortirà d’aquí a uns quinze dies, és una novel·la juvenil, també delictiva, que surt amb l’Editorial Llibres del Delicte i és una novel·la per nanos de 12 a 13 anys que comencen l’institut. La intenció és crear una saga. La novel·la es titula “Som uns pringats”. Són una colla de nanos molt diferents, molt diversos, però que ha aconseguit fer la seva pròpia tribu i investiguen un misteri.
La segona novel·la sortirà possiblement al gener, ja està també en fase de correcció, es titula “Será nuestro secreto” i sortirà amb l’editorial Al revés i és una novel·la molt dura, quasi truculenta amb més d’un crim, però crec que és una novel·la molt intensa, espero que agradi molt.
Esperem que tinguin molt d’èxit les dues. Moltes gràcies per la teva atenció, ha estat un plaer conèixer-te i molta sort amb els teus nous projectes.
A vosaltres. Gràcies.
