“Mentre que els homes són escriptors de novel·la criminal i prou, a les obres escrites per dones se les diferencia, generalment, amb anglicismes condescendents”. Jordi Valero.
CULTURA / LITERATURA. Parlem amb Jordi Valero, un activista cultural amb una trajectòria professional en la que ha tingut relació amb el disseny, la publicitat i el màrqueting i amb trajectòria d’afeccionat en el món del còmic i de la literatura, amb una novel·la i un diccionari al calaix a la recerca d’editorial. Ha estat comentarista d’actualitat en publicacions escrites i encara ho és en premsa digital i és l’administrador del Blog Interrobang dedicat al gènere negre i policíac des del 2010.
Acaba de començar el club de lectura nAvel·la criminal per tercer any consecutiu, amb totes les places cobertes. Podem dir doncs que a Sant Quirze interessa la novel·la negra?
Doncs està clar que sí. La novel·la negra és un gènere que atrau lectores i lectors de totes les edats i de totes les capes socials i a Sant Quirze hi ha molt interès per la lectura com es veu per la diversitat de clubs de lectura que es fan a la Biblioteca i tots estan plens i amb llista d’espera.
M’he fixat a escriure bé nAvel·la criminal, però et toca explicar per què aquest nom i aquesta “A“ majúscula i vermella.
Ha, ha, ha. El nostre club és diferent d’altres clubs dedicats a la novel·la criminal o novel·la negra i aquesta diferència comença ja amb el nom, que pretén ridiculitzar les etiquetes que s’apliquen a la novel·la criminal escrita per escriptores.
Mentre que els homes són escriptors de novel·la criminal i prou, a les obres escrites per dones se les diferencia, generalment, amb anglicismes condescendents del tipus: domèstic noir, femicrime, female sleuth, chiclit, women’s fiction, grip lit… doncs, ja que sembla que la novel·la amb “o” és un terreny acotat per escriptors, que tal si poseu navel·la, amb “a“, a la de les escriptores i així ja ho diferenciem del tot? És realment ridícul.
Si els llibres s’editessin sense nom i sense foto, que identifiques l’autoria, aquesta discriminació desapareixeria.
I la “A“?
En fer el grafisme del nom estava clar que si l'”A” és el fet diferencial calia destacar-lo per emfatitzar el missatge i per tant vaig agafar l'”A” que li fan brodar en majúscula i de color vermell sobre el vestit negre a la Hester Prynne, la protagonista de la novel·la La Lletra Escarlata d’en Nathaniel Hawthorne. En la novel·la és una marca infamant a una dona a qui s’acusa d’adulteri per una societat puritana de mitjans del segle XVII i aquí se li dóna la volta al seu significat i se la identifica com un símbol de lluita per la igualtat de drets. Ja veus que com tota novel·la policíaca, al final tot té una explicació.
En la sessió de presentació del club has explicat els gèneres i subgèneres que conformen el que denomines arbre criminal, no hi ha massa varietat?
Sí. El tronc de la novel·la criminal és molt gruixut i en surten força branques, grans i petites, i actualment el mestissatge de temàtiques gairebé anul·la les diferències. Poca gent sap que la novel·la negra és un subgènere de la novel·la detectivesca. Darrerament, però, per una conveniència social i per facilitar la vida a llibreries, biblioteques i persones lectores, a totes les novel·les de gènere se les etiqueta com novel·la negra que és quelcom que tothom identifica amb facilitat igual que el cine negre.
Però he cregut adient explicar les diferències entre cadascun dels subgèneres ni que només sigui per fer cultureta. Per exemple la diferència entre novel·la legal i judicial, on la primera té entre els protagonistes membres de la judicatura com advocats, fiscals o jutges i la segona té un judici com a eix vertebrador i conclusiu de l’argument. En la primera l’exponent seria l’escriptor John Grisham i en la segona Erle Stanley Gardner amb el seu advocat Perry Mason.
Deies abans que el club nAvel·la criminal és diferent dels altres clubs. Ens ho pots explicar amb més detall?
El club té unes característiques que no té cap altre i que són: només tractem obres d’escriptores; les sessions compten amb la presència física de l’autora, per això la majoria són de km 0; tractem novel·la criminal en tota la seva amplitud; donem visibilitat i recolzament a l’obra del col·lectiu LGTBIQ i no llegim només una novel·la i la comentem sinó que procurem endinsar-nos en l’obra de l’autora llegint tantes novel·les com podem.
Quantes autores ja han passat pel club?
Doncs mira hem tractat l’obra, per ordre de vinguda, de Graziella Moreno, Rosa Ribas, Susana Hernández, Montse Sanjuan, Antonia Huertas, Isabel-Clara Simó (no va poder venir doncs va morir mesos abans), Anna Maria Villalonga, Prado Velázquez i Empar Fernández. I per aquesta edició comptem amb Marta Alòs, Raquel Gámez i Laura Gomara. El bo i millor de la novel·la criminal actual a casa nostra. I hi ha escriptores interessades en el projecte i que estan en cartera pel futur.
A Diari Sant Quirze hem tingut la sort de poder entrevistar-les a totes.
M’ha arribat que tens en marxa altres projectes relacionats amb la novel·la criminal…
És cert. De fet el club havia de ser el pal de paller que articulés més accions relacionades amb la novel·la negra. Com per exemple un cap de setmana anual dedicat a activitats per donar a conèixer el gènere, tallers d’escriptura adreçats a joves, accions amb comerços locals i amb les pastisseries, un programa de ràdio… tot adreçat a què Sant Quirze figurés en el mapa de la novel·la negra nacional. Comptant amb la implicació de l’ajuntament, clar està, i amb la col·laboració del major nombre possible de les associacions locals, amb interès per la difusió cultural, per tal d’aplegar la participació ciutadana.
Parles amb passat, és que no es farà?
Doncs no sé què dir-te. L’ajuntament ho va veure amb bons ulls, però quan s’havia de començar a treballar va venir la pandèmia i es va paralitzar. Des de les hores no he tingut cap més contacte. Teníem reunions programades que s’han cancel·lat sense nova data, i no he rebut resposta a cap dels correus electrònics que he enviat, com tampoc a cap dels WhatsApp. Vull suposar que estan desbordats de feina o que tenen altres prioritats i jo tampoc sóc d’insistir.
A Sabadell s’acaba de fer Sabadell Negre i sembla que ha estat un èxit.
Sí. A Sabadell ja és el quart any que celebren aquesta activitat. L’ajuntament i altres organismes públics i privats aposten per impulsar la cultura, força malmesa des de la Covid-19, i per atreure turisme vinculat a aquests esdeveniments. Va començar, com tot, de forma modesta i enguany ha assolit un alt nivell. Felicito a les Dames del Crim, i a La Llar del Llibre, per la seva constància i el seu entusiasme i sé que ja treballen per la propera edició que segur serà espectacular. Tant de bo a l’ajuntament de Sant Quirze se’ls encomanin les ganes, perquè de la resta me’n cuido jo i qui vulgui col·laborar.
I també he sentit a dir que tens altres propostes de clubs de lectura…
El cap sempre em bull amb idees i sí, tinc diverses propostes, però cal trobar l’entorn adequat per materialitzar-les. Ara mateix l’espai polivalent de la biblioteca on fem el club, està gairebé ocupat tots els dies com per poder planificar activitats amb continuïtat i suposo que caldria habilitar altres espais municipals, en moments en què estan buits. Però un cop més fa falta que algú de l’administració ho recolzi. Segur que la gent respondria, ja que totes i tots els participants dels clubs de lectura, que aprofito per dir que són persones molt preparades, participatives i animoses, tenen ganes de més.
Tant de bo que puguis tirar endavant aquests projectes que com a bé cultural són inapel·lables. Gràcies per la teva amabilitat i molta sort.
Tant de bo. Si hi ha novetats, ja les comentarem. I gràcies a vosaltres i sort i salut per tothom.