slider cabecera autocares fuentes logo
slider cabecera autocares fuentes 3
slider cabecera autocares fuentes 2
slider cabecera autocares fuentes 1
Inici » a-ultimesnoticies » Entrevista a la ballarina i coreògrafa Mònica Escribà
sliderdiari DENTAL-SANT-QUIRZE1
sliderdiari Rebost-de-Vallsuau1
Sliderdiari segurosbilbaodef1
sliderdiari Autocares-Fuentes-actual1
sliderdiari-Art typing1
sliderdiari immo sq1
sliderdiari-Taller C58 1
sliderdiari Infinity1
slider portada 600x194 mis finques

Entrevista a la ballarina i coreògrafa Mònica Escribà

CULTURA / J. M. POLO

“Per mi, la prioritat i la felicitat és que em llevi cada matí amb ganes d’anar a treballar. Sense constància no pots arribar a ser un bon ballarí.”

Avui parlem amb la Mònica Escribà. Ella és ballarina, coreògrafa, professora de dansa i directora de les escoles de dansa amb el seu mateix nom, a més de  ballarina, coreògrafa i directora de la companyia de dansa i espectacles Ballet Glamour.

Mònica, bona tarda.

Hola, bona tarda.

Estic encantat de poder estar avui amb tu. Abans de tot, m’agradaria preguntar-te com estàs, amb aquesta situació tan complicada per a les persones artistes.

Tot plegat és complicat, perquè –com tu has dit– el món artístic estem una mica abandonats i jo amb els dos vessants dels meus negocis no molt bé. Tan escola de dansa –que, per Covid, ens estan definint com extraescolar i cada dos per tres ens tanquen– i per al vessant de la companyia de dansa i espectacles –que és encara pitjor, perquè estem totalment parats des del principi del confiament. Ara mateix els teatres estan funcionant, però el circuit en què nosaltres ens movem (festes majors, ajuntaments, empreses, convencions…) encara no pot funcionar i des de llavors només hem fet dos espectacles.

Ens endinsem en una trajectòria artística realment interessant. Quin ha sigut el teu millor moment com a ballarina?

És que he fet moltes coses… Ara ja sóc gran i en el món de “ballar” ja estic amb el pensament de jubilació, perquè ja tinc una edat i m’hi dedico a la coreografia, a la direcció i a la docència. Però sí que és cert que he estat molts anys dedicant-me a això. Jo recordo molt bonic una etapa que vaig estar treballant al Scenic Barcelona, on treballava com a ballarina d’espectacles, perquè allò era una sala de sopars-espectacles. Després també vaig estar a una sala de festes de Lloret, que era el Gran Palace. Però sobretot m’agradaria destacar el fet de ballar en la meva companyia de dansa, perquè ballar una cosa que és coreografia teva sempre és bonic.

I com a coreògrafa?

Sobretot a la meva companyia, com et dic, perquè crees des de 0 tot un espectacle (música, vestuari, posada en escena, coreografia, equip…). De vegades, quan treballes per una tercera persona et limiten a una temàtica concreta o a una música concreta, però quan tot ho decideixes tu és molt diferent. Tot i això, recordo que em va agradar també molt coreografiar coses per la tele, perquè la tele sempre agrada. Si estàs a la tele existeixes i si no ho estàs no, encara que estiguis treballant més, perquè és com el referent.

M’agradaria recordar-te un dels premis que vas guanyar l’any 2005 amb la companyia de dansa BALLET GLAMOUR, el “Premio Palco”, a la millor companyia de dansa estil internacional del circuit professional. Com recordes aquest moment?

Molt xulo, perquè que et reconeguin la teva feina és “guay”. Va ser un moment en què se’ns va disparar la feina i vam estar fora de Catalunya i en altres països oferint diferents tipus d’espectacles (esdeveniments esportius, sobretot, de primers equips). Però si, que et valorin el teu treball sempre és agradable.

Tres anys abans, l’any 2002, vas ser l’assistent de coreografia del programa televisiu OPERACIÓN TRIUNFO. En aquell moment era el programa més esperat de la televisió. Com ho recordes?

Allò ho recordo com una total bogeria. Jo vaig fer un tros de la gira i, sobretot, coreografiava a Fòrmula Abierta (que eren quatre dels participants de la primera edició d’OT –un d’ells l’Àlex Casadamunt que ens ha deixat fa relativament poc–) perquè feien un tipus de cançó i espectacle que quedava molt millor amb un equip de dansa darrera. I, com et dic, em vaig centrar en aquest grup, però treballava per a tothom i estàvem tots junts. Recordo que ens desplaçàvem en un autocar de l’hotel al lloc de concert i era posar un peu al carrer aquells cantants i ser una autèntica bogeria de masses. Jo era bastant més gran que ells i ho vivia d’una altra manera, però a ells els hi venia de nou i era molt bèstia.

Parlant ara de la docència, l’any 2004 vas obrir la primera escola aquí a Sabadell i ara ja tens tres sales.

Jo venia de treballar en diferents llocs de Sabadell i feia moltes classes. Va arribar el moment en què em venia de gust fer el meu projecte personal i vaig començar amb una sala petita al centre de la ciutat i amb la tonteria ja portem disset anys. A poc a poc es va quedar petita aquella escola perquè tothom que em coneixia va anar venint amb mi, fins que va aparèixer l’opció d’una nau industrial i mira, de cap.

Què t’aporta la docència?

A mi m’agrada molt ensenyar i veure l’evolució dels alumnes. Tinc la gran sort que la gran majoria dels alumnes em duren temps i, per tant, pots veure l’evolució i realment és molt bonic.

Quins creus que és el millor mètode d’ensenyança?

Mira, hi ha com l’estigma de pensar que una professora de dansa (sobretot de dansa clàssica) que ha de ser disciplina i molt exigent. Ens imaginem sempre la sèrie de fama en què deien: “La fama cuesta y tenemos que luchar por conseguirla”. Mira, jo no sóc partidària d’això. Sempre has de tenir molta psicologia i pensar quin tipus de comportament has de tenir amb cadascun d’ells, perquè cada persona és un món. Hi ha a qui lo hauràs de parlar seriosament perquè sinó no fa cas i també hi ha persones que són molt perfeccionistes i que s’esforcen molt que no poden rebre una actitud dura per la teva part. Per tant, jo sóc partidària que la dansa és disciplina, però amb molta cura perquè han de venir a gaudir i no tenir-me por.

Destacant la teva part més humana, és necessari remarcar que sempre has volgut col·laborar en tot allò que t’han proposat per tal d’ajudar a qui ho ha necessitat. Podries explicar-nos alguns dels projectes en què sovint treballes?

Et puc parlar de molts projectes en què col·laborem cada any (normalment). Ara, malauradament, portem un any sense poder col·laborar en res. Per exemple, a mi m’agradava molt (al igual que a les meves nenes) la festa del Cor del Parc Tibidabo. Actuàvem allà al Tibidabo per recaptar diners per l’Associació de Cardiopaties Congènites, per tots els malalts del cor. Després també col·laborem des de fa molts anys amb l’associació de Sanfilippo. Per casualitats de la vida vaig conèixer a la mare i des de llavors treballem en tot el que podem. També hem col·laborat amb Mans Unides en diverses ocasions i, sens dubte, la Marató de TV3, on organitzem activitats i espectacles per recaptar més de 3.000 € cada any. Però com aquestes associacions moltes, perquè sempre que sigui possible organitzo espectacles, classes o el que sigui necessari per ajudar-les. Jo no puc dir que no, perquè a les alumnes els hi agrada i per a mi és una molt bona satisfacció personal.

Quins són els principals adjectius que defineixen la Mònica Escribà?

Sempre que em fan aquesta pregunta responc que els adjectius te’ls has de dir, perquè sinó no és gaire subjectiu. Però, per aquesta ocasió, em tiraré a la piscina. Treballadora, això segur, i perfeccionista.

Quin missatge tindries per aquelles persones que vulguin fer del seu somni una professió, com has aconseguit tu?

Que no desisteixin i que lluitin pels seus somnis, a saco. Jo vaig donar un tomb a la meva vida brutal. Jo vaig començar des de 0 amb la dansa i m’he buscat la vida sempre com he pogut, treballant molt, perquè mai he tingut padrins. Si és el que et fa feliç, has d’anar cap allà. Per mi, la prioritat és que em llevi cada matí i tingui ganes d’anar a treballar.

Si haguessis d’escollir una frase o una paraula per definir la dansa, quina seria?

Una només? Mira, així de bones a primera igual et diria disciplina, però poder te la canviaria per constància. La dansa és repetir i repetir cada moviment fins que quedi exacte. Sense constància no pots arribar a ser un bon ballarí, jo crec.

Doncs fins aquí aquesta entrevista Mònica. Moltes gràcies per haver-nos obert les portes de la teva escola i mostrar-nos una trajectòria tan interessant.

Moltes gràcies a tu i al Diari per fer-me aquesta entrevista i donar visibilitat al món de la dansa i en concreta en la meva història.

2021-04-08
02_Carta_agente_cast_SCO_03
02_Carta_agente_cast_SCO_03
previous arrow
next arrow

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator