Inici » a-ultimesnoticies » Entrevista a Laura Gomara. “Les dones no ens podem permetre ser mediocres”

Entrevista a Laura Gomara. “Les dones no ens podem permetre ser mediocres”

“Les dones no ens podem permetre ser mediocres. Quan som mediocres sempre tothom es llença sobre nosaltres”. Laura Gomara.

CULTURA / LITERATURA.  El passat 7 d’abril, Laura Gomara va ser l’escriptora convidada per tancar el cicle del club de lectura nAvel·la Criminal dirigit per en Jordi Valero, a la Biblioteca de Sant Quirze del Vallès

Laura Gomara es Llicenciada en Filologia Clàssica, treballa en el sector editorial i com a professora d’escriptura creativa. Ha treballat ajudant a escriptors, com a lectora, en agència, producció i comunicació editorial, com a professora associada a la Universitat Pompeu Fabra i també en projectes com Bookish.

Ara se centra a orientar a escriptors novells en els seus primers passos dins del món editorial i fa classes com a professora associada a la Universitat de Barcelona i en diversos centres de Barcelona.

Ha escrit en mitjans com a Quimera, Llibres i Literatura i El Huffington Post i han publicat els seus relats en antologies com Els Bàrbars i Set de mal.

La seva primera novel·la, “Vienen mal dadas“, ha estat finalista del premi L’H Confidencial 2016 i ha estat nominada al Premi Memorial Silverio la Cañada a la millor primera novel·la de gènere negre; al VI Premi de Novel·la Pata Negra; al Premi Black Mountain Bossòst; al premi a la millor novel·la en castellà del festival Cubelles Noir i al Tuber Melanosporum del Festival Morella Negra.

Roca va publicar la seva segona novel·la, En la sangre, l’octubre de 2019, malgrat la pandèmia.

Llicenciada en filologia clàssica, professora d’escriptura creativa i escriptora, tota una vida dedicada a la literatura. Com vas decidir escriure la teva primera novel·la i perquè novel·la negra?

Vaig decidir escriure la meva primera novel·la perquè jo que era professora d’escriptura creativa i la meva motivació va ser molt simple, havia de demostrar als meus alumnes que es podia fer i que jo podia fer-ho també com a professora. Aquesta va ser la motivació final. Realment per fer-me professora d’escriptura creativa ja hi havia un camí al darrere. En acabar la carrera vaig començar a treballar amb la Gemma Lienas i la primera setmana, ella ja va veure que jo tenia facilitat per crear arguments. Després vaig aprendre moltíssim d’ella. Vaig començar a fer classes i vaig escollir el gènere de novel·la negra criminal perquè em donava l’estructura que necessitava en aquell moment per poder escriure d’una manera més lliure.

En “Vienen mal dadas” escrius sobre la realitat actual, consideres que la novel·la és una crònica del nostre temps?

És una crònica del moment en el qual la vaig escriure. Una crònica de la crisi, en realitat de les conseqüències de la crisi de 2008 a 2012 en la vida de la ciutat de Barcelona i concretament en la vida de les persones més vulnerables. Sí, tenia aquesta intenció de fer novel·la negra, novel·la criminal amb molta crítica social, em sortiria millor o pitjor, però volia ser un retrat d’aquella època.

És la història de Ruth Santana, però podria ser la història de moltes persones que viuen en el llindar de la pobresa, atrapades en treballs precaris, que no arriben a final de mes. Qui és Ruth Santana i que és el que cerca?

Quan presento aquest personatge sempre explico que podria ser, en el cas que siguin dones, doncs, nosaltres mateixes o les nostres germanes, les nostres filles i si són homes, les seves germanes, o les filles o les parelles. Sempre m’interessa molt aquesta identificació amb la Ruth, perquè pot ser qualsevol. El que cerca la Ruth en última instància, se cerca ella mateixa, com tothom, però realment vol una independència econòmica, és el que ella està buscant. El personatge em va sortir d’una anècdota personal perquè em va passar a mi en aquell temps i quan vaig sortir d’aquella vivència, vaig pensar he d’escriure un conte sobre això i el conte al final va ser una novel·la. Si algú vol saber que passa haurà de llegir la novel·la.

En “En la sangre“, Eva Valverde és carterista, té dues carreres i vesteix de Prada, és una persona amb un cert nivell. Que històries trobarem en aquesta segona novel·la?

La Valverde és justament el contrari de la Ruth perquè és una femme fatale, és un personatge que es fa una mica antipàtic, fins i tot al contrari que la Ruth. Volia fer això en la segona novel·la, volia escriure des d’un altre punt de vista, amb un personatge molt diferent de la Ruth, però també de mi i de molta gent que jo coneixia. De fet, m’ho vaig passar molt bé fent un personatge que podia ser bastant insuportable, però al mateix temps fent que el lector empatitzés amb ella. El que vol la Valverde és una mica l’impossible, vol venjança, vol riquesa, vol l’amor, vol tot i ja veurem si aconsegueix alguna cosa o no.

Laura, en treballar en el sector editorial el coneixes bé des de dins. T’ha resultat més fàcil publicar les teves novel·les? O no? Perquè és molt difícil publicar una novel·la.

Jo vaig tenir sort perquè vaig presentar la novel·la a un premi i vaig quedar finalista, podríem dir, i directament a l’editorial li va interessar. La primera novel·la publicada va ser per un cop de sort, la segona per inèrcia, perquè la primera va tenir èxit. No crec que ho hagi tingut més fàcil, en el sentit de saber a quin premi em podia presentar, sí, però no ho he tingut fàcil.

És molt difícil viure d’escriptora en aquest temps?

Jo no he viscut mai d’això i no crec que ho faci mai. Viure d’escriure és molt difícil i ja el fet d’escriure és molt difícil perquè en tenim, bé com la Ruth, moltes feines precàries i poc temps.

Per una dona també és més difícil encara?

Per una dona sempre és més difícil perquè tenim una doble càrrega al final a casa. Per tant, sempre es diu que les dones publiquen molt, però quan mires l’estadística veus que no. Encara es publiquen més homes. Vaig consultar l’estadística del 2020 fa un mes per una xerrada. Encara som més dones lectores, encara es publica a més homes, continuen tenint més premis, continuen tenint més prestigi. Les dones no ens podem permetre ser mediocres. Quan som mediocres sempre tothom es llença sobre nosaltres, que estem fent literatura barata i coses d’aquestes. En canvi, tenim a molts homes molt mediocres, no diré noms, que estan en llocs com la Reial Acadèmia, per exemple i penses: mare meva! Per tant, crec que és més difícil en aquest sentit i també és més difícil escriure, treure temps per escriure. Em passa molt amb les meves alumnes dones, noto molta diferència entre les dones que escriuen i els homes que escriuen. Els homes mai no tenen problemes de temps, les dones van fatal, perquè continuem tenint una doble càrrega.

Com a professora d’escriptura que treballes amb alumnes joves també, com creus que viu el jovent l’escriptura, com veu la literatura actual?

No ho sé, perquè els meus alumnes no són joves, els meus alumnes joves són els de la universitat, però com que faig introducció a la lingüística no fem res de literatura.

I en les classes d’escriptura la mitjana d’edat?

Seixanta.

O sigui, que gent jove no hi ha.

Molt poqueta, hi ha poca gent jove. Quan ve gent jove ve amb unes expectatives molt altes, sobretot els adolescents, aguanten poc, perquè volen escriure una novel·la, ja. I es cansen una mica. Quan ve gent de 30, 40, 50 anys, normalment tenen un gran interès, però vénen molt atrafegats per la feina i per altres coses. La gent que més aguanta i que finalment acaba projectes, normalment és la gent més gran.

Persones de més de seixanta, és curiós.

Sí, acaben fent novel·les, per una qüestió pura de perseverança i d’estar allà, fan novel·les molt bones, potser no hauríem d’esperar tant i hauríem de començar a intentar-ho més aviat.

Ens pots recomanar una autora o autor favorit per tu o una persona que per tu sigui important?

Per a mi és molt important la Gemma Lienas, com a persona i també com a autora, he après moltíssim d’ella.

La meva autora preferida depèn del dia, avui et diré la Ursula K. Le Guin i de negre criminal m’agrada molt l’Alexis Ravelo, és per mi dels millors.

I per a finalitzar parla’ns dels teus projectes de futur?

Estic amb dues novel·les en preparació, una criminal i l’altra fantàstica, podríem dir. I no sé com les acabaré perquè m’ho estic prenent amb bastant calma i es nota, perquè “Vienen mal dadas” és de 2016 i “En la sangre” és de 2019.

Es pot saber alguna cosa o encara no. El titulo, la trama…

El titulo, sempre l’escullo al final del tot, amb l’última lectura. La trama de la criminal puc dir que volen robar un vaixell de milions d’euros. És una història d’estafadors, amb quatre personatges que volen robar un iot de megaluxe amb 40 persones de tripulació. Jo encara no sé com s’ho faran, però ho faran.

És clar que sí. I l’altra novel·la?

És una novel·la fantàstica, molt subtilment fantàstica, aquest estiu he estat llegint molt a la Ursula K. Le Guin, tenim traduccions noves al català molt bones. La novella passa a Grècia i hi ha moltes coses de mitologia. Jo vaig estudiar clàssics i estic tornant a tirar cap allà.

Esperem que tinguin molt d’èxit les dues. Ha estat un plaer conèixer-te i et desitgem molta sort amb els teus nous projectes. Moltes gràcies per la teva atenció.

2022-04-20
promo primera vinyeta vida (1)
seguros Bilbao nuevo renting febrero 202202_Carta_agente_cast_SB_05
seguros-bilbao-2
seguros-bilbao
previous arrow
next arrow

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator